07 d’ag 2020

Anar al contingut

crisi sanitària

Coronavirus avui 6 d'agost: Així està la situació

Mapa de casos i resum de les dades de la Covid-19 a Espanya, Itàlia, els EUA, la Xina i la resta del món

Les normes de la nova normalitat i els avenços per tenir una vacuna, al detall

El Periódico

El coronavirus està sotmetent el món a una crisi sanitària que marcarà una època. Després d’haver esclatat a la Xina fa uns mesos, la Covid-19 ha aconseguit propagar-se per tots els continents, tot i que s’ha acarnissat especialment amb Europaels EUA. Després d’atemorir el gegant asiàtic, Itàlia va ser la potència europea que va rebre l’envestida de casos més gran, tot i que aquests també s’han multiplicat exponencialment a Espanya. Aquestes són les dades més rellevants de la jornada:

Infectats i morts a Espanya

Els casos de coronavirus registrats a Espanya pugen a un total de 309.855 confirmats (1.683 nous casos diagnosticats el dia abans), segons dades del Ministeri de Sanitat fetes públiques aquest dimecres, 5 d’agost.  

Respecte al nombre de morts, la xifra puja als 28.500 (22 en els últims set dies).

En tot cas, es pot tenir en compte que referent a la xifra d’infectats les dades de Sanitat solen ser una mica inferiors a les reals, ja que les conselleries autonòmiques sempre disposen de dades més actualitzades.

Després de MadridCatalunya és la comunitat amb més contagis:

Nova normalitat 

El final de l’estat d’alarma el 21 de juny ha suposat l’entrada de tot Espanya en la nova normalitat (tot i que es produeixen retrocessos si hi ha rebrots). En aquesta fase de la lluita contra el coronavirus s’han aixecat nombroses restriccions, si bé se’n mantenen d’altres, com el distanciament físic d’almenys 1,5 metres i l’obligació de portar mascareta en gairebé totes les comunitats autònomes.

Rebrots

Els rebrots de coronavirus en algunes zones d’Espanya han obligat a adoptar mesures reforçades de control. A Catalunya s’apliquen restriccions similars a les de la fase 2 a Barcelona i el seu entorn més pròxim, i les comarques lleidatanes del Segrià i la Noguera

Aragó, la comarca central, amb Saragossa capital, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i els Monegres han retrocedit a la fase 2 de la desescalada sense cap tipus de flexibilització. Continuen en la fase 2 flexibilitzada les comarques de la Llitera i el Cinca MitjàOsca capital i la ciutat de Barbastre.

Navarra, el Govern foral ha fet tornar el barri pamplonès de Mendillorri a la fase 2 a causa de l’increment de contagis.

I a Múrcia, la Conselleria de Salut ha ordenat que el municipi de Totana torni a la fase 1 de la desescalada per l’augment de casos relacionats amb el brot originat en un pub de la localitat. 

Mascaretes obligatòries

Per evitar al màxim la propagació i contagi del virus entre la població, la majoria de les comunitats autònomes han aprovat l’ús obligatori de mascaretes malgrat que es pugui mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres. Catalunya ha sigut la comunitat pionera, a la qual han seguit Extremadura, les Balears, Aragó, Múrcia, La Rioja, Andalusia, Cantàbria, Astúries, Galícia, Navarra, el País Basc, Castella i Lleó, el País Valencià, Castella-la Manxa i Madrid. L’única regió on el tapaboques no és obligatori són les Canàries.  

