La falta de rastrejadors dificulta el combat contra el rebrot del Segrià

«Fa dos mesos que insistim a millorar les capacitats de les comunitats autonòmiques per controlar els brots», afirma Helena Legido-Quigley, investigadora en sistemes de salut de la London School of Higiene and Tropical Medicine.

Cal detectar els infectats, rastrejar els seus contactes i aïllar els malalts amb la màxima rapidesa. «El gran temor és que no es puguin fer tests a tots els contactes i la transmissió passi a la comunitat», explica Legido-Quigley. Això és el que ha passat a Lleida.

¿Es podia prevenir el rebrot del Segrià?

Hi va haver «falta de previsió» amb els temporers, segons Montserrat Gea, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida. Alguns dormen en infrahabitatges i treballen tot i que estiguin malalts perquè cobren per jornada. Al desconèixer l’idioma i no tenir papers, alguns tenen por de contestar a les trucades per rastrejar contactes. «El brot entre els temporers de Lleida era d’esperar, ja es va viure una cosa similar a Singapur. Aquella intervenció va consistir a fer tests a tots els immigrants amb unitats mòbils i preparar instal·lacions per a la quarantena», explica Legido-Quigley. «¿Hi va haver una fallada? Probablement, sí. Però hi ha nous confinaments en tot el món», observa Manel Balcells, president del Consell Assessor del Departament de Salut. Segons Balcells, és fàcil perdre la pista al virus si la gent es relaxa i coincideix amb moltes persones sense mascaretes ni distanciament físic.

¿S’estan fent prou testos i rastrejant?

«El sistema d’informació no funciona amb la velocitat necessària», adverteix Josep Farrés, expresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears. «No tenim un bon sistema de vigilància i l’atenció primària està col·lapsada», reconeix Gea. «Falten recursos [humans] per fer tests i rastrejos. Les infermeres de primària estan reforçant també les residències», explica.  Actualment, Catalunya disposa de 120 rastrejadors telefònics i un centenar d’operadors de camp. «Hi haurien d’haver molts més rastrejadors, com a mínim un per cada 4.000 habitants», observa Legido-Quegley. Balcells no creu que falti personal i destaca que aquest juliol no hi ha la limitació de proves que hi va haver al març. «La situació és substancialment diferent a la de l’inici de la pandèmia», afirma.

¿Hospitals i residències estan a punt?

La situació de les ucis i de les residències ha millorat, segons els experts consultats. Ha augmentat el nombre de llits d’intensius i les residències ja disposen de material de protecció i recolzament de la infermeria de primària. Gea alerta, no obstant, que això no exclou que es desplacin a malalts entre altres hospitals, ni que l’escassetat de personal sanitari passi factura a les residències.

¿Qui està al comandament?

En plena crisi sanitària, la secretaria de Salut Pública de la Generalitat ha quedat vacant des de fa més d’un mes. «La intel·ligència epidemiològica hauria d’estar al comandament. Al contrari, tornem a dependre de la gran capacitat dels professionals de base», afirma Farrés. Balcells creu que el sistema de salut pública continua funcionant al 100% encara que estigui sense secretari, però reconeix que «ens falta un portaveu».

¿Què cal fer ara?

Notícies relacionades

Colau qüestiona el dispositiu de rastreig de coronavirus a Barcelona

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

«La tecnologia i els ‘call-centers’ [per rastrejar] són clarament insuficients. Necessitem més epidemiòlegs de camp per identificar casos no detectats o comprovar que es respectin les mesures en les empreses, per exemple», afirma Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«Ara [el Govern] vol contractar personal sanitari molt de pressa. Però falten professionals per una desinversió sostinguda durant anys», constata Gea, que creu que es podrien atreure sanitaris aturats d’altres comunitats. «Els sistemes de vigilància necessiten, a més, personal amb formació, sistemes informàtics compatibles i s’ha de millorar la coordinació a tots els nivells», conclou Legido-Quegley.