12 jul 2020

Anar al contingut

negocis sense clients

Un Magaluf sense turistes: «Aquest estiu sembla hivern»

La destinació favorita dels britànics, buida i tancada i barrada, es mostra com un gran decorat en què falten els principals protagonistes

Maria López (DIario de Mallorca)

Un Magaluf sense turistes: «Aquest estiu sembla hivern»

A l’espera del turisme britànic. Magaluf tanca el mes de juny amb la majoria d’hotels, comerços i bars tancats a l’espera que amb el mes de juliol arribin els primers turistes del Regne Unit. Veïns i comerciants no acaben de confiar que la temporada remunti, avança ‘Diario de Mallorca’, del mateix grup editorial que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

Barreres abaixades. Posada a punt en alguns locals. Calma i poc trànsit en alguns dels carrers més freqüentats de l’estiu mallorquí. Magaluf, una de les destinacions preferides del turisme britànic, acomiada el mes de juny amb una imatge inusual: hotels tancats, bars buits i comerços funcionant a mig gas a l’espera d’una reactivació que sembla que no arribarà.

Tot són rumors no confirmats: «He sentit que avui obren el Vistasol». «M’han dit que el Niki Beach ja obre». Un recerca per internet confirma que els apartaments Vistasol estan funcionant des del 26 de juny i que el Niki Beach reprèn l’activitat el 2 de juliol. 

A principis de setmana Mauricio Corbellada, president de l’Associació Hotelera Palmanova-Magaluf, va explicar a aquest diari que es preveu que obrin tres hotels a Magaluf la primera quinzena de juliol. Així mateix, el turoperador britànic TUI UK va anunciar que reprendria les connexions amb Mallorca i altres destinacions espanyoles a partir de l’11 de juliol. Per la seva banda, el Govern de Boris Johnson planeja la creació de ponts aeris cap a destinacions vacacionals considerades de baix risc, entre les quals hi ha Espanya. No serà fins demà que l’Executiu britànic confirmarà la creació d’aquestes connexions i si s’eximeix els passatgers d’aquestes rutes de complir l’obligatòria quarantena de 14 dies.

De camí a Punta Ballena, a l’avinguda Magaluf, Susan Lisle posa a punt la ‘boutique’ on treballa. La botiga està oberta des de diumenge passat, però la Susan explica que no hi ha turistes, només veïns, i que aquests no consumeixen. Davant la possible arribada de compatriotes, aquesta dependenta britànica expressa els seus temors davant del fet que el Regne Unit ha viscut un confinament més «suau» que l’espanyol. 

Luisa i Ana López de Soria es dirigeixen a la platja, però abans paren a mirar unes sandàlies en una de les poques botigues obertes de la zona. «Fa un any que visc aquí», diu la Luisa, «i l’estiu passat per caminar per aquest carrer havies de fer cops de colze». Aquesta veïna confessa que no és gaire optimista sobre el futur: «El veig molt malament. Fa pena la quantitat de gent que està a l’atur. En un restaurant que hi ha aquí a prop, que sempre tenia ple, em van dir que amb sort obririen el 15 de juliol».

Vane Liste treballa des de fa dos anys en un estanc situat al carrer Punta Ballena i no dona crèdit a la temporada que està vivint: «Això sembla el gener, però amb calor. Nosaltres tenim el mateix personal i el mateix horari que a l’hivern». Explica que a hores d’ara de la temporada serien cinc o sis empleats treballant: «Ara estic jo sola». Veïna de la zona des de sempre, la Vane es mostra sorpresa: «No havia pensat mai que podria passar una cosa així, però estem esperançats.

Jo crec que la temporada podria allargar-se quatre o cinc mesos, el clima és molt bo». No obstant, l’anhelada tornada dels turistes es barreja amb el temor d’un possible rebrot: «Estem esperant. Ningú sap res», conclou. El carrer Punta Ballena, la zona d’oci britànic juvenil per excel·lència, mostra una imatge insòlita. Barreres abaixades en la majoria dels negocis, tot i que en alguns locals hi ha certa activitat: canvi de rètols, neteges a fons, col·locació de mobiliari. A la terrassa d’un dels pocs bars oberts ressona ‘Despacito’ per a tres o quatre clients. «¿Com va la temporada? Ja ho pots veure», diu una dona des de darrere de la barra.

Hi ha avisos als vidres que prohibeixen accedir a l’interior de l’establiment per complir les mesures de seguretat implantades amb motiu de la Covid-19. Pantalles gegants emmudides, rètols cridaners que conviden a accedir a locals buits. «No beuràs mai sol a Magaluf», diu un cartell enganxat a la vidriera d’un altre establiment. Avui és Magaluf el que està sol i expectant. De tant en tant una parella, una dona amb un nen o un banyista solitari creuen cap a la platja que també està pràcticament deserta. Ningú sota els para-sols, les embarcacions d’oci aquàtiques quietes a la sorra, a l’espera que algú les llogui.

En la primera línia de la platja Richard Vdmerwe va reobrir el seu restaurant Chili Lounge fa tres setmanes. Cap dels veïns ho ha fet encara. «Poc abans del confinament el vam pintar i el vam arreglar, vam obrir i al cap de quatre dies vam haver de tancar». El Richard diu que no hi ha turistes però que la seva clientela és una bona barreja de gent local i visitants. «Aquí s’està recuperant molt lentament, a Palmanova sembla que funciona millor». Des de fa deu anys regenta aquest establiment, en què aquesta temporada dona feina a tres persones quan normalment ho feia a una desena. «Hem reduït el menú i obrim de divendres a diumenge», explica aquest empresari.

«Hi ha preocupació, sembla que estem el mes de març. Diuen que a partir de mitjans de juliol la cosa anirà in crescendo, però no ho sembla». El Juan Luis, resident a la zona, és partidari de veure el costat positiu: «Està molt tranquil, cal aprofitar la part bona del que et toca viure i disfrutar una mica de la nostra illa».

Incertesa

En un petit saló de perruqueria de l’avinguda Magaluf dos germanes han acudit a fer-se tractaments. Per primera vegada en més de trenta anys aquestes veïnes de la zona es troben en l’estranya situació de no tenir feina en temporada alta. 

Les dues treballaven en un hotel de Palmanova i els seus caps ja els han confirmat que l’establiment no obrirà el mes de juliol. Normalment tenen feina de l’abril a l’octubre, una temporada que se’ls fa curta, però aquest any no tenen la seguretat que l’hotel obri el mes d’agost. «Seguim confinades, però per l’economia», sentencia una d’elles. «No he viscut mai un estiu que fos hivern», intervé la perruquera.