Algarrobico, el cadàver de formigó símbol d'una època

La sorpresa sorgeix al traçar un revolt de la carretera que, enganxada al mar, uneix Carboneras amb Mojácar (Almeria): una mola blanca de 21 plantes i 411 habitacions a només 50 metres de la platja. Disset anys després que se n’iniciés la construcció, l’esquelet de l’hotel Algarrobico continua a l’espera que es dicti una vegada per sempre l’ordre de demolició i es restitueixi la zona al seu aspecte original, com va fixar la sentència que va declarar l’immoble il·legal. No obstant, l’edifici resisteix contra la inacció de les administracions.

La història de l’hotel, que va aconseguir la llicència d’obra el 2001 malgrat que el projecte contravenia la llei de costes, plasma a la perfecció una època en què els ajuntaments van trobar en el maó i el turisme massiu l’eina perfecta per aconseguir ingressos. Però també reflecteix els vaivens de les administracions públiques a mesura que la ciutadania es conscienciava de la destrossa que suposaven aquestes aventures per al patrimoni natural.

El 2006 les denúncies dels ecologistes van aconseguir frenar-ne la construcció, tres anys després de començar i amb l’immoble al 80%. Des d’aleshores, empresa, administracions públiques i conservacionistes s’han embolicat als jutjats amb sentències sobre la validesa de la llicència d’obres, dels plans urbanístics del parc natural cap de Gata i de la parcel·la on s’aixeca l’hotel o fins i tot sobre la titularitat del terra. En total, 24 decisions en contra de l’immoble i dues a favor.

 El cop definitiu el va assestar el Suprem el 2016: l’hotel es va aixecar en terres no urbanitzables i, a més, el terreny on es va construir era de la Junta, no de la promotora.

Procés estancat

Des d’aleshores, els conservacionistes esperen que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) es reuneixi i obligui l’Ajuntament de Carboneras a modificar el PGOU, el tràmit que ha d’activar el botó vermell de la demolició. Uns treballs en què la Junta i Govern central ja han repartit tasques i despeses (uns 10 milions). Però el procés segueix estancant, i amb diversos serrells oberts.

Et pot interesar

Així, el TSJA té pendent des de fa gairebé dos anys fixar aquesta sessió. En vista del retard, Greenpeace reclama que no s’esperi al torn que li correspongui i s’iniciï per via d’urgència. La Junta tampoc ha iniciat encara el plet civil per inscriure el terreny al seu nom.

D’altra banda, la promotora, Azata del Sol, reclama 98 milions d’indemnització per responsabilitat patrimonial, cosa que retarda encara més la resolució d’un conflicte en què tot apunta que l’hotel serà enderrocat, però no quan.