El Periódico de Tarragona

Tarragona

Política lingüística

El conseller Vila presenta a Constantí 40 accions perquè els municipis impulsin el català: "Els ajuntaments són la clau del procés"

L'ús social del català al Camp de Tarragona ha passat en 2 dècades del 54,4% al 37,9% segons l'enquesta d'Usos Lingüístics, feta el 2023

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, en el acto de este lunes en Constantí (Tarragonès).

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, en el acto de este lunes en Constantí (Tarragonès). / Joan Revillas

2
Es llegeix en minuts
Jan Magarolas

El Govern de la Generalitat continua el seu procés de portar a tot el territori català les seves iniciatives de política lingüística per impulsar l'ús social del català. Aquest dilluns ha estat el torn del Camp de Tarragona dins d'un calendari que preveu arribar a tots els municipis per reivindicar la capil·laritat de les eines per revertir la tendència negativa de la llengua catalana, com el Pacte Nacional per la Llengua i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, ha reivindicat "el valor simbòlic i el valor instrumental" del català i ha reclamat "la col·laboració de totes les administracions per poder arribar a tot arreu". A l'acte a Constantí (Tarragonès) també s'hi han presentat les xifres de l'ús social del català al Camp de Tarragona, que indiquen una tendència a la baixa en les últimes dècades, i s'hi han mostrat els mecanismes de què disposen els ajuntaments en matèria local.

Segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de 2023, publicada l'any passat, els parlants habituals de català a les comarques del Camp de Tarragona han passat en vint anys de ser el 54,4% de la població al 37,9%. Aquestes han estat algunes de les xifres que s'han posat sobre la taula a la vil·la romana de Centcelles, a Constantí, dins de l'objectiu del Govern de portar a les diferents vegueries catalanes els resultats de l'enquesta, acompanyats de les mesures de la Generalitat per revertir-los. "És important que els municipis despleguin el pla de Política Lingüística, els ajuntaments són la clau del procés més important que ha dut a terme la Generalitat en matèria de llengua", ha dit el conseller Vila.

"Hem de poder arribar a tot arreu"

En aquest sentit, des del Govern s'està impulsant, des de l'any passat, un catàleg de 40 propostes "per a l'acció", adreçades especialment als ajuntaments, per millorar el coneixement i l'ús del català entre la societat. Vila ha reivindicat accions, dins del pla de xoc, com l'impuls als cursos per a adults del CPNL i les subvencions a municipis petits sense presència del Consorci, entre d'altres. "El sistema de política lingüística és com el sistema nerviós: hem de poder arribar a tot arreu, però necessitem la col·laboració de totes les administracions", ha dit el conseller, assenyalant des de les locals fins a la mateixa Generalitat.

Notícies relacionades

Han estat Laura Giné, directora del CNL de Tarragona, i Anna Saperas, directora del CNL de Reus Miquel Ventura, les encarregades de desglossar punt per punt les 40 propostes d'acció, dividides en cinc grans àmbits: garantir l'ús normal del català a les institucions locals i empreses públiques, impulsar l'aprenentatge del català (especialment entre adults i nouvinguts), fer més fàcil l'ús del català als carrers, incentivar el compromís amb la llengua i generar recursos útils per fer avançar el català. El catàleg complet es pot consultar en línia.

Entre aquestes mesures proposades, Giné i Saperas han destacat "incloure i actualitzar les clàusules lingüístiques en la contractació de serveis públics, vetllar perquè el català sigui garantit a llars d'infants, activitats extraescolars i de jubilats o encarregar informes periòdics sobre la situació del català al municipi", entre d'altres. Algunes d'aquestes accions, asseguren les directores, ja es duen a terme en molts dels municipis on el CPNL té presència, ja que es treballa conjuntament, i situen la creació d'una regidoria de la llengua o de política lingüística com a garant d'aquestes mesures.