¿Va córrer massa Espanya en la desescalada?

¿En què ha fallat Espanya en la seva gestió de la pandèmia? ¿En què ha encertat? La comunitat científica i investigadora té clar que només una avaluació independent podrà determinar-ho, tot i que ja avança que part del que està succeint és fruit de l’«ànsia» de córrer en la desescalada.

Dies després que una vintena d’investigadors i científics demanés en una carta publicada a ‘The Lancet’ que un grup d’experts nacionals i internacionals fes aquesta avaluació independent, Efe ha parlat amb tres dels impulsors, Helena Legido-Quigley, Alberto García-Basteiro i Joan Carles March, per conèixer la seva visió de la situació. 

La iniciativa va partir de Legido-Quigley, experta de sistemes de salut pública, quan va conèixer la intenció de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’encarregar una avaluació per conèixer la resposta mundial a la crisi sanitària, una cosa que va considerar que s’havia de fer també a Espanya. 

Ni és un examen ni busca culpables 

«Nosaltres no volem buscar culpables. Aquesta avaluació ha de buscar les coses que han anat malament, també les coses que s’han fet bé, perquè també n’hi ha hagut, i el fonamental és donar recomanacions per preparar-nos per a pròximes onades i noves epidèmies», afirma la investigadora, que és taxativa al remarcar que «ningú» ha de buscar rèdit polític de la proposta. 

García-Basteiro també incideix en aquesta idea, perquè «s’han de normalitzar» les avaluacions, que, d’altra banda, no són «cap examen». «No és cap recerca de caps de turc, ni de bon tros», emfatitza l’investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona. 

El que pretén, explica, és veure en què ha de millorar Espanya i «sempre és millor» que l’avaluació, perquè no sigui esbiaixada, la faci un grup independent d’experts, «si pot ser amb caràcter internacional». 

Va ser així com el professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública Joan Carles March va començar una ronda de contactes amb professionals de diferents àmbits perquè participessin en la petició a ‘The Lancet’, sempre amb la intenció que l’anàlisi «no se centri en la gestió que ha fet el Govern central, ni de bon tros». 

El ministeri, a favor

No obstant, March diu que és conscient que necessiten el recolzament de l’Executiu per poder portar-la a terme, una cosa que ja s’ha plantejat el Ministeri de Sanitat des de fa uns mesos, tal com va reconèixer el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, fa uns dies. 

Des del mateix Ministeri han traslladat a aquest grup d’experts, segons March, que la idea és posar-se d’acord i unir-se per veure el procés a seguir. De moment els ha deixat una cosa clara i és que el ministre Salvador Illa defensa que «s’ha de ser al costat de la ciència». 

Una postura que ja Simón va dir en la seva última compareixença: «No crec que hi hagi cap professional de la salut pública a Espanya que no consideri que s’ha de fer una avaluació independent i, si és possible, amb una visió com més externa millor, però –va advertir– amb els coneixements adequats». 

Espanya, mirall del món

Els investigadors apunten en la seva carta a una sèrie de possibles explicacions de per què Espanya és i continua sent un dels països més colpejats per Covid-19: una reacció tardana a la pandèmia, les retallades en sanitat i investigació en els últims anys i la falta d’equips de protecció dels sanitaris. 

Aquestes i altres raons van evidenciar que Espanya no estava preparada per fer front a una crisi d’aquestes característiques i ara han fet que el nostre país «s’hagi tornat el mirall del món», perquè tots estan mirant la seva reacció a l’increment dels contagis diaris, segons Legido-Quigley. 

El que ha passat, al seu judici, és la combinació d’un dels confinaments «més estrictes del món» amb «una obertura bastant ràpida». 

Les presses en la desescalada

«Hi ha dues coses molt bones que ha fet Espanya: el confinament, allà el Govern va ser molt valent i va resultar una de les millors mesures que podia haver fet, i el pla de desescalada, que estava molt ben dissenyat, però la fallada va ser la seva implementació», apunta. 

