09 d’ag 2020

Anar al contingut

Els casals denuncien que el pla anti-Covid a l'estiu està fallant

El virus ha obligat a cancel·lar activitats, i hi ha pares desesperats que no poden cuidar els seus fills

Les entitats pateixen la falta de recolzaments de l'administració i adverteixen a les escoles: «que es preparin»

Elisenda Colell

Els casals denuncien que el pla anti-Covid a l'estiu està fallant

Manu Mitru

Contra vent i marea, i demostrant que el que fan és un servei essencial, centenars d’entitats socials han tirat endavant els casals, campaments i altres activitats d’estiu per a nens i adolescents malgrat el coronavirus.

Des de l’inici de la desescalada, el Govern de Catalunya va voler deixar clar que aquest estiu era més necessari que mai per als nens, les grans víctimes del confinament. Dos mesos més tard, el sistema no ha sabut donar-los tot el recolzament que necessiten, mentre no deixen de veure nens i famílies amb seqüeles psicològiques, a més d’econòmiques. Els ajuts han arribat tard i malament, els protocols són paper mullat davant uns CAP desbordats pels rebrots, i moltes d’aquestes entitats se senten autèntics «conillets d’Índies» i temen pèrdues econòmiques quan acabi la temporada d’estiu.

Casos desesperats

«Ho sento, Rosa, és que no sé què dir-te però és el que hi ha», és l’única resposta que Felipe Campos, director de l’Associació Educativa Ítaca de l’Hospitalet de Llobregat, va ser capaç de respondre a una mare sola el fill de la qual s’havia de confinar a casa perquè havien detectat un cas positiu en el grup del casal en què participa.

«Estem parlant d’una mare que no té ningú que es pugui fer càrrec del fill, que treballa en l’economia submergida, i que no pot permetre’s deixar la feina. I hi ha molts casos com aquest. ¿Algú em pot dir què fem quan passi això? És el més desesperant de tot», respon Campos. És la realitat en què s’han trobat centenars d’entitats d’estiu. Els grups han anat confinant-se i tornant al carrer a mesura que sorgien sospites de contraure el virus, i les autoritats han estat desaparegudes.

Els protocols i el descontrol

Abans de juny, el Govern va elaborar un protocol que deixava les coses molt clares en aquestes activitats. S’havien de crear grups de 10 nens i un monitor, que no tinguessin relació ni amb altres nens ni amb altres monitors. I en cas que algú d’aquesta petita bombolla donés positiu, es confinava el grup a l’espera de les proves PCR. Si donaven positiu, se’ls tancava a casa. Si no, tots tornaven al casal.

En el cas de les colònies o campaments, les mesures es limitaven a aïllar el sospitós, fins que es confirmés el diagnòstic. I a partir d’aquí, es decidia si es cancel·lava l’activitat o es mantenia. Però la realitat s’ha entossudit que aquests documents hagin quedat en autèntic paper mullat, mentre les entitats treuen la llengua i mantenen el tipus com poden.

«Quan hem tingut sospites, el CAP respon que està col·lapsat, que han de fer 700 PCR més i no donen l’abast. Els nens i els monitors s’han hagut de tancar a casa sense saber què fer, mentre nosaltres hem anat pagant el sou perquè no els donaven la baixa fins que no tenien el resultat», respon Sergi Asensio, responsable de la fundació Esquitx a Sabadell. «Hi ha hagut una descoordinació total, el 061 ens deia una cosa, els CAP una altra... i nosaltres havent de decidir criteris mèdics sense cap coneixement», afegeix.

Una situació que, en gran manera, s’ha trobat la fundació Pere Tarrés. Albert Rius, secretari tècnic d’aquesta entitat, parla d’una «descoordinació territorial» al llarg de l’estiu. «En funció del territori obligaven tot el grup a una quarantena de 14 dies, en d’altres es feia test PCR al sospitós i als contactes, en d’altres només es feia PCR al sospitós... necessitem un responsable, un referent territorial que deixi els criteris clars», explica.

Una afirmació, la de la diferència territorial amb la de grups, que també constaten des del Casal dels Infants, amb activitats al Raval, Salt (Gironès) i Badalona. Rius demana una mesura que ordeni la situació actual per a les activitats d’estiu, però també en el futur, amb la reobertura escolar. «És que si tot ha de seguir així, les escoles ja es poden anar preparant», insisteix.

«Necessitem psicòlegs»

La descoordinació i el desordre mèdic és només un dels problemes que han hagut d’abordar les entitats. El Govern es va comprometre a oferir una ajuda per contractar més monitors. La convocatòria encara no s’ha materialitzat. «Però és que el que necessitem no són monitors, són psicòlegs», insisteix Campos.

¿El motiu? Molts nens tenen una relació amb aquesta pandèmia que es basa en el temor, l’angoixa o fins i tot el dol. «Estem parlant de nens que durant el tancament no han vist la llum del sol perquè viuen en una habitació compartida sense finestres, necessiten poder anar al casal i jugar més que ningú», comenta Marta Creus, responsable de programes d’infància de Càritas.

Al seu centre de Torre Baró atenen un centenar de nens. «Ens hem quedat amb llista d’espera, perquè les mesures de seguretat ens han impedit obrir més places i no hem donat l’abast», afegeix. Una situació que també ha afectat el Casal dels Infants. «Sempre hi ha llista d’espera, però és que aquest any ens dol més que mai, perquè es necessita més que mai», afirma Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants.

Totes les entitats constaten que l’oferta de places s’ha reduït sensiblement aquest any respecte a l’any passat. Un exemple és el cas de Fundesplai, que registra la meitat d’inscrits que el 2019.  

Problemes de finançament

I tot això acabarà impactant en els comptes de moltes entitats. Els confinaments els han reduït els ingressos, però han hagut de continuar pagant sous. A més d’haver d’afrontar amb els seus propis fons tot el material de seguretat, com els gels, les mascaretes o els termòmetres.  «Ens hem sentit molt sols, ignorats, amb una improvisació màxima i sense que ningú prengui el control», resumeix Josep Rodríguez, responsable de la fundació Can Palet a Terrassa.

Temes: Coronavirus Nens