Mesures econòmiques

El Consell de Ministres va aprovar el 17 de març un pla de xoc econòmic i social per fer front a la crisi del coronavirus a Espanya en el qual agrupa un conjunt de mesures econòmiques d’emergència. El cost total serà d’uns 200.000 milions d’euros, segons ha informat el Govern de Pedro Sánchez. Aquestes són les 10 mesures més destacades:

  • Moratòria hipotecària. Aprovació d’una moratòria en el pagament d’hipoteques a persones que hagin reduït els seus ingressos o estiguin en situació d’atur pel coronavirus.
  • Pagament de subministraments. Moratòria en el pagament de subministraments bàsics (aigua, llum i gas) a col·lectius vulnerables. 
  • Bo social. Pròrroga automàtica fins al setembre del bo social a les llars beneficiàries.
  • Atenció a les persones grans i dependents. Creació d’un fons específic de contingència per reforçar l’atenció a persones grans, sensesostre i en residències de gent gran i dependents. S’hi destinaran uns 300 milions d’euros.
  • Flexibilització de la despesa dels municipis. Flexibilització de la regla de despesa perquè els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit si l’inverteixen en partides d’atenció social com ara atenció a la dependència, serveis socials i tota mena de problemes d’índole social associats a la crisi del coronavirus. S’hi destinaran uns 300 milions d’euros. 
  • Autorització dels ertos. S’agilitarà el procés d’autorització d’ertos (expedients de regulació temporal d’ocupació). Es consideraran duts a terme per força major i es gestionaran ràpidament.
  • Cobrament de l’atur en cas d’erto. Garantia de prestació d’atur en cas d’erto. Tots els treballadors afectats per aquests procediments tindran dret a cobrar l’atur tot i que no compleixin amb el període de cotització mínim exigit. A més, no es considerarà consumit el temps que duri la percepció d’aquesta prestació (comptador a zero).
  • Pròrroga de la prestació d’atur. Pròrroga automàtica de les prestacions d’atur. Ningú perdrà els seus drets per no poder acudir a les oficines d’ocupació.
  • Impuls al teletreball. Facilitar el teletreball a través d’una dotació «important» a les empreses per a la compra d’ordinadors, mentre permet als treballadors adaptar o reduir la seva jornada laboral per a l’atenció de persones al seu càrrec, sent possible una reducció del 100% de la jornada.
  • Ajuda a l’atenció familiar. Dret a l’atenció familiar per a tots els treballadors que puguin ser sancionats o acomiadats (reducció de jornada fins i tot del 100% o reorganització per l’atenció familiar fins a segon grau –nets i avis–).

Ajudes al lloguer

El Govern de Pedro Sánchez també va aprovar el 31 de març diferents mesures per garantir la vivenda dels llogaters afectats per la crisi. Aquests són els ajuts al lloguer pel coronavirus:

  • Microcrèdits per pagar el lloguer. L’Estat posa a disposició dels llogaters de petits propietaris microcrèdits a tipus d’interès 0 perquè les persones que quedin en situació de vulnerabilitat puguin pagar el lloguer.
  • Grans propietaris: quitança del 50%. Els grans propietaris de vivenda –fons, socimis i immobiliàries– han de dur a terme una quitança del 50% o bé una reestructuració del deute en tres anys.
  • L’Estat pagarà el lloguer als més vulnerables (les persones que després de la crisi es mantinguin en la vulnerabilitat). Fins a 900 euros al mes i 200 euros destinats al pagament de subministraments, manteniment, etcètera.
  • Pròrroga dels arrendaments. Pròrroga extraordinària de sis mesos dels contractes de lloguer de vivenda habitual per evitar pujades abusives. 
  • Suspensió dels desnonaments. L’Executiu ordena la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional durant sis mesos després del final de l’estat d’alarma. 

Viatjar a l’estranger

A mesura que la situació epidemiològica ha anat millorant i els països han anat aixecant les restriccions, també s’ha reprès progressivament la lliure circulació de ciutadans per Europa i la resta del món. La Unió Europea va decidir obrir les fronteres entre països pertanyents a la zona Schengen a mitjans de juny i recentment també ho ha fet amb 15 països més de la resta del món.

El problema rau ara en els rebrots que s’han produït a Espanya i que han fet que diversos països imposessin serioses mesures restrictives als ciutadans espanyols que decideixin viatjar a determinats llocs. Hi ha països que han imposat la quarantena, d’altres obliguen a fer-se un test PCR i n’hi ha que prohibeixen l’entrada. Si es decideix viatjar fora de les nostres fronteres, es recomana informar-se a les pàgines web de les ambaixades o consolats dels països de destí o a la web del Ministeri d’Afers Estrangers

Situació a la Xina, els EUA, Itàlia i altres països

Mentre a la Xina remet l’empenta del coronavirus, l’epidèmia continua avançant als EUA Itàlia.

