"Reso per sortir aviat"

El primer que farà Ainhoa al sortir de l’hospital serà anar a casa seva i abraçar la seva "iaia". Aquesta nena, d’11 anys, porta des del 7 de gener ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, quan li van diagnosticar una leucèmia mieloide aguda. Viu pràcticament aïllada en una habitació amb els seus pares, María José i Libni, tot i que hi ha hagut períodes, quan no tenia les defenses tan baixes, en què ha pogut sortir i relacionar-se amb altres nens a la sala de jocs. "Aquí pinto, dibuixo, faig manualitats i joc. També rebo classes i fisioteràpia. I em llegeixen contes", explica.

L’Ainhoa està ingressada a la nova Àrea d’Oncohematologia Infantil i Adolescent de la Vall d’Hebron. En aquest espai –i en concret a l’habitació 105–, que des de fa gairebé sis mesos és la casa de l’Ainhoa i els seus pares –una família d’origen equatorià resident a Montcada i Reixac–, la nena ha après a tocar el piano. Li han portat un teclat a l’habitació i ja sap tocar el feliç aniversari. "A l’habitació tenim microones, una petita nevera, bany... Ens donen de tot. I aquest sofà, on dormim tots dos", expliquen els pares.

Un bon pronòstic

Segons el cap d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de la Vall d’Hebron, Lucas Moreno, la creació d’aquesta nova planta és un "canvi molt important, a millor". "Vam visitar les instal·lacions i totes les habitacions són individuals, com petits apartaments, perquè els pacients puguin fer vida de família durant estades llargues", explica Moreno. La nova planta també disposa d’una àrea de trasplantaments i d’una altra dedicada als assajos clínics.

La història de l’Ainhoa es remunta al Nadal passat. Se’n van anar tots tres a Gijón perquè part de la família d’ell viu allà. "Un dia dutxant-la vaig veure que tenia uns blaus per tot el cos i a l’acostar-me bé li vaig veure unes petèquies. La vaig portar al metge quan vam tornar a Barcelona", relata la María José. Automàticament la família va anar a la Vall d’Hebron: vam arribar el 7 de gener a les vuit del matí i a les 10 ja estàvem amb analítiques. "Va ser tot bastant ràpid i llavors una doctora ens va dir que tenia una leucèmia meloblàstica. Ja es va quedar ingressada aquella mateixa nit a l’hospital". Per sort, el càncer hematològic que pateix l’Ainhoa té bon pronòstic: el 80% dels nens es curen.

Notícies relacionades

La Vall d’Hebron inaugura la reforma de l’àrea d’oncohematologia infantil

La Policia expedienta l’agent que va agredir una professora

Però hi ha molts tractaments agressius que requereixen que la nena es mantingui ingressada. En aquests mesos, Ainhoa, a més de passar per diversos cicles de quimioteràpia, ha patit febres. També li van sortir fongs al pulmó, per la qual cosa va haver de ser operada. I va patir una infecció a l’os de la ròtula esquerra. "Tinc moltes ganes d’anar-me’n", afirma l’Ainhoa, que espera pacient que li donin l’alta. Potser a finals de juliol. Encara ha de passar un cicle més de químio. "Encara no m’han dit quan me’n podré anar, però reso i demano a Déu poder sortir aviat".

Els últims dies han sigut més avorrits perquè, a l’estar aïllada, no pot sortir. "Ve la professora a la meva habitació", diu l’Ainhoa, que té clar què serà el primer que faci quan surti. "Anar a casa i fer-li una abraçada a la meva iaia. I muntar en bici".