Un concert a l'Hospital Clínic, símbol d'esperança

El tens silenci que es respira als passadissos de l’Hospital Clínic ha quedat trencat avui, durant uns instants, pel dolç so d’un quartet de cordes del Gran Teatre del Liceu. Aquest migdia, una de les unitats de cures intensives de l’hospital s’ha convertit en l’escenari d’un concert homenatge al personal sanitari. Un obsequi als treballadors que fins fa tan sols unes setmanes continuaven atenent l’onada de pacients de la Covid-19. Una petita mostra de l’agraïment que, com a societat, rendim als qui han treballat en primera línia durant aquesta pandèmia.

«La música transmet un missatge d’esperança», explica, alleujat, el doctor Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic. «En aquests últims mesos hem viscut moments molt durs. Ara necessitem optimisme per reprendre les nostres vides», relata l’especialista des del cor d’un hospital que durant el pic de la pandèmia es va reconvertir per complet per atendre els pacients afectats pel virus i que ara, per fi, respira més alleujat. La unitat de cures intensives que aquest divendres ha acollit el concert, de fet, va estar durant mesos dedicada exclusivament als pacients de la Covid-19. Igual que totes les altres. Portar la música allà, doncs, vol simbolitzar un punt i a part en un dolorós capítol que en hospitals com el Clínic va mostrar el seu costat més dur.

«A nosaltres ens agrada pensar que, igual que la medicina cura el cos, la música cura l’ànima», reflexiona Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu, minuts abans que comenci el concert. La idea de portar música a una uci, explica Oviedo, transmet dos missatges. El primer, cap al passat. Per donar les gràcies als qui s’han deixat la pell per fer front a aquesta crisi. I el segon, cap al futur. Perquè necessitem recuperar certa il·lusió per la vida. «La música és un element fonamental per recuperar l’esperança. I, per què no, per tornar a la normalitat», afegeix.

Les notes més emotives

L’actuació d’Eva Pyrek  (primer violí), Kalina Macuta (segon violí), Frank Tollini (viola) i Cristoforo Pestalozzi (violoncel) ha ressonat en unes habitacions on normalment regna el silenci. Els músics, situats a l’entrada d’una unitat de cures intensives dedicada ara a pacients amb problemes hepàtics, han interpretat les melodies del compositor austríac Fritz Kreisler. Vestits amb les seves millors gales. I amb l’emoció de saber que aquestes notes eren un regal per als sanitaris allà presents.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Els metges i els infermers del centre han observat l’espectacle des de la discreta distància dels passadissos. Amb la mirada posada en la música. Però, a prop, molt a prop, dels pacients ingressats. Perquè fins i tot durant aquest sentit homenatge, en el qual ells eren els protagonistes, els sanitaris s’han situat a un costat i han recordat que la seva tasca és ser al costat dels qui més ho necessiten. Un gest que els honra encara més, si això és possible.

El concert ha sigut curt, però intens. La música, com a símbol d’un renaixement, ha inundat la sala durant tota l’actuació. I després de l’última nota, un intens aplaudiment ha protagonitzat l’ambient. Els sanitaris han aplaudit els músics pel seu concert. I els músics han aplaudit els sanitaris per la seva tasca durant aquesta pandèmia. I en l’aire, per fi, l’anhelada esperança de què parlaven Campistol i Oviedo. Tot gràcies a la música.