Vacuna

La carrera per la vacuna contra la Covid-19 avança a un ritme sense precedents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que hi ha 24 projectes de vacuna que ja s’estan testant en assajos clínics. I 142 més que es continuen estudiant als laboratoris. Entre les opcions més avançades destaquen els sis candidats a vacuna que ja s’estan testant en la fase 3 de la investigació, quan les injeccions es proven a gran escala. Aquesta última baula de la investigació suposa una veritable prova de foc per avaluar la seguretat i l’efectivitat d’aquests preparats. Només si es compleixen els dos criteris s’aconsegueix la llum verda de les autoritats sanitàries, els qui finalment autoritzen l’aprovació del preparat.

Ara per ara, aquestes són les vacunes més avançades en el procés dels assajos clínics: 

  • La vacuna d’Oxford, fabricada per la farmacèutica AstraZeneca, ja ha presentat els resultats de les primeres fases de la seva investigació, en què es demostrava que, en una prova amb poc més de 1.000 pacients, el compost és segur i eficaç (sobretot amb la injecció de dues dosis). En la fase 3 es testarà en 30.000 voluntaris més, reclutats entre el Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica. La companyia afirma que, en cas d’aprovació, podrà produir fins a 2.000 milions de dosis. Les primeres podrien entregar-se a l’octubre.
  • La vacuna de Moderna va publicar els seus primers «èxits» a mitjans de maig, a través d’una nota de premsa que, en només un dia, va aconseguir augmentar el 26% les accions de l’empresa. Al juliol va arribar l’informe científic preliminar, en què es confirmava que les proves efectuades en 45 persones mostraven que la injecció aconseguia desenvolupar un nivell d’anticossos similar al que hi ha en pacients que han superat la Covid-19. La farmacèutica va començar, a finals de juliol, la fase tres dels seus assajos clínics, en què es prova el compost en 30.000 voluntaris més.
  • La vacuna de BioNTech Pfizer ha sigut testada fins ara en 45 pacients alemanys i 360 nord-americans i, mentre espera començar les proves en els últims 30.000 voluntaris de la fase 3, els Estats Units ja han adquirit 100 milions de dosis per un valor de gairebé 2.000 milions de dòlars. L’empresa afirma que, si aconsegueix bons resultats en els seus assajos i rep l’aprovació de les autoritats sanitàries, per a finals d’aquest any produirà fins a 1.300 milions de dosis de les seves vacunes.
  • La vacuna de Sinovach, empresa biofarmacèutica amb seu a Pequín (Xina), ja ha sigut testada en 744 pacients de les províncies de Jiangsu i Hebei durant l’abril i el maig. En aquestes primeres proves de la immunització, creada a partir d’un virus inactivat, es va trobar que el preparat produïa una resposta immune sense resultats adversos greus. El seu estudi s’ha estès, ja en fase 3, al Brasil, on es preveia testar-la en 8.870 participants a partir del passat juliol. Els resultats preliminars s’esperen cap al mes de setembre. La farmacèutica ja s’ha compromès a fabricar 100 milions de dosis anuals.
  • La vacuna de Sinopharm i l’Institut de productes biològics de Wuhan es va provar en 1.120 pacients de la província de Henan a l’abril, amb resultats positius. I ara, ja en fase 3, es preveu subministrar a 15.000 persones més. Sinopharm també està desenvolupant una altra vacuna amb l’Institut de productes biològics de Pequín, que també es troba en un estadi avançat d’investigació. La companyia afirma que ja ha arribat a un acord amb els Emirats Àrabs per dur-hi a terme les següents fases dels assajos clínics, però, en aquests moments, no ha aclarit amb quina vacuna es prosseguirà. El ministre de Salut d’Abu Dhabi ha sigut el primer a postular-se com a voluntari per aquestes proves.