El tancament de prostíbuls no fa minvar l'oferta de sexe a Catalunya

El tancament dels prostíbuls decretat el 17 d’agost passat per la resolució SLT/2782/2020 del Govern de la Generalitat no té un gran impacte en l’oferta de serveis sexuals que s’ofereixen a Catalunya. Segons reconeixen fonts de la Conselleria d’Interior, la suspensió afecta únicament els establiments amb llicència. Els altres locals on s’exerceixi la prostitució sense llicència –perquè són clandestins o perquè s’escuden en un altre tipus de permís– estan exempts de la prohibició. Aquest diari ha intentat sense èxit entrevistar un portaveu del departament per preguntar sobre l’efecte real de la mesura. Interior ha enviat únicament aquest aclariment per correu electrònic: «La suspensió no afecta altres establiments en què, malgrat tenir una llicència diferent, es portin a terme, si es presenta, activitats de naturalesa sexual».

A Catalunya hi ha 94 locals que compten amb una llicència municipal d’«establiment públic amb reservat annex», que concedeixen els ajuntaments. Tals llicències fa anys que es van atorgar en un intent infructuós de regularitzar la ubicació dels bordells. La realitat, no obstant, és que suposen una infrarepresentació del mercat real del sexe. En gran part perquè la majoria d’aquests 94 punts ja no estan operatius. 

Tal com expliquen des del portal sexomercadobcn.com, una web que reuneix treballadors sexuals i consumidors dels seus serveis, el model de negoci ha canviat substancialment en els últims anys per eludir «l’estigma» que suposa. La majoria de les professionals exerceix en horari de treball diürn i ho fa de manera anònima. En el mateix sentit, els que les freqüenten també acudeixen a la seva trobada en horaris de feina i no a última hora de la nit com abans.

Llums de neó

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Els antics prostíbuls anunciats amb llums de neó a peu de carrer o al costat de la carretera representen només la part visible de l’iceberg. «La majoria d’usuaris no se sent còmode anant a llocs amb zones de bar públiques, on les treballadores alternen amb els clients i opten per portar-ho de forma més discreta. Aquesta manera d’interactuar es donava en el passat, quan no estava tan mal vist anar als prostíbuls. Ara preval la por a ser identificat com a client o com a treballadora per les conseqüències socials que pot comportar». Moltes de les cites s’arreglen per internet. Els negocis tenen webs en què apareixen les dones –gairebé sempre amb la cara tapada– i la seva disponibilitat. El servei es fa en domicilis adaptats on la interacció social amb altres persones és gairebé nul·la. 

L’oferta de serveis sexuals a la ciutat, i a la resta de Catalunya, supera àmpliament els bordells clàssics i inclou des dels locals de massatges eròtics fins a la prostitució de carrer, o carretera, l’escalafó més vulnerable i que exerceixen gairebé sempre dones explotades per organitzacions criminals. El ventall més ampli del sector no està inclòs en la prohibició de la Generalitat, que ha tancat només els bordells tradicionals que continuaven funcionant –obligant així les treballadores a buscar-se nous llocs, en molts casos, més perillosos–, però no ha alterat realment el mercat del sexe. Ha disminuït el risc de contagi que comportaven els espais de bar que subsistien als prostíbuls tradicionals, però no el grau d’exposició que assumeixen les prostitutes i els clients durant les trobades sexuals.