Les prostitutes demanen ajuda per evitar els contagis

L'alegalitat del treball sexual les deixa sense poder acollir-se a les baixes ni als ertos

Entitats i sanitaris diuen que els clients aprofiten la pandèmia per extorsionar les dones

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El contacte directe entre persones s’ha demostrat com la principal via de transmissió del coronavirus. I hi ha llocs de treball, entre els quals la prostitució, que només s’entenen en les distàncies curtes. Però a diferència d’altres oficis, les treballadores sexuals no existeixen als ulls de l’Administració. Ni poden accedir a un erto, ni a una baixa laboral, tot i que necessiten més que ningú treballar per tenir un sostre i alimentar les seves famílies. Diferents sindicats de treballadores sexuals exigeixen un reconeixement del seu treball i drets laborals: «Si no, no podem deixar de treballar», es queixen. Les entitats socials i els metges que les ajuden veuen que no només ha augmentat la pobresa entre elles, sinó que els clients s’aprofiten de la pandèmia per extorsionar-les encara més.

«Durant el confinament vam parar, i vam patir», explica la Janet, portaveu de l’associació Putes Llibertàries i Indignades del Raval, que agrupa una quarantena de prostitutes. Exerceixen la prostitució en pisos de Barcelona, majoritàriament del barri del Raval. «Vam estar tres mesos sense treballar, hi va haver molt patiment perquè no teníem amb què pagar les habitacions de relloguer i l’alimentació», explica. Moltes van aguantar amb l’ajuda dels serveis socials. D’altres no van poder. «Algunes dones van estar treballant als narcopisos perquè no podien més, necessitaven diners», diu. 

Als prostíbuls, també hi va haver molta gana. «El problema que vam tenir a les comarques de Girona era que moltes de les dones vivien en aquests locals que van haver de tancar: ni estaven empadronades, ni les coneixien els serveis socials ni tenien accés a la targeta sanitària. Vam donar molts lots d’aliments a les noies que es van quedar sense res», explica Laura Labiano, portaveu de l’associació Genera, que atén i acompanya treballadores sexuals a Barcelona. Si així va ser el seu confinament, la tornada a la normalitat tampoc ha anat gaire millor.

«És clar que hem tornat a treballar, necessitem treballar per donar menjar a les nostres famílies», explica la Janet. Ho confirma també Sabrina Sánchez, portaveu del sindicat Otras. «El problema és que amb la baixada del turisme tenim menys clients, hi ha molta menys feina», diu Sánchez. Els dos sindicats, que representen dones que treballen al carrer o en pisos, expliquen que no han tingut cap altra opció. «Els que diuen que no hauríem de treballar perquè estenem el virus, que ens donin alguna opció, perquè mentre ens continuïn ignorant, continuarem treballant». I és que, malgrat ser l’ofici més antic de la humanitat, les dones que l’exerceixen no tenen ni contracte, ni accés a cap dret laboral. «Se’ns han acabat els estalvis, i necessitem els diners», diu Sánchez.

Rebaixes de preu

Les dones miren de protegir-se amb l’ús de les mascaretes, aplicant gel, i dutxant els clients abans dels serveis. «Però també estan molt més exposades a les extorsions. Hi ha molts clients que s’aprofiten de la situació i els regategen el preu, o es treuen el preservatiu», explica Julia Arquillos, llevadora d’un servei d’atenció mèdica Apropa’t a la Salut, pioner a Barcelona, que visita regularment centenars de prostitutes de tot Catalunya. «Les noies estan molt espantades pel virus, fan servir molta més protecció que la resta de la població, però sí que és veritat que no han deixat de treballar, perquè ho necessiten. I això és un risc sanitari», diu la sanitària. Tot i que, afegeix, considera que el risc és més gran pels clients. «Estan posant en risc les seves famílies, elles almenys venen aquí regularment i s’autoprotegeixen», explica. 

Aquest servei, d’atenció a la prostitució, ha atès sobretot casos d’urgència, especialment durant la pandèmia. «Avortaments, embarassos i malalties de transmissió sexual», diu Arquillos. De moment, casos de coronavirus no n’han detectat. 

Una dona espera a la carretera N-2, a Bàscara (Alt Empordà). / DAVID APARICIO

Notícies relacionades

Labiano constata que les dones que exerceixen el treball sexual són de les més vulnerables davant la pandèmia. «A les que els han tancat els prostíbuls, s’han quedat sense vivenda, perquè moltes hi vivien», constata. Moltes han tornat a exercir la prostitució en altres llocs, a pisos o a la carretera. «Si realment volen que no s’estengui el virus, el que caldria fer és protegir les dones», afirma. I recorda que, al no tenir contracte de treball, són una minoria les prostitutes que aconsegueixen un contracte de lloguer al seu nom. Per tant, els ajuntaments no les empadronen. «I llavors no tenen ni accés als serveis socials, és que les administracions no els deixen cap sortida». 

També es pot destacar que una gran part de les dones que exerceixen la prostitució a Catalunya, ho fan obligades per les màfies que hi trafiquen. Elles tampoc han parat. «Fins i tot poden haver treballat més que la resta, i exposades a pallisses i maltractament, que ha augmentat en tots els aspectes durant la tancada», apunta Labiano. Tot i que l’activista el que més tem és que hi hagi més dones que mai prostituint-se a Catalunya. «A causa de la crisi econòmica, és molt probable que hi hagi més dones que venguin el seu cos per sobreviure», augura.