28 d’oct 2020

Anar al contingut

FEMINISME

El primer gran 8-M arriba al jutjat via 'llei mordassa'

Entre les vagues del 2018 i 2019 a València es van imposar 21 sancions, una situació única a Espanya

L'assemblea feminista de la ciutat va recolzar la negativa a pagar per entendre que eren injustes i aleatòries

Nacho Herrero

El primer gran 8-M arriba al jutjat via 'llei mordassa'

A Miguel Lorenzo

Els carrers d’Espanya i de molts altres països van viure el 8 de març del 2018 la primera gran mobilització feminista massiva. La vaga i les manifestacions vespertines es van celebrar en un ambient festiu i reivindicatiu amb l’excepció de València, on la Policia Nacional va retenir diverses desenes de dones en un carrer i va realitzar diverses identificacions, que es van traduir en dotze multes emparades en l’anomenada ‘llei mordassa’. La negativa de l’Assemblea Feminista a pagar sancions que consideren injustes i aleatòries ha desembocat aquest dimarts en el primer judici.

A aquesta dotzena de multes s’hi van unir, també a la capital valenciana, nou més en la celebració del 2019, una altra jornada sense incidents ressenyables ni a la ciutat ni en cap altre punt d’Espanya. Segons el col·lectiu feminista, l’import global d’aquestes 21 multes supera els onze mil euros.

«Van ser manifestacions pacífiques, multitudinàries. Vam defensar els nostres drets en la forma que sabem, ocupant els carrers de forma legal, amb manifestacions i vagues», ha explicat la Paula, integrant de l’assemblea.

Representants d’aquest col·lectiu s’han reunit en diverses ocasions amb la Delegació del Govern, que al seu dia es va comprometre a revisar les sancions administratives, tot i que va avisar que no podria fer res amb les que ja estaven judicialitzades. De moment, tot i que cap s’ha abonat, tres han arribat als jutjats.

Aquest matí prop de mig centenar de persones s’han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia per mostrar el seu recolzament a l’activista jutjada amb pancartes amb lemes com «Feminisme sense mordassa» i càntics com «Si ens toquen a una, ens toquen a totes» o «Compte, us ho diem clar, som moltes més que quan vam començar».

El judici

L’acusada en aquest primer judici ho està per falta de respecte a l’autoritat per, segons la versió de la Policia, haver dit als agents «No em toquis tros de merda, que sou uns gossos», una cosa que la seva advocada, Maria Josep Martínez, ha negat. «No és cert, no ho va dir mai això», ha apuntat.

Però, a més, ha assenyalat que aquesta frase «en el context d’una vaga, amb la Policia perseguint un piquet informatiu i identificant de manera sistemàtica la gent no es pot considerar ni que afecti la intervenció policial ni l’honor individual dels policies, en qualsevol cas seria una crítica al cos, no personal i Europa està dient que tant els agents com les autoritats han de ser més permeables a crítiques i a expressions que puguin resultar molestes o ofensives, ja que quedarien emparades amb la llibertat d’expressió».

La lletrada ha explicat que, a més de negar els fets, han remarcat les contradiccions dels agents, han qüestionat la seva objectivitat per ser presumptament els ofesos, han denunciat defectes de forma en el procediment i han remarcat que hi ha «una hostilitat contra el moviment feminista».

Identificacions

Al cap de poc d’arribar les primeres activistes, la Policia ha identificat tres de les presents de manera aparentment aleatòria per ser més de vint persones i no haver comunicat la concentració a la Delegació de Govern, tal com asseguren que era preceptiu.

Un agent de la Policia Nacional identifica tres dones que han anat a recolzar la seva companya / MIGUEL LORENZO

«Pensem que tenim molta força com a col·lectiu, això es veu. No sé si ens tenen por. Ens manifestem sempre de forma pacífica. Ens continuen identificant i multant així que alguna cosa estarem canviant si tanta repressió necessiten. Estem donant veu a moltes dones que no poden sortir al carrer o que ja no hi són i no deixarem de fer-ho», ha assegurat la integrant de l’assemblea.

Temes: Feminisme