TURISME CONTRA CONSERVACIÓ

Polèmica per un hotel al cor verge del parc natural del Cabo de Gata

L'executiu andalús autoritza el projecte, a prop de la platja de Los Genoveses, perquè es limita a rehabilitar un cortijo privat ja existent

Els ecologistes adverteixen contra l'augment de trànsit i de persones i qüestionen el canvi de model turístic

Polèmica per un hotel al cor verge del parc natural del Cabo de Gata
4
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

L’autorització mediambiental que el Govern andalús de PP i Cs acaba de concedir a un hotel de 30 habitacions a ple cor del parc natural del Cabo de Gata, un dels escassos espais verges que queden al litoral mediterrani, ha encès de nou totes les alertes. El projecte està emparat per la normativa urbanística del parc, però reobre el debat sobre la necessitat de reformar el marc legal que empara aquest tipus d’actuacions en espais protegits. I també sobre el model turístic que ha de prioritzar en els pocs espais que encara es mantenen sans i estalvis del maó. Les associacions ecologistes confien a parar el projecte en la fase d’al·legacions recolzats en la pressió social i les més de 80.000 firmes en contra recollides en tot just dos dies.

El projecte s’ubica al Cortijo Las Chiqueras, situat a poc més d’un quilòmetre en línia recta de la platja de Los Genoveses, un dels emblemes del parc. És un conjunt de construccions d’inicis del segle XX on ja funcionen un petit restaurant i un centre d’interpretació de les fàbriques d’espart i cereals típiques de la zona, que haurà de mantenir el seu ús i en el qual esporàdicament se celebraven esdeveniments. Els promotors, Torres y González Díaz SL, són hotelers locals propietaris de gran part del terreny del parc natural, que només en el 20% és de titularitat pública, tot i que l’administració regional és competent per regular-ne els usos.

El projecte guarda certa similitud amb el tristament famós hotel de l’Algarrobico pel que suposa d’invasió d’espais naturals. L’empresa, que encara ha de tramitar l’autorització per a la gestió de residus i l’ús d’aigües depurades per a reg, ja va intentar aixecar l’hotel de quatre estrelles el 2016. Però el pla es va frustrar perquè incloïa noves edificacions, únic element del projecte que grinyolava respecte al Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del parc, vigent des del 2008 i que no permet augmentar la superfície ja construïda. A finals del 2019 els promotors van corregir aquest punt i van limitar el projecte a la rehabilitació i remodelació d’edificacions existents, per això han aconseguit la viabilitat mediambiental d’un projecte que no altera el paisatge ni les característiques topogràfiques o biològiques del terreny, diu l’autorització de la Junta.

Contra la «utilitat pública i interès social»

També l’Ajuntament de Níjar, en mans del PSOE i en el terme municipal del qual s’ubica el projecte, va certificar el 2016 la compatibilitat amb el règim urbanístic del terra. Segons consta en la documentació, es va validar apel·lant a la seva «utilitat pública o interès social», la fórmula recollida en el PORN per emparar iniciatives turístiques en una parcel·la catalogada com a terra no urbanitzable i d’ús agrícola o similar com la de l’hotel. A aquest suposat interès públic d’una activitat econòmica privada s’aferren ara els grups conservacionistes per provar de bloquejar-lo en el procés d’al·legacions, perquè «depèn d’una interpretació malintencionada de la norma», avança Enrique Ruiz, assessor jurídic i membre d’Amics del Parque. «És una zona molt antropitzada ja –destaca–, però no és el mateix un impacte puntual que el tràfec constant de cotxes, persones i mercaderies».

«Temem que legalment hi hagi pocs arguments per frenar-lo sense que les administracions incorrin en prevaricació», concedeix, pessimista, Marcos Diéguez, d’Ecologistes en Acció a Almeriaencomanant-se a la pressió social perquè les administracions revoquin el permís. «Si la llei diu que es pot fer, no hi ha més que parlar», va concloure aquesta setmana l’alcaldessa.

L’altra queixa dels ecologistes apunta a com es farà compatible l’accés dels hostes amb les restriccions que el parc imposa en temporada alta, quan es limita el pas de vehicles privats i només és possible arribar a les platges quan els aparcaments són plens amb transport públic.

No obstant, per a Diéguez la veritable qüestió de fons és el model turístic que es busca per a una de les escasses zones verges que queden al litoral mediterrani. Així, el projecte deixa en evidència la necessitat de canviar el marc legal per evitar el turisme massiu. Un model que, a més, xoca radicalment amb el desig i les intencions del primer propietari dels terrenys, que es va destacar pel seu afany conservacionista d’una zona que, precisament per aquestes característiques salvatges, atreu cada any un milió de persones.

«Perillós precedent»

Notícies relacionades

En la mateixa línia es pronuncia Antonio Fernández, portaveu del Grup Ecologista Mediterrani (GEM), que apunta al «perillós» precedent que senti. El parc compta amb antigues ‘cortijadas’, semienderrocades i fins i tot als voltants de les platges, que poden seguir aquesta línia. «Ja s’han rehabilitat molts ‘cortijos’ per a allotjaments rurals, i hem aconseguit parar-ne algun que pretenia dues plantes, subsol...», afegeix Ruiz. «Amb la nova llei que flexibilitza els tràmits ambientals [un decret de PP i Cs aprovat en ple estat d’alarma], molts aprofitaran per intentar tirar endavant el seu projecte», adverteix Fernández.

En la ment de molts hi ha el cortijo de Mónsul, una altra estructura abandonada a prop de la platja del mateix nom, la fàbrica de Las Salinas, al costat del far de Cabo de Gata, i fins i tot el vell poblat de les mines d’or de Rodalquilar, on l’ajuntament aspira, amb el recolzament de tots els grups, a aixecar una residència sènior de luxe. Durant molts anys, «el parc s’ha mantingut amb el nivell més gran de naturalitat possible», expliquen els ecologistes, «i només es construïa als nuclis urbans». Però ara, alerten, s’obre la porta «a un model turístic que no té cabuda en aquest parc», afegeix Fernández.