Luis de la Fuente: "Lamine té l’obsessió del Mundial, però no se li ha de donar tota la responsabilitat"

Luis de la Fuente, 64 anys, llueix un estat impressionant. "Ja tinc ganes d’agafar els meus pesos", diu amb un somriure a mig matí quan atén Prensa Ibérica a l’Institut Cervantes de Madrid. El de La Rioja contagia el seu optimisme i està entusiasmat després d’iniciar dissabte el treball amb els seus pupils per al Mundial.

Va arrencar fort quan va anunciar que volen el Mundial...

És legítim pensar que estem preparats per guanyar el Mundial, però també és racional pensar que hi ha 8 o 9 seleccions amb el mateix plantejament.

¿En quins arguments futbolístics es basa?

El nostre nivell futbolístic és el millor del món, amb jugadors excepcionals. Ara, hi ha seleccions amb un perfil semblant al nostre.

Sobretot amb un estil futbolístic que ja ha quallat: jugar, pressionar alt, tenir la pilota...

Exacte. Podem jugar amb una idea reconeixible i identificada. Però cal continuar millorant.

¿El camí més curt per guanyar és jugant bé?

En el món del futbol, a un partit, tot i ser superior al rival, pots perdre.

¿El desequilibri passa en gran part per Lamine Yamal?

No s’ha de carregar tota la responsabilitat en Lamine. Sabent que és excepcional, també hi ha altres companys. Lamine no seria res si no tingués l’ajuda de jugadors excepcionals com té al seu club o a la selecció. Entre tots l’ajudarem que desplegui tot el potencial futbolístic.

¿La idea és fer-lo jugar davant Cap Verd del 15 de juny?

Creiem que amb el procés que segueix podria arribar fins i tot al primer partit, però no forçarem res, tot i que si hi ha un moment per forçar és en un Mundial. Si ell està bé, amb convenciment i els metges ens donen amb seguretat el vistiplau, veurem què passa. Si ha de jugar o potser no ens urgeix per al primer o potser tampoc per al segon. Perquè nosaltres volem tenir un recorregut llarg en el Mundial. Si ha de ser per al tercer, hi serà.

Lamine té al cap conquerir la Pilota d’Or.

És normal. M’alegro que sigui així. Serà més a prop d’aconseguir els premis personals si el col·lectiu l’ajuda i ell també s’implica amb la feina col·lectiva.

¿Com està Lamine?

Es volia centrar en la recuperació, està en el procés final. Estava entregat al seu club amb una temporada fantàstica. Ara ja està obsessionat amb el Mundial, igual que la resta de companys.

¿Què em diu de Gavi?

És emocionant el que vam veure amb les seves imatges després de saber que era a la llista. Sento un afecte especial per ell, meravellós. Es fa estimar per tothom. S’ho ha ben guanyat. És un exemple de superació, després de dues gravíssimes lesions, treballar i competir al nivell altíssim que ho fa al seu club.

¿Ara ja es pot dir que ha entrat per Fermín o no hi té res a veure?

Hi podien ser tots dos tranquil·lament. Això de Fermín és una desgràcia per a ell.

¿On té previst col·locar Eric Garcia?

Al principi, el veiem com a central i també pot jugar de migcampista. Veurem com es desenvolupi la competició. Una de les fortaleses és que tenim jugadors molt versàtils.

El creixement de Pau Cubarsí també ha sigut increïble.

Doncs sí. És normal, és un futbolista que és traslladable al cas de Lamine o Gavi, que no veiem encara en la seva millor versió. Està en un procés de maduresa, de joc, d’assumir l’exigència... Queda molt per donar-los i demanar-los.

¿Pedri jugarà més a prop de la base de la jugada?

És un megacrac per jugar-hi perquè té última passada, acabament, coses que només veu ell.

¿Joan Garcia va passar l’examen en l’última convocatòria?

Ja el coneixíem. Mai ha obert un debat o un dubte amb nosaltres. Debuta amb mi a la selecció sub-21, sempre ha estat molt valorat pels tècnics de la selecció, però hem considerat que tenia porters importants al davant en moments puntuals. Ara que està en un punt de maduresa excepcional i competeix en un club amb exigència màxima com és el Barça, té el reconeixement amb el trofeu Zamora, s’ha guanyat estar amb nosaltres. En el pla personal no suscitava dubte; en el pla futbolístic més del mateix.

¿L’ha ajudat que el Barcelona hagi fet de la necessitat virtut i estirar molts jugadors de casa per la crisi econòmica de l’entitat?

És la història del FC Barcelona. Si ens remuntem al passat, sempre aposta pel futbol de base, sempre ha tret grans futbolistes, i d’edats primerenques per poder demostrar potencial futbolístic. És una filosofia de club; altres clubs ho fan igual, i d’altres, amb tot respecte, aposten per una altra línia. Als qui ens agrada el futbol del planter, celebrem que s’aposti per la gent de la base.

¿La Masia n’és un exemple?

Sí, com l’Athletic, la Reial Societat, València, Celta... Ara hi ha una gran aposta per la gent jove. El futbolista espanyol és el millor en formació del món si li donen possibilitats

Notícies relacionades

El disseny de roba més especial de la marca Barça

Un Atlètic de riure tràgic

¿Amb Flick es va arreglar el malentès que hi va haver?

Hi va haver més soroll que realitat. Entenc la seva postura com a entrenador i ell la meva com a seleccionador. No hi ha problema.