29 d’oct 2020

Anar al contingut

A Vigo

Un jutge declara nul l'acomiadament d'una treballadora en tractament de fertilitat

El magistrat conclou que la decisió empresarial «retalla» el dret a la maternitat i és una «discriminació per raó de sexe»

Marta Fontán

Un jutge declara nul l'acomiadament d'una treballadora en tractament de fertilitat

CARLOS MONTANES

El Jutjat Social número 2 de Vigo ha declarat nul l’acomiadament d’una treballadora que estava seguint un tractament de fertilitat. Tot i que en l’actualitat encara no s’havia quedat embarassada, el magistrat veu provat que l’empresa coneixia que la dona havia iniciat «un llarg camí» per aconseguir-ho, per la qual cosa conclou que l’extinció del contracte és una forma de «retallar» el dret a la maternitat de la demandant i, en definitiva, una discriminació per raó de sexe. Igual que el tribunal de Vigo, jutjats d’altres punts d’Espanya han dictat resolucions amb pronunciaments similars en relació amb aquesta casuística de treballadores que en el moment de l’acomiadament estaven amb proves de fecundació in vitro. De fet, el mateix Tribunal Suprem ja va dictaminar sobre aquesta qüestió.

El cas de Vigo es refereix a la treballadora d’un concessionari, amb categoria professional d’auxiliar, que l’octubre del 2019 va començar un tractament de fertilitat en una clínica de Madrid. Amb motiu de les consultes mèdiques, va demanar permís per absentar-se dies puntuals a costa de les seves vacances i just un mes abans de perdre la feina li van fer la punció ovàrica. Però el 28 de febrer del 2020 va rebre una carta que li comunicava l’acomiadament disciplinari –i per tant sense dret a indemnització– atribuint-li un baix rendiment, l’incorrecte seguiment d’ordres de reparació de vehicles o l’incompliment de processos implantats al taller.

Readmissió immediata

La sentència, emesa pel magistrat Germán Serrano Espinosa –jutge degà de Vigo–, declara la nul·litat de l’acomiadament i condemna el concessionari a readmetre de «forma immediata» la treballadora «en el lloc de treball i amb les condicions que tenia abans de ser acomiadada», amb l’abonament dels salaris de tramitació que corresponguin. I dicta aquesta resolució, d’una banda, per la «inconsistència» dels motius al·legats per l’empresa per extingir el contracte i, de l’altra, i això és clau, al donar la raó a la dona i concloure que hi va haver vulneració de drets fonamentals en relació amb el tractament que seguia pel seu desig de ser mare. Circumstància, la d’aquest tractament, que l’empresa «coneixia» ja que la demandant, diu la sentència, «va demanar flexibilitat en la concessió de dies de vacances» per fer-se les proves mèdiques.

Argumentació

El jutge analitza primer les raons esgrimides pel concessionari per a l’acomiadament. «L’acomiadament disciplinari multicausal s’arma sumant dos tipus de comportaments que es poden resumir amb poques vendes i desídia en el lloc de treball», afirma, argumentant a continuació la «improcedència» de la decisió empresarial: «Ens trobem davant un acomiadament fet de retalls de comportaments no greus, sinó que formen part del dia a dia de la prestació de serveis, sense advertència prèvia i sense fixació d’estàndards productius a què atenir-se, sense que hi hagi transgressió de la bona fe contractual [...]».

Amb aquesta conclusió, el magistrat «activa» la petició de nul·litat per la vulneració de drets fonamentals al·legada. És a dir, que l’acció extintiva es va deure a les proves de fecundació que estava seguint la treballadora. I, més que indicis, considera que s’aporten «proves solvents». «S’acredita que l’empresa coneixia que la demandant iniciava un llarg camí per aconseguir quedar-se embarassada, cosa que sens dubte comportaria baixes per incapacitat temporal i un altre tipus de permisos, que omplirien d’interrupcions la relació laboral», indica.

El jutge reconeix que «certament» la situació jutjada «no es pot equiparar a una situació d’embaràs», ja que la dona encara no ho estava en el moment de l’acomiadament. Però, malgrat això, «la circumstància vulneradora dels drets fonamentals s’acredita pel coneixement de la situació de la treballadora [del tractament que seguia] afegit a la inconsistència de la carta d’acomiadament, transformant la decisió extintiva en una manera de retallar el dret a la maternitat de la demandant».

Sobre això i endinsant-se en les directives i la legislació existent al respecte, la sentència conclou que «es constata la relació directa entre la decisió empresarial i la garantia d’indemnitat de la demandant vinculada a la protecció de la maternitat perquè suposa una discriminació per raó de sexe». La sentència, amb data del 10 de setembre passat, no és ferma i contra la mateixa encara es pot interposar un recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG).