OPINIÓ

Cal avaluar la resposta a la pandèmia de la Covid-19

«Aquesta avaluació és cabdal per poder afrontar noves onades o epidèmies en el futur»

GRAFCAT437. Ripollet (BARCELONA), 6/8/2020.- La Generalitat de Catalunya comenzó este jueves en la población de Ripollet (Barcelona), un cribado masivo y voluntario en una carpa instalada en el centro de la ciudad, realizando pruebas para detectar casos positivos de coronavirus y evitar que se extiendan los brotes observados en barrios de ciudades de la comarca del Vallés Occidental. EFE/ Enric Fontcuberta

GRAFCAT437. Ripollet (BARCELONA), 6/8/2020.- La Generalitat de Catalunya comenzó este jueves en la población de Ripollet (Barcelona), un cribado masivo y voluntario en una carpa instalada en el centro de la ciudad, realizando pruebas para detectar casos positivos de coronavirus y evitar que se extiendan los brotes observados en barrios de ciudades de la comarca del Vallés Occidental. EFE/ Enric Fontcuberta / Enric Fontcuberta (EFE)

Es llegeix en minuts

La Covid-19 ha afectat ja 19 milions de persones a tot el món amb més de 700.000 defuncions. A l’Estat espanyol s’han infectat més de 300.000 persones amb 28.000 defuncions, és un dels països del món on l’afectació ha sigut més important. La primera onada de la pandèmia es va donar sobretot en persones grans, i el col·lectiu de persones que viuen en residències va ser un dels més afectats. En canvi, la segona onada d’aquest estiu té un patró diferent i són les persones joves, les més infectades.

Tal com hem mostrat amb dades de la ciutat de Barcelona, la malaltia es dona amb més freqüència en la població de barris i nivells socioeconòmics més desfavorits. I no podem perdre de vista que les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta crisi són i seran molt importants a tot el món, ja que augmentaran les desigualtats socials i de salut existents.

Com hem comentat altres vegades, els serveis de salut pública no estaven preparats per a una pandèmia d’aquestes característiques. Les retallades en salut que hi va haver durant la crisi financera de l’última dècada i uns serveis de salut pública infrafinançats al llarg de la història no han facilitat la resposta adequada.

Tal com hem assenyalat diferents persones expertes en salut pública en una carta publicada a la revista ‘The Lancet’, altres factors a tenir en compte han sigut la manca de coordinació a diferents nivells dels governs, la manca de preparació per part de les residències de gent gran i la falta d’equips de protecció individual i de realització de proves diagnòstiques suficients. A més, els sistemes d’informació no estaven dimensionats per tenir les dades al dia i la comunicació per part de les administracions i les persones expertes no han sigut prou coordinades. 

Tal com assenyalem a la carta publicada a la revista ‘The Lancet’ i com diversos organismes (Nacions Unides, Organització Mundial de la Salut) i governs (Suècia, Austràlia) recomanen, és important realitzar una avaluació independent sobre la resposta a l’epidèmia que els governs han posat en marxa tant per prevenir la propagació del virus com per limitar els efectes d’aquesta propagació. Aquesta avaluació és cabdal per tal de poder conèixer en profunditat com s’ha actuat per part de les diferents administracions implicades (estatal, autonòmica i municipal) a nivell de governança, gestió i comunicació i també per fer recomanacions per poder afrontar noves onades o epidèmies en el futur.  

Aquesta avaluació hauria d’aprofundir també en la resposta a l’epidèmia donada pels diferents països i en la recerca de la comunitat científica. Nacions Unides dona uns principis per a l’avaluació de la pandèmia de Covid-19 i emfatitza la importància d’avaluar en èpoques de crisi tenint en compte l’equitat i els diferents eixos de desigualtat (classe social, gènere, país d’origen, etc.), sense perjudicar els diferents actors implicats, adaptant l’avaluació a cada context, compartint els resultats amb altres organitzacions i països i involucrant persones de diferents edats i perfils en l’avaluació.

En aquest sentit, una avaluació a tenir en compte és la realitzada a l’estat de Victòria (Austràlia), que ha sigut publicada recentment. És una avaluació que abasta no només els aspectes relacionats amb la salut pública, sinó també l’economia, el treball i les infraestructures, la indústria, els impactes socials, la justícia, l’educació i el medi ambient. I l’informe fa 23 recomanacions de futur sobre aquests àmbits, incloent per exemple la coordinació entre la salut pública i l’atenció primària, el recolzament a la salut mental de les persones que pateixen els efectes de l’epidèmia, la reducció de l’impacte de la crisi en les desigualtats de gènere o la publicació de les ajudes que s’han donat.

Finalment, veig rellevant esmentar la llista de 40 aspectes sobre el respecte als drets humans que Human Rights Watch recomana revisar en la resposta a l’epidèmia de Covid-19; aspectes com prevenció i cura (bona comunicació, proves diagnòstiques i tractament, protegir els professionals, reduir el risc en centres de detenció, millorar l’accés a l’aigua i sanejament, ajuda internacional), gestió de la crisi basada en els drets (inclosa la resposta a la crisi econòmica) i resposta als danys causats pel distanciament social.

Notícies relacionades

Aquests exemples poden ajudar a posar en marxa una avaluació rigorosa i independent al nostre país, avaluació que serà cabdal per afrontar futures emergències de salut pública. 

Carme BorrellDoctora en salut pública. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.