Els turistes anglesos que tornen a casa des de Barcelona es resignen al confinament

«Això del confinament a l’arribada ho han decidit tard, igual que allò de les mascaretes», explica el Robert, de 19 anys, que torna amb l’Anna a Londres després de passar uns dies de vacances a Barcelona. «Aquí ens hem sentit molt segurs i ho hem passat molt bé. Però què hi farem si quan arribem ens hem de quedar 15 dies a casa», afirma ella.

Avions semibuits

A la diminuta cua («a l’avió hi van unes 20 persones en classe executiva i 50 més en turista», aclareix una empleada de la companyia, és a dir, una tercera part d’un avió) hi ha una petita mostra del turisme anglès. Des d’una dona, Sarah Butcher, de 48 anys, que viatja amb el seu fill i amb els seus pares després de passar uns dies a Bagur, fins a Leon M., un estudiant emancipat que ha disfrutat només d’uns dies a Calella i a Barcelona.

«És preocupant que hagin decidit confinar-nos a casa per haver estat a Espanya però ho entenc», diu M. «Jo no he estat a Barcelona. A Begur no m’he sentit en risc en cap moment. Crec que el Govern anglès està sobreactuant, però suposo que és necessari», afegeix Butcher sense perdre de vista el petit que juga amb la maleta. 

Ambient distòpic

L’immens i diàfan mòdul de facturació, el 400, amb una vintena de taulells, lluu sinistrament buit. Només el grupet d’anglesos, en una cantonada, dona una mica de vida. Just a sota, a la planta d’Arribades, l’ambient és encara més trist. Tots els bars tancats i assetjats amb cintes. I una lacònica megafonia que recorda que nas i boca han d’anar tapats. 

Notícies relacionades

"No era només ensenyar a llegir, sinó crear consciència"

La indústria de la longevitat creix al ritme de la IA

Apareix una tripulació de Vueling, nouvinguda de Londres. Gairebé sumen més que els passatgers que han portat. Després d’ells,  somrient (ganyota d’ulls perquè com tots en aquest espai distòpic ningú s’atreveix a treure’s la mascareta) sorgeix Conchi Garrote, que treballa en temes de màrqueting a Brighton. Té 34 anys. «Allà quan vaig a la platja ho faig a primeríssima hora per no trobar-me amb gent. Però si fa sol arriben tants britànics a la platja que has d’esquivar-los», explica.

«Quan torni, després de les meves vacances aquí, em confinaré a casa meva. Tot i que si no tens pis t’envien a un hotel i has de pagar-te’l de la teva butxaca», afegeix Garrote. «De tota manera no crec que m’afecti gaire no sortir de casa meva perquè puc teletreballar», afegeix després de confessar la seva estranya sensació de volar de Londres a Barcelona amb només 15 passatgers.