Més de 200 brots actius

Els contagis setmanals pugen un 400% un mes després de la nova normalitat

El principal focus de preocupació està posat a Catalunya i Aragó

zentauroepp54135744 grafcat9741  l hospitalet  barcelona   16 07 2020   un agent200721131108

zentauroepp54135744 grafcat9741 l hospitalet barcelona 16 07 2020 un agent200721131108 / Alejandro Garcia

6
Es llegeix en minuts
El Periódico

Un total de 18.564 persones s’han contagiat de coronavirus des del final de l’estat d’alarma: el primer mes sense confinament els contagis setmanals han pujat gairebé un 400% i les comunitats autònomes miren de frenar l’avenç del virus amb diferents fórmules quan hi ha a Espanya 201 brots actius

Des del 21 de juny, 99 persones han mort per coronavirus, 1.154 han necessitat hospitalització i 93 han hagut de ser ingressades en unitats de cures intensives, segons recull Efe. 

Aquest primer mes de «nova normalitat» en què hi ha hagut permesa la llibertat de moviments dels ciutadans, els contagis s’han incrementat i el virus ha començat a circular amb més velocitat, donant-se fins i tot la transmissió comunitària a Catalunya.

El diumenge 21 de juny, primer dia sense estat d’alarma, Sanitat informava que 141 persones havien sigut diagnosticades de Covid-19 el dia previ, mentre que en els set dies anteriors 1.668 havien donat positiu, per la qual cosa la incidència acumulada, nombre de casos per 100.000 habitants, se situava en 3,55. El quadro difereix significativament un mes després. 

Més hospitalitzats

Aquest dilluns, el Ministeri de Salvador Illa precisava que s’havien diagnosticat 685 positius (un 385% més que el dia 21 de juny) i els casos detectats en l’última setmana ascendien a 8.297 (un 397% més que un mes abans). La taxa d’incidència se situa en 17,6 casos per cada 100.000 habitants.

També és més gran el nombre d’hospitalitzats en els últims 7 dies, 237, el que suposa un 139% més que fa un mes, i el d’ingressos a l’uci en l’última setmana, que ha crescut un 200%.

La nova normalitat va implicar una relaxació de les mesures imposades durant la desescalada, va permetre la llibertat de moviments entre comunitats autònomes i l’obertura de fronteres, primer comunitària i després de països de fora de la Unió Europea.

Amb l’establiment d’unes normes bàsiques (ús de mascareta, distància de seguretat i hàbits d’higiene de mans), el final de l’estat d’alarma acabava amb gairebé cent dies de comandament únic del Ministeri de Sanitat i transferia a les comunitats autònomes la gestió de la pandèmia als seus territoris. 

En la nova normalitat ha augmentat la transmissió del virus, però també s’han observat alguns canvis en les persones afectades per la infecció: amb la fi de les restriccions i els nous comportaments socials, l’edat dels contagiats descendeix i un gran percentatge d’infectats són asimptomàtics (56,2%).

Segons l’últim informe de l’Institut de Salut Carles III, amb dades relatives al període que va del 10 de maig al 15 de juliol, la mitjana d’edat dels contagiats és de 48 anys, davant els 60 anys del període que anava de març a maig. 

El grup d’edat en el qual es produeixen més nombre de contagis és el dels 15 als 29 anys, gairebé un de cada cinc nous casos pertanyen a aquest rang, quan fins al maig era el dels majors de 80 anys.

En total, des de l’inici de la pandèmia, s’han detectat 264.836 contagis a Espanya, 28.422 persones han mort per coronavirus i 126.025 han sigut hospitalitzades, de les quals 11.730 han requerit internament a l’uci.

Preocupen Catalunya i Aragó

Dels 18.564 contagis que s’han detectat des del final del confinament, sis de cada deu s’han produït a Catalunya i Aragó, les comunitats més afectades en l’actualitat pels brots.

L’últim mes, Catalunya ha sumat 8.748 contagis (el 47% del total) i Aragó, 2.599 (el 14%). Els segueixen Madrid, amb 2.073 casos en un mes (11,1%), i Andalusia, amb 1.080 (5,8%).

