10 consells per a una tornada segura a l'oficina

A les revistes científiques es parla d’un cas detectat al febrer a Corea del Sud, que s’ha estudiat tant que s’ha convertit en un exemple de com es desencadena un brot en un despatx i sobre què cal fer per evitar-ho. La història comença a l’onzè pis d’un ‘call center’ de Seül, amb 137 empleats compartint espai sense saber que el virus pul·lulava en l’ambient. El primer contagi detectat en aquesta oficina es va registrar el 25 de febrer. El 9 de març l’edifici sencer va ser tancat per la detecció del brot, que va afectar un centenar d’empleats i una trentena més de contactes pròxims.

L’estudi d’aquest cas, publicat pel Centers for Disease Control and Prevention del país, assenyala alguns punts a tenir en compte per evitar que aquest escenari es torni a repetir. La proximitat dels empleats, els llargs períodes d’interacció social, així com la composició de l’espai van ser claus en la propagació dels contagis. En aquest cas, doncs, la solució hauria sigut garantir la distància de seguretat entre els empleats, evitar les reunions en espais comuns (tant en sales de reunions com als menjadors) i millorar la ventilació de la sala.

Ara que la tornada al món laboral coincideix amb el principi d’una segona onada, extremar les precaucions resulta fonamental. Així que aquí hi ha 10 consells per minimitzar el risc en la tornada a les oficines.

1. Atenció a les trobades socials

Si la tornada a les oficines preocupa no és per la feina d’escriptori, sinó pels moments de socialització que es donen en aquests espais. I si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia és que quanta més interacció, més possibilitat de contagis. «A Espanya som de cultura mediterrània. Ens encanten les trobades, compartir, i les xerrades davant el cafè. Tots ens hem relaxat durant l’estiu. Però ara toca plegar veles i canviar la nostra manera de comportar-nos», afirma Julián Olalla, president del comitè científic del Congrés Nacional sobre la Covid-19 i portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.

2. Precaució a les zones de risc

Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Salut Pública del Hospital de la Vall d’Hebron, assenyala les sales comunes, la màquina de cafè, els menjadors i les sales de descans com les principals ‘zones de risc’ dins d’una oficina. «Es tracta de llocs petits i tancats en què moltes vegades es xerra de manera distesa i sense mascareta. Aquests moments de socialització poden ser un perill», diu l’experta, que també suggereix organitzar els moments de relax per torns.

3. Seguir les mesures de prevenció al peu de la lletra

Les mateixes mesures que s’apliquen en el dia a dia per evitar contagis també es traslladen al món de les oficines. En aquests espais és imprescindible fer un ús correcte de les mascaretes, mantenir la distància interpersonal de dos metres i rentar-se sovint les mans. Per això, a més d’una reorganització dels espais, també es planteja la distribució de gels hidroalcohòlics per les zones comunes. 

4. Les mascaretes, sempre ben posades

Sobre l’ús de mascaretes a les oficines, els experts demanen utilitzar-les amb seny i apostar per les peces homologades. «Al carrer veus que molta gent les porta només per evitar les multes. Però portar un tros de tela qualsevol no evitarà que una persona que estigui infectada contagiï els altres. Per això mateix és imprescindible portar mascaretes amb una bona capacitat filtrant i no utilitzar-les més enllà de la seva vida útil», diu Jesús Molina Cabrillana, especialista de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva Salut Pública i Higiene.

5. Materials homologats

Ajuntar tots els elements necessaris per a una tornada segura a la feina no és només una qüestió sanitària, sinó també de competitivitat. Trobar l’equilibri entre prevenció i productivitat ha sigut el repte principal de les empreses des de l’arribada del virus. No estalviar despeses per evitar contagis és on coincideixen patronal i sindicats.

L’ús de mascaretes i altres elements de protecció als centres de treball és una cosa nova per a molts treballadors. Així com en l’obra o en la indústria alimentària és una cosa que la gent del gremi ja està acostumada, a les oficines és nou. Els experts no només remarquen la necessitat d’utilitzar els denominats EPIs, sinó que aquests han d’estar perfectament homologats i en bon estat.

«Moltes empreses donen mascaretes, però no homologades. O pantalles de protecció d’un material que no és l’adequat. Això és molt perillós, perquè fa una sensació de falsa seguretat», afirma la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado.

6. Grups i torns de treball fixos

Els experts aposten per grups de convivència estable a la feina que permetin detectar i rastrejar ràpidament possibles contagis. Això faria més fàcil aïllar els afectats si fos necessari i minimitzar el risc d’haver de paralitzar tota l’activitat del centre de treball si hi hagués un positiu.

La combinació de teletreball i uns dies de jornada presencial també és una fórmula que estan implementant moltes empreses per mantenir les dinàmiques de grup sense elevar els riscos de contagi. «La pandèmia està exigint a l’organització de les empreses que evolucioni», diuen des d’Aepsal.

7. Reformar les vies d’accés

La infraestructura del centre de treball requereix reformes per adaptar-se a les exigències sanitàries del coronavirus. Hi ha diverses mesures recomanades des del gremi de tècnics de prevenció de riscos laborals. Una d’aquestes és reforçar la ventilació de l’empresa, ja que aquest element no depèn de la implicació individual dels treballadors en minimitzar contagis.

Suprimir tot element que requereixi contacte és un altre dels consells. Els torns, el fitxatge amb empremta dactilar o les zones comunes, com la màquina de cafè, són vectors de contagis potencials.

8. La mateixa precaució per als externs

En un centre de treball no només transiten els empleats de l’empresa, sinó que també poden tenir contacte personal de subcontractes o visitants, com missatgers o clients. Aquests han de seguir els mateixos protocols i exigències sanitàries que els empleats de l’empresa principal i és responsabilitat ultima que ho compleixin.

9. Protocols clars i ben comunicats

«El treballador, des del moment que posa el peu a l’empresa, ha de notar que hi ha una cosa diferent», afirmen des de Pimec. No només és important que es treballin bé els protocols, sinó que els treballadors han de percebre que hi ha un esquema que protegeix la seva salut. Per reforçar aquesta sensació de control per part de l’empresa, és recomanable fer formacions a la plantilla per transmetre els protocols existents.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Aquests protocols han de ser clars, simples (en la mesura possible) i han de tenir uns referents i responsables identificats. També és fonamental per al seu funcionament que els revisin periòdicament els responsables de recursos humans. «No serveix de res invertir molt en un protocol si ningú vetlla pel seu compliment», diu el president d’Asepal.

10. Una última crida a la responsabilitat individual

Els protocols de seguretat de les oficines no serveixen de res si falla la precaució més elemental; la responsabilitat individual contra el virus. En aquest sentit, els experts demanen a l’uníson que els treballadors no acudeixin al seu lloc de treball si presenten símptomes. I que, en cas de positiu o de contacte estret amb un cas confirmat, que guardin quarantena.