Maltractada, amb cinc filles i a 24 hores de quedar-se al carrer: «La meva única opció és un pis social»

Als Serveis Socials municipals li indiquen que no hi ha cap habitatge disponible. No obstant, ella està fora del mercat lliure per diferents motius: manca de nòmina (els propietaris rebutgen els lloguers a pensionistes i persones que cobrin rendes mínimes), té cinc menors a càrrec i és negra, una cosa a què ella no fa referència en l’entrevista però que és un escull a l’hora d’accedir a l’habitatge, tal com denuncien col·lectius de persones vulnerables.

«Fa mesos que adverteixo que això passaria, però em diuen que ja em diran diran que fan amb nosaltres quan estiguem al carrer. Jo no ho sé, de veritat, com fan les coses d’aquesta manera. Tinc cinc nenes petites així que no me n’aniré a un alberg, on es comparteix espai ves a saber amb qui. Tampoc dormiré allunyada de les meves filles grans, no les deixaré soles, ni en una habitació a part amb 13, 8 i 7 anys. Si el meu cas no és prioritari, ¿quin ho és? Fa sis mesos vaig dir prou i vaig denunciar el meu exmarit després d’una vida de maltractament. Una vida sencera. Vaig començar amb ell amb 20 anys i en tinc 36. Ell em dobla l’edat i mai em va deixar estudiar, ni treballar. Només criar. Em va allunyar de tot i de tots, em va aïllar. No podia ni anar al parc amb les nenes. Jo m’ocupava de tot i ell disposava de l’IMV i l’invertia, em deia. He hagut de pagar deutes per tot el barri. Ara ho veig clar i estic estudiant per aconseguir una bona feina i poder encarregar-me de les meves filles. Això és temporal però necessito ajuda», explica la dona, natural de l’Equador però que viu a València des que era petita.

La Gloria espera els dos judicis: el penal, per maltractament i el civil, on s’establiran les mesures després de la separació. «Cap dels dos s’ha pogut celebrar perquè l’home no s’ha presentat. Un el tinc el 28 d’abril i l’altre, el 20 de maig. De tota manera com a mesures cautears el pare hauria d’ingressar 180 euros al mes per cada nena i no ha pagat ni un euro», explica la dona.

A la casa, les nenes no paren quietes. La Gloria ho ha desmuntat tot i ha llogat un traster amb les seves coses. El sofà el deixarà perquè «no tinc on ficar-lo». La nevera la desconnectarà 24 hores abans del desnonament per poder ficar-la al traster perquè té clara uan cosa: «D’aquesta casa he de sortir dimarts. No puc pagar-la, són 700 euros al mes. He mirat lloguers i està tot impossible, a més ningú lloga sense nòmina. La meva única solució és un habitatge social. Em vaig apuntar a l’EVHA fa cinc anys i he anat renovant la meva solucitud cada any. Ara que hem sortit del pou necessitem ajuda».

Obrir els ulls i sortir «del forat»

Notícies relacionades

Avenç quirúrgic: l'Hospital de Bellvitge fa dos doble by-pass per extirpar dos càncers de pàncrees inoperables

Tornar de la Lluna rebotant com una pedra a l’aigua: així va ser el retorn d’"Artemis 2" explicat per l’enginyer espanyol al control de missió

La Gloria mira enrere i no entén com ha pogut suportar una vida de maltractament. Assegura que li «va obrir els ulls» veure com el pare començava a tractar la seva filla gran com la tractava a ella. «Quan vaig veure que insultava la meva filla gran com feia amb mi… vaig entendre que havia de sortir d’aquí. El dia que vaig prendre la decisió va ser un dia que estava amb una de les meves filles a l’hospital perquè la nena tenia pneumònia. No em donava temps d’anar al col·legi a buscar les grans i li vaig dir que hi anés ell. Ni t’imagines com es va posar i tot el que em va dir. I sí, vaig anar a buscar les meves filles a l’escola però li vaig dir que marxés i vaig trucar a la policia i al 016. Se’n va anar de casa i allà vaig començar la meva nova vida. Tinc clar el que he de fer, però necessito ajuda. Són cinc nenes i són petites», explica.

Les tres filles més grans saben el que passa, tot i que la seva mare no en parla davant seu. Les petites són bessones i la seva energia l’envolta mentre riuen alienes a l’agonia que viuen la seva mare i les seves germanes. «Tinc el certificat de víctima de violència de gènere. Aquest home em va anul·lar durant anys, però tinc 36 anys i estic decidida a tirar endavant per les meves filles. Elles són la meva vida i el que necessito és una llar per a nosaltres, un pis social que pugui pagar mentre refaig la meva vida. Jo no vull viure d’ajudes tota la vida. Espero, de veritat, que l’Administració m’ajudi», conclou, amb l’ànima encongida davant un dimarts marcat al calendari que es mostra com un abisme en la seva vida i en la de cinc nenes petites.