Les excavacions arqueològiques al fortí del Castellar de la Llacuna posen al descobert una sitja del segle III aC

En un dipòsit votiu s'han localitzat les restes d'un gran banquet festiu

zentauroepp54739658 la llacuna 02 08 2020 sociedad campo de trabajo arqueol gico200902085247

zentauroepp54739658 la llacuna 02 08 2020 sociedad campo de trabajo arqueol gico200902085247

2
Es llegeix en minuts

Les excavacions arqueològiques al fortí del Castellar de la Llacuna han posat al descobert una sitja del segle III aC, amb un dipòsit votiu on hi havia les restes d’un gran banquet festiu. Dins del dipòsit s’ha trobat una àmfora de vi ibèrica, un decantador de vi, un conjunt de vaixella composta de plats, bols i pàteres d’importació de la zona de la Campània (Itàlia), vasos per beure vi, tenalles per contenir aliments, vasos en miniatura, gerres de vi, restes d’armes de ferro i altres elements decoratius i d’abillament personal. També una falç de ferro de petites dimensions per a la verema del raïm i el cap i l’espatlla sencera d’un porc sacrificat. La codirectora del jaciment, Mireia Sabaté, explica que «tot aquest banquet ritual permet traçar l’origen de la viticultura a la Llacuna».

Segons l’arqueòloga, es tracta d’una sitja «extraordinària». A part de ser el primer que es troba en les excavacions del fortí del Castellar de la Llacuna, Sabaté destaca que aquest tipus de dipòsits votius són «molt poc habituals a Catalunya». D’aquestes característiques, només se n’han descobert quatre. El de la Llacuna es converteix ara en el segon del Penedès, després de les restes d’un important banquet cerimonial en honor de la deessa grega Demèter localitzades al jaciment de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.

La sitja, de 220 cm de profunditat i de 110 cm de diàmetre de boca, s’ubica en un dels àmbits d’una torre situada en l’accés al fortí.

Troballa després de la campanya

Les excavacions arqueològiques al fortí del Castellar de la Llacuna han comptat aquesta campanya amb la ciutadania de protagonista. La pandèmia va obligar a suspendre el camp de treball que, des de fa sis anys, portava joves de tot el món al jaciment de l’Anoia. La direcció, no obstant, no va voler donar l’any per perdut i va optar per fer una crida a la ciutadania. Així, veïns de la zona i alumnes d’arqueologia –que aquest estiu s’havien quedat sense pràctiques per culpa de la Covid-19–, van optar per agafar pic i pala i endinsar-se en les restes d’aquest assentament ibèric d’entre els segles III i I aC. Segons explica Sabaté, resulta que la troballa es va localitzar quan s’acabava la campanya d’excavacions. No obstant, la direcció va optar per no posposar el descobriment i continuar «excavant una mica més».

Notícies relacionades

Finalment, a la sitja s’han localitzat quatre nivells definits: un de primer amb la possible tapadora de sitja tirada al fons, tot el dipòsit votiu, un nivell d’argiles compactes que segellaven l’abocament, i terra i demolició que la cobria. 

Aquest jaciment, situat a la serra d’Ancosa, als peus del cim del Castellar, es va descobrir a finals dels 70. La doctora Núria Rafel va excavar una petita àrea que va confirmar que es tractava d’un assentament ibèric del qual es conservaven algunes habitacions, datat entre els segles III i I aC. No va ser, no obstant, fins al 2012 que l’Ajuntament de la Llacuna i la Universitat de Barcelona van fer una campanya de neteja i sanejament de les restes arqueològiques excavades. Des del 2014 s’estan fent treballs científics i cada estiu campanyes d’excavació i consolidació de les restes que s’han anat descobrint. Fins ara s’havia pogut datar aquest assentament a l’ibèric final, entre els segles III i I aC, i s’havien descobert més de 12 recintes, part del mur de tancament perimetral i una entrada complexa.

Temes:

Arqueologia