Els robatoris a víctimes locals obren la porta de la presó a lladres violents

En les pròximes setmanes, amb la reobertura de fronteres, la situació s’assemblarà més a la de sessions anteriors. De moment, no obstant, les xifres de què disposen els Mossos d’Esquadra indiquen que els delictes creixen després de mesos de confinament però que encara segueixen lluny dels registres habituals. Al districte de l’Eixample, per exemple, s’han comptabilitzat aquestes setmanes una mitjana de vint robatoris violents setmanals i cinquanta furts –sumant les comeses en la via pública i a l’interior d’establiments comercials. Sense l’efecte de la pandèmia, aquests números serien set o vuit vegades superiors. Els Mossos, en previsió d’un estiu que es presenta carregat d’incerteses a causa de l’afluència de turistes que acabarà visitant Barcelona, han activat aquesta setmana un dispositiu contra la multireincidència d’autors de furts i robatoris violents. La zona amb més vigilància es reparteix entre els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample tot i que inclou també alguns punts de Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Víctimes locals 

El cap dels Mossos, Eduard Sallent, va avisar que aquestes circumstàncies –menys furts i robatoris però amb més impacte sobre la ciutadania local– podrien acabar pesant més sobre la percepció d’inseguretat. Si qui pateix el delicte és un familiar, un amic o un veí, se’n fa més ressò. Si, en canvi, el pateix un turista que tornarà aviat al seu país, sovint el barceloní ni tan sols s’assabenten de l’activitat real que despleguen els carteristes. Que els rols de víctima i delinqüent es reparteixin exclusivament entre jugadors nacionals té una altra conseqüència. Evidentment, no desitjada pels lladres violents: creixen les possibilitats que acabin a la presó, remarquen fonts tant dels Mossos com de la Guàrdia Urbana.

La impunitat que ha acompanyat en anys anteriors lladres violents com els «rellotgers» procedeix que assalten turistes que en pocs dies abandonen el país i que no tornen per reconèixer-los ni per participar en judicis que –amb la seva presència– acabarien en condemnes. En els últims anys, els Mossos i la Guàrdia Urbana han hagut de prioritzar les patrulles de paisà i concentrar-se a sorprendre els lladres in fraganti per evitar aquest fenomen. Detenir l’agressor mentre la víctima segueix a Espanya possibilita prendre declaració a tots dos i generar una prova preconstituïda que, més endavant, permet jutjar el sospitós sense necessitat que el turista declari al judici. La majoria de les vegades, però, no sol passar això. És més freqüent que el turista denunciï una sostracció violenta, marxi i, quan la policia capturi l’agressor, rebutgi tornar per declarar al judici. Els policies han viscut aquesta història –que també explica que el desequilibri entre detencions i condemnes sigui abismal en els lladres reincidents– en centenars d’ocasions.

El fet que els delinqüents assetgin ara víctimes nacionals pot canviar les coses perquè obre la possibilitat que cada denúncia acabi en un judici. Si el col·lapse de la justícia no ho allarga en excés, subratllen fonts policials, alguns d’ells podrien acumular antecedents penals en els pròxims mesos. Acreditar la seva reincidència davant un jutge –els antecedents policials no serveixen– permetrà imposar mesures cautelars i penes més dures. 

Dispositiu contra la multireincidència

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

El dispositiu activat pels Mossos aquest dimecres replica el pla polièdric de l’estiu del 2019 dissenyat per contenir els delictes protagonitzats per grups de menors estrangers no acompanyats. Actualment, la presència d’aquests adolescents ha decaigut a la ciutat i els robatoris i furts registrats els protagonitzen delinqüents més veterans en llocs menys previsibles.

Agents de seguretat ciutadana, policies de paisà, motoristes i antiavalots treballen conjuntament en un comboi mòbil que pretén assegurar zones conflictives. «L’objectiu és retirar de la circulació els multireincidents que trobem. Sorprenent-los in fraganti o realitzant identificacions i comprovant si es troben en situació irregular», expliquen fonts policials. Si els investigadors demostren que actuen en punts concrets, com al transport públic o als aparcaments –els Mossos acaben de desarticular una banda que operaven en pàrquings públics de la ciutat–, se sol·licitaran «ordres d’allunyament» per evitar que s’enquisti la seva activitat, aclareixen les mateixes fonts.