Fort augment de la Covid-19 a Espanya amb Madrid com a nou epicentre

La setmana decisiva per comprovar si Espanya serà capaç de frenar l’extensió del coronavirus abans de tornar a l’activitat normal de setembre està donant dades preocupants. El nombre de casos diagnosticats en les 24 hores anteriors s’ha disparat aquest dijous a 2.935 i la mitjana dels últims set dies a 3.790. Són increments del 97% i del 15% respecte als registrats només tres dies abans, dilluns passat. Els núvols que planen sobre la tornada al col·le i a la feina són cada vegada més foscos.

El principal protagonista d’aquest empitjorament està sent la Comunitat de Madrid. És ja l’autonomia que més casos diagnosticats acumula en els set dies previs (6.438), molt per davant de Catalunya (4.799). Ni en els pitjors moments dels últims rebrots ha superat aquesta comunitat el llindar dels sis mil.

Ingressos hospitalaris

Madrid és també al capdavant dels nous ingressos hospitalaris, 228 en els últims set dies, i a les uci, amb 9. Catalunya n’ha registrat respectivament 68 i 3.

En l’únic paràmetre en el qual Madrid no està al capdavant és en la incidència, de 96 per cada 100.000 habitants en els últims set dies. Allà el superen Aragó (258), País Basc (116) i Navarra (109). La diferència és que a Aragó i Navarra les xifres van a la baixa. Catalunya ja ha baixat a 62. El País Basc segueix a l’alça tot i que part de l’augment es pot deure al gran nombre de proves que es porten a terme.

Missatge de tranquil·litat

Davant les noves dades, el Govern manté un missatge de tranquil·litat. «L’evolució de l’epidèmia està sent lenta i suau», va sostenir Fernando Simón en la seva compareixença d’aquest dijous, i la va comparar amb la del març passat. «Llavors en només 10 o 15 dies els casos van pujar molt més que ara en els dos últims mesos. Ara tenim un augment similar al d’altres països europeus del nostre entorn», va emfatitzar.

També argumenta que el 70% dels infectats són asimptomàtics o estan associats a un brot conegut, una cosa ben diferent al que va passar al març.

Els retrets llançats per les societats medicocientífiques en el sentit que les mesures que s’estan prenent són insuficients per contenir la infecció no fan efecte en l’Executiu. Una vegada superades les discrepàncies amb Madrid, Sanitat manté que les autonomies estan prenent les mesures adequades i posa com a prova que a Catalunya i Aragó la situació està sota control.

També el País Basc i València

Simón va admetre que Madrid, a més del País Valencià i el País Basc, estan protagonitzant ara l’augment de casos, però creu que «s’han pres mesures ràpides i contundents, algunes de molt contundents».

La falta de rastrejadors a la comunitat madrilenya és una evidència que han destacat tots els especialistes i que ha obligat fins i tot les autoritats autonòmiques a privatitzar part d’aquest servei i fins i tot a demanar voluntaris entre els universitaris.

Col·lapse llunyà

El ministeri també opina que el col·lapse de la xarxa hospitalària, molt probable a curt o mig termini, segons les societats esmentades, és un horitzó que si existeix, és molt lluny. En l’actualitat hi ha 3.213 hospitalitzats en llits convencionals i 383 a les ucis, cosa que dona un índex d’ocupació del 3% del total de llits, quan al pic de la pandèmia es va superar el 50%.

Notícies relacionades

Alerta mèdica per l'«alta probabilitat» d'un nou col·lapse sanitari

Les escoles catalanes tancaran quan hi hagi dos positius en grups diferents

«No hi ha un risc imminent de col·lapse ni moltíssim menys, tot i que sí una pressió important a dos hospitals d’Aragó i dos o tres de Madrid», va assenyalar Simón, per a qui l’escrit de les societats mèdiques «són tocs d’atenció per aconseguir que aquest risc no es torni a produir».

L’objectiu del Govern segueix sent «mantenir la tensió» per a «estabilitzar i, si és possible, reduir la transmissió» que, no obstant, no deixa de créixer. És clau fer-ho abans de setembre perquè «amb la represa de l’activitat» és previsible que es produeixi un repunt, com va admetre l’epidemiòleg.