El Govern aprova una llei integral contra la creixent violència cap als nens

De manera intermitent, notícies sobre els abusos sexuals a l’església o de nens que s’han suïcidat perquè no suportaven el ‘bullying’ o de batudes contra xarxes de pedofília arriben fins als mitjans de comunicació. No obstant, la violència que pateixen els nens és més gran del que es detecta, perquè molts menors no són capaços de verbalitzar-ho o perquè el seu entorn mira d’ocultar-ho. Per fer front a aquest problema i que la societat prengui consciència de la importància de rebutjar i denunciar qualsevol tipus d’agressió cap a un col·lectiu tan vulnerable, el Govern ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència.

La també anomenada ‘llei Rhodes’, en homenatge al pianista (James Rhodes) que va patir terribles abusos sexuals en la seva infància, neix amb vocació d’actuar com a revulsiu i que suposi un abans i un després en la prevenció de tots els delictes que es comentin contra els menors i la protecció a les víctimes, similar a la reacció que va provocar en la societat i les institucions la llei contra la violència de gènere.

Si bé, a diferència d’aquella norma, que encara avui genera controvèrsia, amb un partit com Vox obertament en contra, el Govern i les entitats que treballen a favor dels nens esperen que la legislació aprovada en Consell de Ministres desperti un ampli consens. No en va, el PP, en els seus anys en l’Executiu, ja va planejar aprovar una normativa amb les mateixes finalitats. I més tard, el 2018, el PSOE va aprovar un avantprojecte legal basat en l’esborrany elaborat per les oenagés, que el Govern de coalició ha retocat mínimament perquè pugui enviar-se ja a les Corts i no hagi de tornar de nou als òrgans consultius.

A l’avantguarda internacional

Tot i així, atesa la confrontació política i que a les Corts s’encallen moltes lleis, les oenagés sol·liciten al Govern que demani que la norma es tramiti d’urgència, de manera que els terminis s’escurcin a la meitat. El vicepresident, Pablo Iglesias, de qui ha depès el projecte de llei en l’última etapa, no ha donat resposta a aquesta petició després del Consell de Ministres, si bé ha garantit que s’«esforçarà» perquè la «ideologia» no enteli el propòsit de «protegir els nens» i la norma vegi la llum al més aviat possible.

El vicepresident ha assegurat que el projecte «respon a una àmplia demanda social» i amb aquest Espanya se situa «al nivell dels estàndards internacionals més alts» per aturar un problema del qual no hi ha «dades globals ni sistemàtiques», però que, segons l’última estadística disponible, 38.000 menors van ser víctimes d’algun acte il·lícit el 2018, per tant més de 100 al dia. Iglesias ha demanat «perdó en nom dels poders públics» a les víctimes que no s’ha pogut atendre perquè s’ha arribat tard i els ha traslladat «el compromís» del Govern de posar els mitjans perquè no passi el mateix amb altres nens.

Augment dels delictes en el confinament

La llei, que implica un cost per a l’Estat de 75 milions a l’any, arriba en un moment clau, perquè les entitats estan detectant que el maltractament infantil s’ha augmentat amb el confinament, època en la qual molts nens –i sovint també les seves mares– han hagut de tancar-se amb el seu maltractador, mentre les xarxes de detecció actuals, les escoles i els centres de salut estan tancats o dedicats a la Covid.

De fet, la norma estableix que en tots els centres educatius, sanitaris, d’oci o esportius hi hagi protocols de detecció i actuació, i que a les escoles es creï la figura del coordinador de benestar. A més, tots els ciutadans tindran el deure de comunicar qualsevol indici de violència sobre menors a l’autoritat competent, tot i que no sigui constitutiva de delicte. Així mateix recull la petició unànime de les víctimes que s’ampliïn els terminis de prescripció per evitar doloroses situacions d’impunitat que es donen en l’actualitat, quan la caducitat comença a comptar quan l’afectat compleix 18 anys, un temps massa curt per a moltes víctimes, que necessiten un període de maduració més ampli. L’avantprojecte eleva el termini fins als 30 anys, de manera que en els delictes més greus es disposarà fins als 45 anys per denunciar. 

Nous delictes a internet

La norma crea, a més, nous delictes per castigar els que utilitzin les noves tecnologies per incitar al suïcidi, l’autolesió o els trastorns alimentaris dels menors, així com actes de naturalesa sexual. A més, preveu que les autoritats judicials retirin aquests continguts d’internet per evitar la persistència delictiva.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Així mateix, l’avantprojecte endureix les condicions per a l’accés al tercer grau, la llibertat condicional o els permisos penitenciaris per a persones condemnades per abusos sexuals a nens.

Finalment, s’obliga les forces de seguretat i operadors judicials a la pràctica de la prova preconstituïda, que consisteixen en què la víctima realitzi una única narració dels fets davant del jutjat d’instrucció, sense que sigui necessari que repeteixi una vegada i una altra les vexacions que ha patit, cosa que provoca una doble victimització.