Núria Danés: «La gent ens demana feina; els deutes angoixen»

La Fundació de l’Esperança, de la Fundació La Caixa, ha viscut en primera línia l’emergència social derivada de la Covid-19. La seva directora, Núria Danés, augura  mesos complicats, però apunta que hi ha raons per no caure en el pessimisme.

-Plou sobre mullat. 

-Sí, hem vist com s’intensificaven problemes ja existents. Al Gòtic, on treballem, la crisi econòmica i social s’ha viscut amb molta intensitat. La precarietat laboral, l’accés a la vivenda, la dificultat de conciliació, agreujada en les famílies monoparentals, i la bretxa digital, han aflorat amb molta més força.  Les famílies que vivien al dia, sense capacitat d’estalvi, es van quedar d’un dia per l’altre sense ingressos i sense poder atendre necessitats bàsiques, començant pel menjar. De fet, nosaltres no estàvem orientats a aquest nivell d’assistencialisme. El nostre rol era ajudar les persones a trobar feina, oferir recursos per empoderar-les, perquè fossin autònomes.

-¿La situació és comparable a alguna altra de viscuda en el passat?  

-Aquesta crisi és única per l’aturada immediata. La crisi del 2008 va ser més gradual i hi va haver gent que va poder subsistir gràcies a l’economia informal. Alguns usuaris subsisteixen amb petits treballs precaris, que ara no han servit de coixí.

-¿Estan atenent nous usuaris arran de la pandèmia? 

-Sí, després del confinament, un 20% dels usuaris són nous. La majoria, persones que estaven fora del circuit dels serveis socials, que tenien feina, algunes, precàries, que els permetien viure al dia, però sense estalvis. Aquests usuaris demanen recolzament per a la cobertura de necessitats bàsiques, però sobretot que els ajudem a trobar feina. Estan generant deutes i això els angoixa molt.

-Al marge de les necessitats bàsiques, ¿amb quines altres carències s’han trobat?  

-La bretxa digital. Moltes famílies no tenien mitjans per moure’s en un entorn que, de cop, es va tornar telemàtic. Així que les hem acompanyat per tramitar sol·licituds d’ajuts públics, contractes amb serveis socials, ajuts al lloguer, ertos...

-¿En què estan treballant per minimitzar aquesta bretxa?  

-Detectem diferents factors: falta d’equipament, connectivitat i competència digital, que sovint venia agreujada per la falta de coneixement de l’idioma. Pel que fa a equipaments, durant el confinament vam repartir més de 80 ordinadors i tauletes en préstecs perquè els escolars poguessin continuar fent els deures. Si fa falta, en repartirem més. En competències digitals, al juliol i l’agost, hem fet cursos d’alfabetització digital. Potser no tenen ordinador, però, sí, mòbil, i poden accedir a internet a través seu, buscar recursos, omplir formularis, enviar correus... Es tracta d’adquirir un coneixement mínim que permeti moure’s en aquest entorn i no perdre oportunitats.

-¿Com veu el futur a curt i mitjà termini?  

-Venen mesos complexos per a les persones que atenem, perquè la recuperació econòmica no serà immediata. La nostra prioritat és continuar acompanyant les famílies.  I potenciar el servei d’inserció laboral, perquè puguin començar a generar ingressos. També és molt important l’acompanyament emocional, que vegin que no estan soles, que les ajudarem. I això ho valoren molt. Seguirem al costat de les famílies.

Notícies relacionades

Obrir la teva llar transforma vides

Les persones grans pateixen dues de cada 10 estafes a Catalunya

-¿Es pot ser optimista?

-Estem esperançats, perquè han sorgit moltes iniciatives, de la ciutadania, de les entitats socials, de les administracions... Hem vist un gran moviment de solidaritat i de generositat. És veritat que la demanda s’ha desbordat i els recursos són limitats. Creiem que la sortida a l’emergència social passa per un treball coordinat de tots els actors, tant públics com privats. Això ens permetrà ser eficients.