Tres milions d'euros per un accident de trànsit que el va deixar en cadira de rodes

El 21 de febrer del 2012 la seva vida va donar un tomb. Un camió d’alt tonatge va envestir per darrere el cotxe que conduïa. Una col·lisió en cadena a la carretera B-224, a l’altura de Martorell, en la qual es van veure implicats quatre vehicles. Les greus lesions que va patir li impossibiliten caminar. Des d’aleshores necessita cadira de rodes per a moure’s i va haver d’abandonar la seva professió de fuster. Vuit anys després de l’accident, un jutjat ha estimat la seva demanda i la companyia d’assegurances Plus Ultra ha de pagar a aquest home 1,2 milions d’euros, més interessos legals, per les lesions i mal moral a familiars, entre d’altres aspecte. En total, uns tres milions d’euros. La companyia d’assegurances, que ha presentat un recurs, només ha donat a la víctima 74.000 euros en tot aquests anys.

«L’abandonament al nostre client va ser manifest i intencionat, confiant la companyia que tindria algun antecedent o se l’agafaria en alguna situació que faria caure la reclamació. La meva màxima: amb la veritat anem a tot arreu. Va ser impossible agafar-lo en res, ni antecedents mèdics ni simulacions al carrer. Tot és cert», assegura l’advocada Mónica Santiago, del despatx Vosseler, que representa el lesionat.

La sentència del titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Martorell, Alfonso Cordón, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, sosté que la víctima, que tenia 36 anys quan va tenir lloc el sinistre, circulava per la B-224 quan, al quilòmetre 26 en direcció a Piera, va haver d’aturar-se per l’afluència de trànsit. «De manera absolutament sobtada i inesperada», un camió va col·lidir amb el seu vehicle per la part posterior, va rebre un «fort impacte» i es va provocar un xoc en cadena. L’home va quedar atrapat a l’interior una hora o més. Arran d’això, va patir una comprensió al nervi ciàtic.

El periple mèdic de l’accidentat per saber la malaltia que tenia va ser llarg. La companyia asseguradora del camió era Groupama, absorbida per Plus Ultra, que només li va abonar al cap d’un any i mig (més enllà dels tres mesos que preveu la llei de contractes d’assegurances, segons l’advocada) un pagament de 74.000 euros. No li van donar res més, malgrat que l’home es va veure obligat a tancar el seu negoci de fusteria. Patia un fort dolor a la cama dreta, formigueig i endormiscament. La impossibilitat de caminar el va portar a un estat psicològic deplorable i a tres intents de suïcidi.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Era totalment dependent, fins al punt que la seva dona carregava el seu cos a l’esquena per pujar les escales i portar-lo a l’habitació. Tampoc podia disfrutar plenament del seu fill de 6 anys, ni del naixement del segon. Al final, va interposar la demanda contra la companyia d’assegurances, ara condemnada. L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li ha reconegut la incapacitat permanent absoluta.

La defensa de la companyia d’assegurances va plantejar la declaració de la víctima de l’accident, tot i que, posteriorment, en l’inici del judici, es va desdir. En la via civil, com és aquest cas, la demandant no pot fer-ho. «És inadmissible que en un cas com aquest es pugui privar la víctima d’expressar la seva pròpia experiència davant un tribunal. A més de donar llum al cas, podria veure’s satisfeta la necessitat del col·lectiu de grans lesionats que després de molta frustració poden expressar-se davant el jutge», apunta Mónica Santiago. Segons la seva opinió, a cada capital de provincial s’hauria de crear un jutjat especialitzat en reclamacions de gran lesionat derivades d’accidents de trànsit i negligències mèdiques.