El Covid a les residències: més de 27.300 morts i una tempesta política

Tot i que ara la major part dels encomanats per Covid són persones joves i asimptomàtiques o amb malalties lleus, en la primera onada el virus va provocar un autèntic tsunami en les residències de gent gran. Uns centres que, abans de l’arribada de la pandèmia, ja patien escassetat de mitjans, falta de personal mèdic i precarietat laboral dels seus treballadors, cosa que ha contribuït que el coronavirus hagi segat la vida d’almenys 27.359 persones. Com a mínim, perquè el Govern central no ha publicat la xifra de morts als geriàtrics, malgrat haver-s’hi compromès, amb l’argument que la informació que li han enviat les comunitats autònomes és dèbil i no homogènia. Ara bé, un document intern que ha transcendit xifra en 27.359 els morts a les residències fins al 21 de juny, 9.003 amb un test de diagnòstic que certificava que patien Covid-19 i la resta sense test, per la qual cosa no figuren en els 28.426 morts de totes les edats recollits en l’estadística oficial.

La Generalitat, al contrari, sí que facilita les dades i assenyala que a les residències catalanes han mort 4.116 persones grans dels 12.652 morts amb Covid o símptomes compatibles des de l’inici. Una de les primeres persones a donar la veu d’alarma va ser la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va revelar que l’Exèrcit havia trobat persones mortes convivint amb altres residents, i davant possibles negligències, la investigació judicial ha recaigut en la fiscalia, que ha obert fins al 15 de juliol 227 investigacions penals a tot Espanya (més de 40 a Catalunya) que podrien comportar acusacions per homicidi imprudent.

L’ordre de no derivar als hospitals

En aquest context i davant de les demandes presentades pels familiars dels difunts, és probable que la fiscalia topi amb el problema de decidir si va ser legal el triatge que van dur a terme molts hospitals, que en els moments de més col·lapse rebutjaven que els derivessin els avis dels geriàtrics, com va posar de manifest l’àudio de la conversa telefònica entre una doctora i la filla d’una àvia agonitzant que va revelar EL PERIÓDICO, així com el protocol enviat per la Comunitat de Madrid als centres sociosanitaris on es desaconsellava la derivació, que va destapar una tempesta política, amb dimissions incloses.

Notícies relacionades

El consum de cànnabis entre els adolescents disminueix un 40% en les dues últimes dècades

El telèfon contra el maltractament infantil funciona sense el personal mínim fixat pel Govern: «No arribem a atendre les trucades»

I això que a la Comunitat de Madrid la Conselleria de Sanitat, depenent del PP, va passar a agafar les regnes sobre les residències, que abans depenien de l’Àrea de Polítiques Socials, liderada per Ciutadans, que va obrir un cisma entre els socis de Govern. I a Catalunya, quan ja es registraven més de 1.100 morts a les residències, les competències van passar de la Conselleria d’Afers Socials a Salut, totes dues en mans d’ERC, com a maniobra per aturar les crítiques de Quim Torra i diversos alcaldes.

La falta d’aïllament i material de protecció

Però el desastre no es va veure venir ni s’hi van restringir les visites a temps, no hi va haver prou material de protecció per a malalts i treballadors, no hi va haver tests per saber si estaven contagiats, no es va aïllar correctament els infectats i, com va passar amb els malalts als hospitals, molts van morir en la més absoluta solitud.