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha reconegut que el preocupa «especialment» la situació d’Aragó i Catalunya.

Si s’atén als últims set dies, a l’Aragó s’han detectat 1.664 casos (davant els 91 del dia en què va acabar l’estat d’alarma, un increment de més del 1.700%) i a Catalunya, 3.935 Catalunya (davant els 504 del 21 de juny, un 680% més).

Aquests números suposen una incidència acumulada de 160 casos per 100.000 habitants a Aragó i de 51 a Catalunya.

Ceuta, Melilla i Astúries són els territoris on menys impacte ha tingut l’epidèmia l’últim mes, amb 1, 5 i 10 infeccions comptabilitzades, respectivament. 

En aquest moment a Espanya hi ha 201 brots amb 2.289 casos, però la majoria estan controlats o en fase de control. 

Els brots estan relacionats en molts casos amb temporers, però preocupen sobretot els associats a les festes i celebracions en espais d’oci nocturn, on es relaxen les mesures de seguretat, i que representen almenys el 10% del total. Les festes i les trobades familiars han sigut freqüents focus de contagi de diversos brots l’últim mes.

Diferents respostes 

Davant la transmissió més gran del virus, les comunitats autònomes estan posant en marxa diferents mesures amb l’objectiu de reduir els contagis i fer front als brots.

Tot i que els governs autonòmics poden sol·licitar a l’Executiu central que decreti l’estat d’alarma en un territori concret per frenar la pandèmia, cap ho ha fet.

En el seu lloc, han optat per un ventall de mesures que van des d’imposar l’obligatorietat de la mascareta a limitar les reunions de persones, passant per confinaments selectius d’edificis, prohibició de l’oci nocturn o recomanacions per limitar els moviments dels ciutadans.

Totes, tret de Madrid i les Canàries, han imposat l’ús obligatori de la mascareta.

Aquest últim mes s’han decretat confinaments perimetrals a A Mariña (Lugo) i el Segrià (Lleida) –que impedien l’entrada i la sortida d’aquests territoris– i també s’ha produït el confinament d’edificis o conjunts d’edificis a Santander, Valladolid i Albacete després de pronunciaments judicials. 

A Catalunya, la comunitat més afectada en aquests moments, s’han prohibit les reunions de més de deu persones a Lleida i a l’àrea metropolitana de Barcelona i als municipis gironins de Figueres i Vilafant, zones on s’ha demanat als ciutadans que no surtin de casa en 15 dies excepte per anar a treballar i fer les compres imprescindibles. 

També a Aragó s’ha demanat als ciutadans que optin per un autoconfinament voluntari, i tant Saragossa i la resta de municipis de la Comarca Central com quatre comarques aragoneses més i les ciutats d’Osca i Barbastre han hagut de retrocedir a la fase 2 de la desescalada flexibilitzada a causa dels brots de coronavirus.

La Regió de Múrcia ha prohibit l’obertura de locals d’oci nocturn i ha limitat a un màxim de 15 persones les que es poden reunir per a esdeveniments de tota índole, siguin públics o privats. 

Mentrestant, al País Basc s’han cancel·lat les colònies municipals, s’han tancat els centres de dia per a gent gran i la restricció de sortides i de visites a avis a les residències. 

Són diversos els llocs en els quals s’ha prohibit el ‘botellon’, entre els quals, Euskadi i Galícia.

El titular de Sanitat ha recolzat explícitament la desena de mesures adoptades per les comunitats per controlar els brots de coronavirus detectats en les últimes setmanes i que, ha recordat, han sigut ratificades per les instàncies judicials. 

Notícies relacionades

Al marge de les crides a la població perquè sigui responsable i compleixi les mesures imposades, gran part de l’atenció es dirigeix al rastreig dels contactes de positius per coronavirus.

Les taxes difereixen molt entre les autonomies: segons l’Institut de Salut Carles III, la mitjana de rastrejos és d’1 contacte identificat per cada cas i varia de 0 a Catalunya i 1 a Madrid, Astúries i Castella-la Manxa a 5 a Navarra, Andalusia i Extremadura, 6 a Ceuta i 13 a Melilla.