¿Què són els rastrejadors de la Covid-19 i com treballen?

En els últims dies la figura dels rastrejadors s’ha convertit en un bàsic d’aquesta nova normalitat en la postpandèmia del coronavirus, però ¿qui són? ¿com treballen?

¿Què és un rastrejador?

A tot Catalunya hi ha 120 ‘rastrejadors’, és a dir 120 professionals encarregats de localitzar i fer seguiment dels contactes estrets de persones infectades. Aquests sanitaris, treballen repartits en tres torns de 40 persones per cobrir les franges horàries de demà, tarda i cap de setmana. Ja el 8 de juliol, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va qualificar la xifra com a «totalment insuficient».

Si a la ciutat de Barcelona es donessin 150 casos nous, es necessitarien 50 rastrejadors i, segons alguns experts, com l’epidemiòloga del Hospital de la Vall d’Hebron Magda Campins i el científic Àlex Arenas, Catalunya necessitaria l’uns 2.000 rastrejadors per poder fer la traçabilitat de tots els contagis.

¿Quina és la seva tasca?

El rastrejador té la missió de recollir informació sobre els moviments realitzats en els últims dies per una persona que ha sigut diagnosticada amb Covid-19: per on s’ha mogut, amb qui ha estat i qui són els seus contactes més estrets. La finalitat és evitar que el virus continuï infectant més gent. Una vegada disposa de tota aquesta informació, efectua una trucada telefònica a cadascuna d’aquestes persones per comunicar-los que han estat en contacte estret amb un positiu en coronavirus.

En aquesta primera trucada es pregunta per telèfon si la persona ha experimentat algun dels següents símptomes: tos, febre o dificultat per respirar. A tots ells, se’ls manté en quarantena durant 14 dies i el rastrejador s’encarrega de fer un seguiment telefònic. En cas que alguna de les persones en quarantena comenci a desenvolupar símptomes, se sol·licita presentar-se en atenció primària.

Unitat de seguiment de la Covid

El director de la nova Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, l’epidemiòleg Jacobo Mendioroz, ha assegurat que l’equip de professionals està fent «molta feina» per tallar les cadenes de contagis. «Ara són suficients els rastrejadors que tenim per anar tallant la majoria dels brots que anem veient. S’està fent molta feina per tallar les cadenes. Però depèn de cada brot: no és el mateix si comença amb 3 casos, amb 50 o amb 100 a partir d’un cas índex», ha explicat l’especialista.

Mendioroz espera que la desescalada dels brots es produeixi de manera «ràpida», ha assegurat que tot «està planificat» i ha informat que estan «desenvolupant els programes perquè pugui funcionar adequadament» el seguiment dels casos.

Informació sanitària

«S’ha fet una tasca ingent per integrar tota la informació sanitària per tenir una informació ràpida i àgil. Amb això podem mirar l’evolució i prendre les mesures quan sigui necessari. Cada vegada serem més capaços de controlar els brots amb més eficàcia», ha assegurat per tranquil·litzar.

Notícies relacionades

El Govern imposa restriccions al Segrià sense arribar a confinar a casa

Els científics avisen que la demora a l'hora de confinar el Segrià provocarà un augment casos

Sobre els 2.000 rastrejadors que alguns metges han assegurat que es necessiten a Catalunya, l’epidemiòleg ha admès que «el nombre de persones que es necessiten en el pitjor dels casos és inviable tant a nivell tècnic com humà. A Catalunya s’ha apostat per un sistema informàtic molt potent que no només serveixi per al coronavirus, sinó també per a qualsevol pandèmia futura».

«L’objectiu és obrir-lo a la quantitat de gent més gran possible per tenir una resposta àgil i integrada dins del sistema per al monitoratge. Encara queden alguns detalls tècnics per escalar-lo a altres persones. Alguns rastrejadors ja l’estan utilitzant, se’n necessitaran més, però falta una mica per desenvolupar l’eina», ha avançat.