L'OMS afirma que el final de la pandèmia «ni tan sols és a prop»

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que el final de la pandèmia «ni tan sols és a prop», perquè, tot i que molts països han aconseguit controlar la propagació del coronavirus, d’altres estan veient ressorgir el virus i la tendència mundial és a una acceleració de les infeccions. 

Aquesta reflexió coincideix amb el dia en què oficialment s’han superat els deu milions de casos confirmats de coronavirus al món, d’acord amb la base de dades que gestiona l’organització i que s’alimenta de les informacions que rep diàriament de les autoritats sanitàries nacionals. En els últims cinc dies es van acumular un milió de nous casos, cosa que mostra fins a quin punt la corba d’infeccions continua ascendint amb els focus més greus localitzats a l’Índia, els Estats Units i el Brasil. 

El director general de l’OMS, Tedros Adhamon Ghebreyesus, va confirmar que en aquesta mateixa jornada s’ha arribat al mig milió de víctimes mortals de la Covid-19. «El virus té encara molt espai per moure’s, tots volem que això acabi, tots volem tornar a la normalitat, però la realitat és que això ni tan sols és a prop d’acabar», va declarar Tedros en una conferència de premsa que va marcar diverses coincidències. 

Fa justament sis mesos, l’OMS va rebre la primera notificació de la Xina sobre l’aparició d’un tipus de pneumònia atípica no identificada, cosa que va fer públic el brot infecciós que s’estava produint en aquest país, que després va saltar als seus veïns i que ja al febrer va arribar a altres regions del món.  «Fa sis mesos cap de nosaltres podia imaginar-se com aquest virus empenyeria el món i les nostres vides cap al període de confusió que vivim», va dir el responsable de l’organització que coordina els esforços internacionals contra la pandèmia. 

L’OMS va utilitzar aquesta data, que marca el primer any del coronavirus, per publicar en la seva pàgina web una cronologia detallada i actualitzada de les seves accions davant la pandèmia, «perquè el públic pugui veure (directament) què ha succeït en aquests sis mesos en relació amb la nostra resposta». 

D’aquesta manera, l’organització busca respondre a les crítiques i atacs que li llancen certs països –en particular els Estats Units i el Brasil– que l’acusen d’haver reaccionat tard i d’haver tractat amb massa complaença la Xina, on es va originar la pandèmia. 

Sobre la politització d’aquesta emergència sanitària –que s’ha pogut observar en aquests dos mateixos països-, Tedros va considerar essencial «resoldre els problemes de falta d’unitat nacional, de divisió i de falta de solidaritat global, que estan ajudant que el virus s’expandeixi». Va advertir que si se segueix en aquesta via, «el pitjor encara ha d’arribar». 

«Amb aquest tipus d’entorn i condicions temem el pitjor, i és per això que hem de lluitar junts», va insistir el director general de l’OMS, un especialista en malalties infeccioses i en salut comunitària de nacionalitat etíop. 

En una anàlisi regional de la situació, el director d’Emergències Sanitàries de l’OMS, l’irlandès Mike Ryan, va comentar que la situació a Amèrica és summament difícil, a l’acumular la meitat dels casos de contagi i de morts de tot el planeta. En aquesta estadística, els Estats Units acumulen 2,5 milions de casos (la meitat del total del continent), mentre que el Brasil, amb més d’1,3 milions, representa un de cada quatre contagis. 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Ryan va precisar que el Brasil continua reportant al voltant de 30.000 casos diaris i va reconèixer que és una situació molt complexa ja que es tracta d’un país molt extens. Va animar les autoritats brasileres a continuar lluitant contra el virus i a «posar en relació de manera més sistemàtica els esforços que es fan a nivell federal i estatal». 

Un altre focus infecciós regional que preocupa l’OMS és el que es registra ara a la regió del Mediterrani oriental, on els casos han superat el milió. Aquesta regió genera una preocupació particular ja que és escenari d’alguns conflictes armats de proporcions, com els que afecten Síria, el Iemen i Líbia, cosa que ha causat que les seves infraestructures hospitalàries i sistemes sanitaris en general tinguin enormes carències.