Els carrers de Lleida s'ofeguen en el nou confinament

La resignació i la tristesa acompanyen el veïnat quan se superen set dies de tancament domiciliari

zentauroepp54195799 lleida200721164430

zentauroepp54195799 lleida200721164430 / Jordi V Pou

3
Es llegeix en minuts
Anna Mora

Persianes abaixades, però no per combatre la calor de mitjans de juliol. Lleida, amb sis municipis més del Segrià –Aitona, Alcarràs, la Granja d’Escarp, Seròs, Soses i Torres de Segre–, fa una setmana que està aïllada, amb limitacions a les entrades i sortides i sotmesa a les restriccions més dures de tot Catalunya. Els carrers de la ciutat es desperten cada dia en aquest nou confinament amb la majoria de cafeteries, bars i restaurants tancats, comerços amb aforament limitat i uns ciutadans que sospesen enuig i responsabilitat, mentre alguns ja s’acomiaden de l’estiu. 

Cartells de cita prèvia i rebaixes comparteixen els aparadors. Al carrer comercial, Patricia Castillo se sent sola en un comerç de 300 metres quadrats: tot i que la seva empresa «vetlla pels treballadors», les seves tres companyes no s’han pogut escapar de l’erto (atur temporal). Aquesta botiga de roba ha vist reduïdes les seves vendes en un 80% durant l’última setmana. L’encarregada percep ara «menys por» perquè «la ciutadania és més conscient». I agraeix: «Trobo consol en les meves clientes habituals, que compren malgrat les limitacions». 

Assegudes en un banc

També surten a comprar, però al supermercat, la Pilar i la Montse, que substitueixen el seu antic cafè de mig matí per asseure’s en un banc. On ara s’amunteguen taules i cadires, abans hi havia una freqüentada zona de terrasses. «Ens han castigat», afirma una, mentre l’altra es pregunta: «¿Per què nosaltres som diferents a la resta?». La pluja les dissuadeix, com els pocs habitants que es veuen al carrer, que mantenen la distància social i porten mascareta de forma responsable. 

Trobada a la plaça de la Paeria, òrfena de terrasses, el 21 de juliol al migdia / JORDI V. POU

En una històrica fleca, a la seva dependenta només li surt lamentar: «Fatal, aquesta setmana el carrer fa pena». I, a uns metres, una farmacèutica confessa que només «sent coses tristes». Gairebé al davant, José Jiménez encara els dies en un quiosc inaugurat al juny ja d’inici «amb un treballador menys».

Txema Muñoz regenta un bar en ple centre històric de la ciutat i la seva indignació és la d’algú que fa mesos que denuncia les problemàtiques. És per això que parla, sobretot, com a integrant de l’Associació de Veïns de Jaume I, Som Veïns, i president de la Plataforma per la Dignificació del Pla de l’Aigua, per denunciar la presència de «200 persones» en aquesta zona el cap de setmana passat, «que només es posaven la mascareta quan s’acostava la policia», així com d’activitats «sense llicència». La població del barri està molt envellida i, segons ell, es veu obligada a evitar certs carrers pels quals passar «per por del contagi». Proposa: «La solució no és aplicar mesures generalitzades, passa per educar i integrar els que més ho necessiten». 

Segueixen els contagis

Notícies relacionades

Els sanitaris demanen que es mantinguin totes les precaucions. En aquest sentit, el dispositiu habilitat de forma annexa al Centre d’Urgències i Atenció Primària (CUAP) Prat de la Riba ha arribat a atendre fins a 600 persones amb sospita de Covid en un dia. Tot i així, hi ha dades per a l’esperança: la xifra de nous positius a la demarcació, tot i que continua augmentant, podria començar a estabilitzar-se, i Lleida presenta el percentatge d’augment de casos més baix en una setmana.

Lleida intenta sobreviure esperant temps millors. Potser arribaran la setmana vinent, que es presenta clau epidemiològicament. El d’aquest any està sent un mes de juliol poc convencional: les temperatures són lleugerament més baixes que la mitjana habitual i aquest descens la gent també l’agraeix. Un petit respir entre tanta tempesta.