En aquest sentit, abunda que l’Executiu va fallar al permetre a les autonomies avançar de fase quan no estaven preparades: «Allà és on el Govern havia de dir a les comunitats que, si no tenien el sistema de rastreig, no passaven», postil·la. 

March és de la mateixa opinió: «Jo deia, ‘Més val arribar bé que aviat’, hi havia massa ànsia i totes les comunitats volien estar massa aviat a la següent fase. Arribar abans d’hora ha portat que en certa forma estigui passant el que està passant», emfatitza. 

Rastrejadors públics, formats i remunerats

Els tres experts coincideixen que cada regió pot optar per la fórmula que consideri més convenient, però creuen que, en el cas dels rastrejadors, han de pertànyer al Sistema Nacional de Salut (SNS), estar formats i no ser voluntaris. 

Per això, defensen el contrari del que ha fet la Comunitat de Madrid, que ha privatitzat aquesta tasca, perquè la vigilància epidemiològica ha de ser part de l’SNS i tots els mitjans que facin falta «s’han d’adquirir o invertir» des de la sanitat pública. 

«Crec que sempre serà el més eficient abans d’externalitzar a tercers», conclou García-Basteiro. 

La descoordinació entre administracions

La falta de coordinació entre les diferents administracions podria ser un altre dels factors que expliquin per què el virus s’ha estès amb més virulència pel país, segons aquests investigadors. 

García-Basteiro manté que la gestió local és «per a moltes coses positiva», però han quedat en evidència «problemes de coordinació en el flux d’informació». 

I és que «no pot ser que la informació sigui diferent segons a qui li preguntis o que a nivell central no es tingui la mateixa informació que a nivell autonòmic, que les competències de vegades no acabin d’estar clares o que hi hagi buits legals de com gestionar o com prendre certes mesures». 

En el mateix sentit es pronuncia March: «No pot ser que una comunitat et digui que utilitzis la mascareta a la platja i d’altres que ni tan sols al passeig marítim». 

A més, pensa que, si un terç dels brots està lligat a la nit, «s’han de posar mesures globals, no que en unes es tanqui a la 1 i en d’altres a les 3»; per això, demana més coordinació i «contundència». «Crec que això fa necessàries postures comunes», assevera. 

Una de les solucions que proposa March és la creació d’una agència nacional de salut pública, «que treballi en xarxa» amb les comunitats, que permeti mesures comunes i que «d’alguna manera tingui en l’àmbit de la salut pública un comandament únic que permeti treballar d’una forma coordinada en tots els processos». 

Una visió compartida per la comunitat científica i mèdica

Des de la seva publicació, han sigut desenes les societats científiques i mèdiques que han compartit la necessitat que es faci una avaluació independent, com la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce). 

La seva presidenta, Perla Wahnón, assenyala a Efe que la Cosce, que agrupa 82 societats científiques, ha defensat des de l’inici d’aquesta pandèmia la necessitat d’anàlisis profundes durant totes les fases de la crisi i quan aquesta acabi. 

Una auditoria ha de ser capaç de revisar les actuacions realitzades i oferir mecanismes de correcció de les deficiències i errors detectats, afegeix Wahnón, que anticipa que la idea de la Cosce és fer un estudi profund. 

Notícies relacionades

Alex Arenas: «Hi haurà rebrots a les escoles però s'ha de perdre la por i controlar l'alarma social»

Barcelona farà tests massius en barris i començarà aquest cap de setmana a Torre Baró

La científica recorda, així mateix, que la sortida d’aquesta crisi passa per tenir en compte la totalitat de la ciència i insisteix en la necessitat d’una xarxa independent i «latent» d’assessorament científic, i organitzada en tota l’estructura de l’administració per afrontar aquesta i futures crisis. 

Els pròxims passos

Els autors de la carta tenen previst redactar ben aviat un document amb propostes sobre el que consideren un model independent d’avaluació. La idea és que es faci en un termini de dos o tres mesos, perquè, diu Legido-Quigley, que no entra a valorar si Espanya viu una segona onada de coronavirus, els especialistes en salut pública han d’estar preparats «com si ho fos».