de cara a la tornada al col·le

Argimon: «No és Salut qui fixa les ràtios» d'alumnes a l'escola sinó Educació

L'expert diu que «pedagògicament» la mascareta no és bona però el seu ús a classe anirà lligat a la situació

sedetaok

sedetaok

2
Es llegeix en minuts
Europa Press

Aquest diumenge el secretari general de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha afirmat que és competència de la Conselleria d’Educació marcar quants alumnes hi haurà en les classes de les escoles a partir de setembre: «No és Salut qui fixa les ràtios».

En una entrevista de RAC-1 recollida per Europa Press, ha dit que no existeix «ni de bon tros» la intenció de revisar el protocol de la Conselleria d’Educació sobre la tornada a les classes –que es va publicar el 3 de juliol–.

«No canviarem una cosa que en què es treballa des de fa mesos», i ha afegit que les pròximes reunions sobre el coronavirus seran per tractar el protocol que es va publicar dijous, que estableix els passos a seguir si algun alumne o professor dona positiu.

Pel que fa a les ràtios, ha destacat els grups estables de convivència, que considera més importants i que funcionen com una bombolla, en les seves paraules: «Són grups que es comuniquen poc amb altres grups».

«Si aquest grup pot ser petit, que sigui el més petit possible», però ha recordat que dependrà de la capacitat de cada centre, i que en alguns casos no serà possible per problemes logístics i organitzatius.

Dissabte ja es va referir a les ràtios a la pregunta sobre que Educació prevegi que les ràtios d’alumnes a les escoles es mantinguin entre 25 i 30 alumnes per evitar la mobilitat dels estudiants.

Argimon va respondre que «Salut no diu que les ràtios siguin de 25 o 30 per limitar la mobilitat. Això no té cap sentit ni cap lògica epidemiològica», i va considerar que s’haurien de buscar espais alternatius en el mateix entorn escolar per no afectar la mobilitat dels estudiants.

Mascaretes a l’escola

Quant a la mascareta a classe, ha dit que «pedagògicament no és bona» però que el seu ús anirà lligat a la taxa d’infecció del virus, i que és un element revisable, ja que no implica un gran canvi organitzatiu.

Sobre el tancament d’una escola per un rebrot de coronavirus, ha opinat que hi haurà molts elements a tenir en compte abans de fer efectiva la clausura: «No és igual una escola de 1.000 nens que una de 100», per la qual cosa s’haurà d’estudiar cas per cas.

Quarantenes més curtes

Argimon ha obert la porta que les quarantenes pel virus durin menys de 14 dies, al·legant que «hi ha estudis que diuen que es pot reduir el període», però ha matisat que aquesta decisió no està presa i s’haurà d’estudiar.

La situació a Catalunya el «preocupa cada dia», ja que el territori està en una fase d’estabilitat però amb una taxa d’infecció i un risc de rebrot molt alts, ha dit.

«Ara hem de fer que la corba baixi. Baixar la corba és molt lent, mentre que fer que pugi és fàcil», i ha dit que la situació podria canviar d’un dia per l’altre si apareguessin rebrots més complexos com el del Segrià (Lleida).

Cribratges massius

Notícies relacionades

Al preguntar-se-li pel cribratge massiu d’aquest cap de setmana al barri barceloní de Torre Baró, ha respost que la participació de dissabte va ser «tot un èxit»: van participar 485 persones, més de la meitat de l’objectiu de 800.

Aquest dilluns es posarà en marxa un altre cribratge, al barri del Besòs i el Maresme –on la incidència del coronavirus supera altament la mitjana catalana–, i Argimon ha afirmat que tenen «previstes noves aturades» a tot Catalunya.