03 d’ag 2020

Anar al contingut

menor sana i estàlvia

Sis hores d'agònica recerca d'una mare que havia promès matar la seva filla

Dispositiu contra rellotge dels Mossos per localitzar la dona, que després es volia suïcidar i havia deixat preparat el testament

Una operadora de la sala de control va liderar un desplegament frenètic que va començar al districte de Gràcia i va acabar en un hotel del Pirineu

Guillem Sànchez

Sis hores d'agònica recerca d'una mare que havia promès matar la seva filla

Manu Mitru

El pare anava a retrobar-se amb la seva filla de 2 anys el divendres 23 de juny. La seva exdona l’hi havia de portar aquella tarda per ordre d’un jutge, després de mesos sense veure-la. Però en lloc de la nena, la seva exdona li va enviar un whatsap per dir-li que havia fugit amb la nena, que la mataria, que després se suïcidaria i que tot era per culpa seva, segons fonts consultades per aquest diari.

El pare, aterrit, va trucar al 112. A la sala regional de comandament de Barcelona, una operadora dels Mossos d’Esquadra va atendre la trucada del pare, en estat de xoc. Li va demanar que li reenviés el Whastapp. Al llegir-ho, l’agent de sala va comprendre de seguida que no semblava cap farol i que s’havia de trobar la mare, que no responia al telèfon. Va contactar telefònicament amb familiars, amigues i companyes de feina de la fugida. 

Una tia va deixar caure que la dona, el dia anterior, havia estat a casa seva per deixar dues bosses. La tia, seguint les instruccions de l’operadora, va obrir les bosses i va trobar dos sobres. En un hi havia el testament de la dona que, segons constava al document, havia sigut firmat en una trobada davant de notari que coincidia amb la data de la resolució judicial que donava dret al pare a veure també la seva filla. En l’altre sobre hi havia una nota de comiat que incloïa les últimes voluntats. Era versemblant que la mare pretengués matar la seva filla i després suïcidar-se. 

La recerca

Una patrulla i una dotació dels bombers es van presentar al domicili de la dona, al barri de Gràcia de Barcelona. Si no responia al timbre, caldria rebentar la porta. No va respondre al timbre. Els bombers van rebentar la porta. No hi havia ningú. A la plaça de l’aparcament tampoc hi havia el seu cotxe. La Guàrdia Urbana va facilitar el número de matrícula del vehicle que, segons constava en el registre, havia canviat de titular –per passar a nom del seu germà, sense que aquest ho sabés– feia pocs dies, un altre indici que la mare havia previst fins a l’últim detall.

Totes les unitats de guàrdia a Catalunya aquella tarda van rebre un avís urgent amb les dades del model del cotxe, la matrícula i una fotografia de la mare. Diverses patrulles, a més, es van acostar a un poble del Penedès –d’on és originària la mare– per si apareixia per allà. En paral·lel, els investigadors de Gràcia es van fer càrrec de les indagacions.

No hi havia temps de geolocalitzar el telèfon ja que requereix una ordre judicial. Tocava imaginar on podia haver anat. Una de les amigues va recordar que ella parlava sovint d’un hotel al Pirineu de Lleida al costat d’un llac. L’operadora va buscar a internet fins a trobar-ne un que encaixava en la descripció i que l’amiga, a l’escoltar el nom, va confirmar. Una patrulla dels Mossos va sortir disparada cap a l’hotel. El sergent de Gràcia va trucar a la recepcionista per guanyar temps. La treballadora es va tancar en banda: «És una informació que no puc donar-li»

L’hotel

La patrulla de Lleida, amb tres agents, va arribar a l’hotel de muntanya. Ja eren gairebé les 22.30 hores. Per fi hi va haver una mica de sort: aparcat al costat de l’establiment hi havia el cotxe de la dona. La recepcionista, al veure els uniformats, sí que es va prestar a col·laborar de seguida i els va conduir fins a l’habitació. Tement que podia ser massa tard, van arribar a la porta de la cambra i van girar la clau. No podien entrar, la mare havia tancat des de l’interior. Cosa que significava també que eren a dins. Trucar a la porta era una mala idea. Podia induir la mare a complir precipitadament la seva promesa, si no ho havia fet ja.

Els policies van accedir per l’habitació del costat fins al balcó exterior contigu. Un va saltar d’un balcó a l’altre –des d’una altura de dos pisos–. Va sortir a través del vidre: va veure mare i filla ajagudes al llit. ¿Estaven només adormides?

El policia es va posar de perfil i va descarregar el seu cos contra la porta del finestral, que va cedir i es va obrir amb terrabastall. El soroll va fer que les dues dones es despertessin sobresaltades. Estaven vives.

A la comissaria de Gràcia, el sergent va escoltar la notícia i va informar el pare. «Estàvem segurs que la mare hauria complert la seva amenaça... al saber que tot havia acabat, el pare, que havia estat plorant, va esbufegar esgotat», explica el sergent, que oculta que per als agents la notícia no va causar un alleujament menor. L’operadora, segons el seu cap, «va tenir un dels dies més feliços des que és policia». 

A la presó 

A partir d’aquell instant, els Mossos van començar a veure la mare com l’autora d’un delicte. Fins aleshores l’havien vist com a algú a qui també havien de salvar del seu propòsit. Des de Barcelona, el sergent de Gràcia va donar l’ordre de no arrestar-la de seguida, de deixar que mare i filla continuessin dormint amb dos agents desperts al costat del llit de la menor. «Té 2 anys, no feia falta separar-la per la força fins que arribés el pare», explica.

El pare es va presentar a l’hotel a les cinc de la matinada. Els Mossos li van entregar la seva filla i van detenir la seva exdona. Una jutge de Lleida ha ordenat que ingressi en presó preventiva per un delicte d’homicidi en grau de temptativa.