Rebrot de desnonaments en un Hospitalet reconfinat

Durant les dues últimes setmanes de juliol estan programades una desena d'alçaments diaris malgrat la pandèmia

«¿On anirem, al carrer?», es pregunta la Rocío, una mare que està previst que sigui expulsada aquest dijous

FERRAN NADEU

Rebrot de desnonaments en un Hospitalet reconfinat
Rebrot de desnonaments en un Hospitalet reconfinat

/

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Aquesta setmana i la que ve ja tenim gairebé 10 desnonaments diaris, però al setembre això serà terrible», xiuxiuejava aquest dimarts un secretari judicial als activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), després d’ajornar un desnonament a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Malgrat les restriccions imposades pel Govern en una de les ciutats amb més densitat de població d’Europa per evitar l’expansió del coronavirus, els intents de desallotjar famílies que no poden pagar una vivenda no han deixat d’augmentar.

A les nou del matí tenia sessió de quimioteràpia a l’Institut Oncològic de Catalunya, i al migdia es va plantar front el portal de casa seva per provar d’evitar, amb totes les seves febles forces, que el desnonessin. Seikh Saqub, la seva dona Faiza i el seu fill de 6 anys tenien aquest dimarts el quart intent de desnonament. Ell està combatent des del 2018 tres càncers: d’estómac, de coll i de pulmó. «La meva dona i jo vam deixar de treballar perquè necessito que em cuidi en tot moment», se sincera l’home.

La família Saqub, aquest dimarts, esperant que la comitiva judicial els desnoni / ferran nadeu

El pis on viuen, al barri de la Torrassa, costa 675 euros al mes de lloguer. Al desembre van deixar de pagar-lo perquè, al no tenir feina, se’ls havien acabat els estalvis. «El que més em preocupa és pensar on viurem ara», deia al pis, ja sense mobles i ple de caixes, a l’espera d’una expulsió imminent. 

Des de les onze del matí, una cinquantena d’activistes de la PAH es mantenen ferms davant de la porta de la vivenda. Primer la procuradora judicial, i després el secretari del jutjat, han acordat ajornar el desnonament per al pròxim mes de novembre. «Tot i que és probable que llavors vinguin els antiavalots», alerta el segon. «És una petita victòria, és clar, però en realitat només ajorna el sofriment i l’angoixa de les famílies: estem en una crisi social, en una pandèmia mundial, i sembla que als polítics els importen més els diners que la gent», es queixa Dídac Segura, un dels portaveus de la PAH Hospitalet.

L’entitat ha corroborat que la propietària del pis d’aquesta família té 18 vivendes més. Segons l’últim decret de la Generalitat, està obligada a oferir una vivenda alternativa per a la família i, si no ho fa, l’ajuntament l’ha de multar. De moment, no ha passat ni una cosa ni l’altra. 

Rocío Pérez, Juan Leandro i la petita Camelia, de 4 anys, per la seva part, també compten les hores que falten per al seu enèsim desnonament, previst per a aquest dijous, perquè estan okupant una vivenda al barri de Gornal, amb la llum i tots els subministraments punxats de forma fraudulenta. «Estem en llista d’espera per aconseguir un lloguer social, però mentre no ens ho ofereixin, ¿què fem? ¿Ens quedem al carrer?», es pregunta la mare de família. A l’estar els dos progenitors a l’atur, la família ingressa només 945 euros al mes a través de la renda garantida de ciutadania.

Juan Leandro, Rocío Pérez i la seva filla Camelia seran expulsats de la seva vivenda dijous / Ferran Nadeu

«A mi no m’agrada viure d’okupa, això no és segur, no és el lloc on vull criar la meva filla, jo vull pagar un pis, però una cosa que em pugui permetre», insisteix el pare. «El que no s’entén és que la Generalitat digui que ens quedem a casa, ens digui que esperem per a un pis de lloguer social, però ens desnonin demà passat», es queixa la Rocío, a qui cada vegada se li fa més difícil evitar els nervis i l’angoixa.

Notícies relacionades

«Aquesta doble moral de la Generalitat és lamentable. ¿Com poden dir que l’Hospitalet s’ha de confinar i alhora estiguin desnonant famílies amb fills?», es queixa també el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet, Antonio Torres. Els activistes saben que concentrar-se ara al carrer per protestar contra un desnonament és il·legal a la ciutat. «Però és l’únic que tenim, nosaltres no deixarem de fer-ho si continuen permetent que hi hagi desnonaments», es queixa Torres. 

En aquests moments, els desnonaments que s’estan produint –i en molts casos ajornant– són els 788 previstos abans que s’apliqués l’estat d’alarma. Es tracta de famílies que ja eren vulnerables abans de la pandèmia, i que no poden acollir-se a la normativa del Govern que evita els alçaments. «Però al setembre n’apareixeran molts més», alerta el portaveu de la PAH a Barcelona, Dani López. «Les consultes per ‘mail’ s’han duplicat, i a les assemblees ja estan venint famílies de classe mitjana o d’uns trenta anys que comparteixen pis i s’han quedat a l’atur», afegeix.