Lleida prova el front català anti-Covid

La bateria de mesures preses en les ultimes hores per la Generalitat per frenar l’expansió dels 15 brots de coronavirus detectats a la comarca del Segrià, on viuen unes 200.000 persones, donen una idea del que hi ha i del que pots succeir. La creació d’un nou comitè de deu experts elegits per la Conselleria de Salut per coordinar totes les accions, la prohibició de les visites als avis ingressats en geriàtrics en aquesta comarca lleidatana, la recomanació de confinar a les seves cases les 40.000 persones vulnerables (gent gran i malalts crònics) i la petició als alcaldes dels municipis fruiters perquè habilitin centres d’acolliment per als temporers sense llar pròpia que hagin de ser confinats són les iniciatives principals del pla contra la Covid-19. I totes han transcendit aquest dimecres, quan ja hi ha 69 hospitalitzats, nou d’aquests a l’uci.

La radiografia clínica de la situació que es viu alSegrià, on hi ha 33 municipis, molts dedicats aquestes setmanes a la recollida de la fruita dolça, l’ha donat aquesta tarda el director de l’acabada de crear Unitat de Seguiment de la Covid-19, Jacobo Mendioroz, un epidemiòleg expert en genètica que també ha treballat a l’Institut Carles III, com el doctor Fernando Simón, portaveu de l’acció contra el coronavirus a tot Espanya. El responsable d’aquest nou equip català, format per una desena d’experts, ha explicat que s’està fent el seguiment de 15 brots al Segrià, uns de controlats i d’altres en curs.

El cost del confinament total

La presentació d’aquesta Unitat de Resposta Covid ha sigut feta per la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha anunciat que el nou organisme «tindrà una mirada transversal» de la pandèmia en aquest territori de Catalunya, el tancament perimetral del qual va ser decretat dissabte passat. Tant Vergés com Mendioroz han evitat respondre clarament a la pregunta de si aquest bloqueig del perímetre de la comarca pot desembocar en un confinament general dels seus veïns a casa. 

«No és un sistema sostenible tancar la gent a casa. Aquesta mesura va funcionar en el primer brot, però ara hi ha canvis en la contenció perquè es poden fer més tests i ha millorat la detecció. Un confinament general pot tenir també conseqüències per a la salut, com haver d’anul·lar operacions, no poder seguir els malalts crònics o que s’agreugin els pacients mentals», ha explicat Mendioroz.  La mateixa consellera, no obstant, no va descartar que s’arribi a prendre aquesta nova mesura «perquè l’experiència ens ha ensenyat a prendre les decisions a mesura que vagin passant les coses».

Al matí, els experts Oriol Mitjà, de l’institut Germans Trias i Pujol, i Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic, van apuntar ja aquesta possibilitat del confinament general en declaracions a Catalunya Ràdio. El primer científic ho va fer amb més rotunditat i va estendre la necessitat d’aquesta mesura a dues comarques aragoneses veïnes, mentre que el metge barceloní va assenyalar que la idea és a sobre de la taula: «Però esperem que això vagi a la baixa».

Residències tancades i els vulnerables, a casa

A més de l’obligatorietat d’utilitzar mascaretes sempre i a tot Catalunya, avui s’ha decidit, també com ja va avançar aquest diari, aconsellar que les persones vulnerables, gent gran o amb malalties cròniques que viuen al Segrià no surtin de casa seva en aquesta nova fase per no contagiar-se. I s’ha donat ordre a les residències de la tecera edat perquè els avis, un col·lectiu especialment vulnerable, no rebin visites.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Unes hores abans, al Palau de la Generalitat Vergés es va referir a la «complexa situació» dels municipis del Segrià en els quals es cull la fruita «perquè aquests mesos multipliquen la població per tres». El fet que la majoria de temporers no tinguin un domicili fix dificulta el necessari confinament en cas que donin positiu de coronavirus. Per això el Govern ha demanat als alcaldes que cedeixin edificis públics on poder fer els aïllaments temporals, ha explicat la consellera de Presidència, Meritxell Budó, en una compareixença a la qual també ha assistit la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. Jordà ha indicat que cada any a les comarques de Lleida «es necessiten unes 35.000 persones per a la campanya de recollida de la fruita dolça». 

Les tres conselleres han coincidit a afirmar que el problema del Segrià, en el qual s’espera un important augment de contagis de coronavirus en les pròximes setmanes, és a més de sanitari, social, i que per això estan treballant junts els departaments de Treball, Afers Socials i Família i Agricultura, a més de Salut, per abordar-lo des de les diferents perspectives. Tots es coordinaran a través de l’acabat de constituir Procicat Lleida, una taula de coordinació amb representants locals.