guia d'actuació

El papa Francesc ordena que l'Església col·labori de veritat contra els seus pederastes

El Vaticà publica un 'Vademècum' sobre com actuar davant de cada denúncia i prioritza la col·laboració amb l'autoritat civil

El papa Francesc ordena que l'Església col·labori de veritat contra els seus pederastes
Es llegeix en minuts

El Vaticà ha publicat aquest dijous una guia sobre què fer i com han d’actuar les autoritats eclesiàstiques front els capellans pederastes, la pedopornografia i casos similars. Es tracta de l’últim document publicat, des que entorn del 2000 van començar a proliferar els casos de pederàstia clerical al món, tot i que el document actual, afavorit expressament pel papa Francesc, conté algunes novetats més explicites que en altres ocasions. Sobretot, ofereix un esquema clar i explícit a tots els bisbes i responsables religiosos, que aclareix tots els dubtes i eventuals coartades per defugir els casos de pederàstia.

El text de 17 pàgines enumera per primera vegada, d’una manera telegràfica, els passos que s’han de seguir en cada cas de pederàstia. La novetat més vistosa és no només la col·laboració amb les autoritats civils, sinó que aquestes tinguin prioritat en l’actuació.

L’autoritat civil

«Tot i que no sigui obligatori, l’autoritat eclesiàstica ha d’elevar la denúncia a l’autoritat civil» i, a més, facilitar tota la informació que li sol·licitin sobre el presumpte acusat i les víctimes. I afegeix:  «La investigació canònica prèvia ha de ser independent, en paral·lel a la investigació civil». 

A l’article 27 del document, titulat expressament ‘Vademècum’, s’afirma que «l’activitat d’investigació (eclesiàstica) s’ha de desenvolupar respectant les lleis civils de l’Estat». En un altre moment, remarca que els resultats de la investigació poden estar per sobre de l’eclesiàstica. La investigació de l’Església tampoc es realitzarà «en el cas que el delicte sigui conegut i indubtable, per exemple després de l’adquisició de les actes processals civils o la confessió de part del clergue».

El document recorda que si les lleis estatals imposen que un bisbe o jerarca informin sobre una «notitia de delicto» –notícia d’un crim–, aquests l’han de complir, malgrat que [les esmentades lleis] prevegin que sobre la base de les lleis de l’Estat no s’obrirà cap procediment judicial», per exemple perquè el presumpte delicte hagi prescrit.

Col·laboració i casuística

La guia recorda que les autoritats eclesiàstiques no poden impedir, com ha ocorregut en nombrosos casos, que «les víctimes exerceixin els seus drets civils davant les autoritats estatals». 

A més d’aquestes novetats, finalment escrites de manera completa, clara, actualitzada i succinta per a tot l’orbe catòlic, el text comprèn també els aspectes que incumbeixen el fur interior de l’església catòlica sobre com s’ha de comportar davant un clergue presumptament pederasta.

Quan defineix què s’entén per «delicte» en aquest àmbit, assenyala que comprèn «relacions sexuals, siguin o no compartides, contactes físics de fons sexual, exhibicionisme, masturbació, producció de pornografia, inducció a la prostitució, converses o propostes de caràcter sexual mitjançant mitjans de comunicació». «No és necessari que contra l’acusat hi hagi una denúncia formal», afegeix.

Et pot interesar

El document emfatitza que la denúncia pot ser anònima, però que «s’ha d’utilitzar molta cautela». En el cas que la denúncia procedeixi de la confessió «cal intentar convèncer la penitent que faci públiques les seves informacions per altres vies, perquè es pugui actuar». En tot cas, la investigació canònica prèvia «ha de ser duta a terme independentment que existeixi una corresponent investigació de les autoritats civils» i no es pot impedir que el denunciant faci públiques les seves informacions.

Moltes de les pàgines del document estan dedicades a enumerar primmiradament tots i cada un dels passos que cal fer, des del primer moment, durant les diligències prèvies, el procés, l’apel·lació i la sentència. Com, per exemple, que el procés ha de seguir endavant, tot i que l’acusat no es presenti. O informar el presumpte acusat abans de començar la investigació formal. O la no necessitat d’utilitzar terminologia canònica (eclesiàstica) durant la vista oral.