A EDUCACIÓ INFANTIL

Els pediatres proposen que els nens no utilitzin mascareta a classe si la distància és d'1,5 metres

Aconsellen les 'bombolles socialitzants', grups petits i fixos de companys per a les entrades, sortides, estades a l'aula, esbarjo i dinar

zentauroepp53637430 grafcva5563  murcia  03 06 2020     una trabajadora del cent200607112155

zentauroepp53637430 grafcva5563 murcia 03 06 2020 una trabajadora del cent200607112155 / Marcial Guillen

5
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha actualitzat les seves recomanacions per a la reobertura de centres educatius d’edat infantil (menys de 6 anys), incloent en les mateixes la possibilitat que els nens no utilitzin mascaretes a les classes sempre que es mantingui la distància de seguretat de mínim 1,5 metres.

Aquesta actualització, que ha recollit Europa Press, posa l’accent en la importància de la socialització en l’ensenyament en els més petits i que també ells puguin tornar a la seva nova normalitat, cosa que inclou el retorn a les escoles infantils.

De fet, aquest document complementa la proposta anteriorment elaborada per l’AEP el mes de maig, que incloïa pautes per a la tornada a l’escola en tots els nivells educatius i que ha de ser atesa pel pediatre perquè valori l’aïllament.

«Des de l’AEP considerem que les propostes generals emeses anteriorment es mantenen vàlides, tot i que algunes; com per exemple l’ús de mascaretes, o la distància física; siguin de difícil compliment o estiguin contraindicades (mascaretes contraindicades en menors de dos anys i no obligatòries en menors de 6 anys). Així mateix, i ateses les dificultats que aquest grup d’edat planteja, seguim recomanant que el grup de menors de dos anys realitzi una incorporació esglaonada dins dels grups d’edat, i que es procuri organitzar-los des «dels grups de major a menor edat».

«L’edat compresa entre els 0 i 6 anys és extremadament vulnerable i sensible als canvis, a més de ser una etapa fonamental per al desenvolupament emocional, educatiu i la implantació d’hàbits de vida saludables. Moltes famílies, per diverses circumstàncies familiars, econòmiques, socials o formatives, no poden oferir als infants els estímuls adequats per a aquest desenvolupament», ha comentat la presidenta de l’AEP, María José Mellado.

L’1% dels casos

De fet, prossegueix la nota, l’evidència científica més recent ha demostrat que els petits no són els «grans contagiadors» com es pensava a l’inici de la pandèmia i, com ja se sabia, la Covid-19 representa en els nens al voltant d’1% dels casos globals i cursa en la «immensa majoria» dels casos de manera «lleu» en l’edat pediàtrica.

«Ens plantegem que davant la reobertura de les escoles infantils és necessari que els més petits comptin amb l’ajuda de professionals docents especialment formats i que puguin contribuir a pal·liar els possibles efectes derivats de la pandèmia per coronavirus i que siguin capaços d’implementar les mesures adoptades per al seu control, com la distància física interpersonal, conèixer el risc a aquesta edat d’ús de mascaretes i, per descomptat, l’efecte negatiu en l’aprenentatge per falta d’expressió facial o la possible por de la malaltia o les altres persones», ha dit la presidenta de l’AEP.

Distància mínima: 1,5 metres

Des de l’AEP es considera que les propostes generals emeses anteriorment es mantenen vàlides, en els menors de 10 anys. En aquest sentit, ha proposat que, si es manté a l’aula la distància entre alumnes almenys d’entre 1,5 metres, pot contemplar-se la retirada durant la classe de les mascaretes, que en molts casos serien desplaçades del lloc òptim i grapejades, cosa que en faria perdre l’efecte preventiu, i flexibilitzar els horaris d’entrada i de sortida.

Per a les entrades i sortides, estada a les aules, i, sobretot, per a les pauses d’esbarjo i d’àpats, l’AEP aconsella crear grups fixos de companys d’un nombre reduït de nens, una espècie de ‘bombolles socialitzants’ amb un mateix professor que faciliti el contacte mínim amb altres grups. Aquests grups facilitarien també l’aïllament posterior i la traçabilitat de la infecció en cas d’aparició d’algun cas.

«La bombolla ha de ser prou petita perquè puguin observar-se unes normes clares de comportament. Aquesta mesura possiblement sigui més efectiva com més es complementi amb mesures d’higiene», han dit des de l’organització, per remarcar també l’actualització del calendari vacunal abans de la reincorporació a les aules.

Compromís per no portar els nens amb febre

D’altra banda, l’AEP ha proposat que es realitzi un compromís o acord firmat pels pares que el nen no anirà a l’escola si té més de 37,5 graus febre, tos, diarrea o altres manifestacions que suggereixin malaltia o que ha estat en contacte amb algun familiar malalt o persones possiblement infectades, en aquests casos haurà de ser atès pel pediatre perquè valori l’aïllament.

«És important tenir en compte que aquest grup d’edat és el que presenta una freqüència més gran de processos febrils, i una menor capacitat de comunicar simptomatologia, motiu pel qual el professor ha d’estar atent a l’inici de febre a l’escola i de quadres compatibles amb la malaltia», ha afegit l’organització.

Per al personal que treballa a l’escola, prossegueix, s’ha de seguir el mateix protocol de vigilància de temperatura, símptomes i aïllament si ha contactat amb persones sospitoses de malaltia, a més d’assegurar l’ús de mascaretes i totes les mesures de prevenció rigoroses entre el personal educatiu.

Zona d’aïllament a l’escola

Així, l’AEP ha advocat per habilitar una zona d’«aïllament» per si l’aparició de la febre ocorre una vegada els nens o els professors ja estan a l’escola. Un altre aspecte clau és, segons el seu parer, maximitzar el temps a l’exterior, a l’aire lliure, ja que la transmissió del virus és clarament més freqüent en ambients interiors o tancats, i relativament infreqüent a l’exterior.

Per això, ha recomanat que aquells centres que disposin d’espais a l’aire lliure traslladin una part o la totalitat d’activitats docents a l’exterior. Pel que fa al menjar, l’ideal seria que cada grup pogués dinar a la mateixa aula, així es minimitzaria el contacte amb altres nens i s’evitaria compartir superfícies o material de menjador.

«Els menjadors, si s’utilitzen, hauran de ser molt rigorosos quant a la higiene, ús individual d’estris i mantenir la distància de seguretat (ja que no es pot utilitzar mascareta menjant). L’alimentació ha de ser sana, adequada a l’edat i amb nutrients d’alt valor biològic. Als centres en què sigui jornada contínua es podria recomanar que, en la mesura que sigui possible, mengin a casa, igual com a les llars d’infants», ha aconsellat l’organització.

Protocols amb els CAP

Notícies relacionades

Finalment, ha instat a articular protocols per treballar conjuntament amb els equips de pediatria d’Atenció Primària i amb els serveis socials comunitaris de referència, per atendre de forma «integral i prioritària» els nens amb necessitats especials i recolzar les seves famílies.

«També caldria tenir implantats canals d’avaluació del funcionament adequat del centre, la implantació en l’inici de tasques a casa mitjançant la tecnologia digital (dibuixos, lletres, etc.); així com valorar ajuts a les famílies més vulnerables (maternitat recent, monoparentals, extensos horaris laborals, canvis d’horari en jornada de treball...) que necessitin ajuda concreta en aquest període de reincorporació dels més petits a les escoles infantils», han conclòs des de l’AEP.