en una carta al G-20

Més de 40 milions de metges exigeixen inversions en salut pública i clima

Els líders mundials «han d'aprendre dels errors comesos durant aquesta pandèmia» del coronavirus, avisen en la missiva

Els nous plans han d'anar encaminats a fer «un món més fort, saludable i resilient davant noves crisis», subratllen

zentauroepp53176656 topshot   healthcare workers of the medical emergency servic200420142633

zentauroepp53176656 topshot healthcare workers of the medical emergency servic200420142633 / OSCAR DEL POZO

3
Es llegeix en minuts
Efe

Més de 40 milions de metges, infermeres i professionals de la salut de 200 organitzacions pertanyents a 90 països van enviar aquest dimarts una carta al G-20 per instar els governants a posar la salut pública i el canvi climàtic en el centre dels programes de recuperació i inversions de la Covid-19.

És necessari «prioritzar inversions en salut pública, aire net, aigua neta i un clima estable als paquets de recuperació econòmica que s’analitzen actualment», asseguren els signants de la missiva, englobats en la #HealRecovery, «molts d’ells a primera línia de la pandèmia de la Covid-19».

La missiva la promouen i recolzen les organitzacions Global Climate and Health Alliance, Every Breath Matters i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), «al servei de la comunitat mèdica i sanitària mundial».

És la mobilització sanitària mundial més important des de la firma el 2015 de l’Acord de París sobre Canvi Climàtic, i entre altres organitzacions signants hi ha: la World Medical Association; International Council of Nurses; Commonwealth Nurses and Midwives Federation; World Organization of Family Doctors i la World Federation of Public Health Associations.

Els líders mundials «han d’aprendre dels errors comesos durant aquesta pandèmia», diuen, i, per això, remarquen que els nous plans han d’anar encaminats a fer «un món més fort, saludable i resilient davant noves crisis».

«No es tracta simplement de salut, es tracta de garantir que els paquets de recuperació que s’implementin abordin els problemes climàtics amb possibles grans impactes en la salut humana i planetària», assenyalen.

Aquestes inversions «han de reduir la contaminació de l’aire i les emissions causants de l’escalfament climàtic global, que danyen la salut humana, i crear més capacitat de resiliència davant futures pandèmies i al mateix temps crear llocs de treball sostenibles».

«És fonamental que els governants escoltin i s’involucrin en l’elaboració dels plans de recuperació metges i científics. Les decisions d’estímuls econòmics han de tenir en compte les avaluacions mèdiques i científiques i com impactaran en la salut pública a curt i llarg termini», afegeix la carta.

Aquesta pandèmia «ha posat els metges, infermeres i personal sanitari davant situacions d’angoixa davant la mort, la malaltia i afeccions mentals que no s’han viscut en dècades».

L’escala d’aquesta pandèmia «podria haver sigut mitigada parcialment amb adequades inversions en preparació per a pandèmies, salut pública i administració ambiental».

Segons indiquen, durant les pròximes reunions del G-7, del Consell Europeu, de l’FMI, del Banc Mundial i del G-20, els governants «tenen l’oportunitat de posar conjuntament la salut pública al centre de tots els esforços de recuperació».

«Dependrà de com i on destinin els trilions de dòlars que estan preparant per injectar l’economia mundial».

Després d’emfatitzar que «l’economia pateix impactes quan la salut humana es veu afectada», advoquen per reduir la contaminació atmosfèrica, que «debilita els pulmons, el cor i altres òrgans, i els gasos amb efecte d’hivernacle, causants de sequeres, calor extrema, inundacions, incendis forestals i altres pertorbacions potencialment mortals».

I es mostren convençuts que una «recuperació saludable» requereix inversions en indústries, llocs de treball, producció i cadenes de subministrament d’aliments sostenibles i innovadores.

Amb aquestes mesures es fomentarien dietes saludables, energia renovable, l’exercici físic, l’ús de la bicicleta i de transports sostenibles, una regeneració radical d’arbres i la naturalesa i altres canvis que apuntalaran la salut humana, econòmica i planetària en el futur, conclouen els metges, infermeres i sanitaris.

Notícies relacionades

Entre els signants hi ha: el doctor Miguel R. Jorge, president de la World Medical Association; Annette Kennedy, presidenta de l’International Council of Nurses; Jeni Miller, directora executiva de la Global Climate and Health Alliance, i María Neira, directora de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut a l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Així mateix, el professor K Srinath Reddy, president de la Public Health Foundation de l’Índia; Mary Robinson, Chair of Elders, expresidenta d’Irlanda i antiga Comissionada de Drets Humans en les Nacions Unides, i Fiona Armstrong, fundadora i directora executiva de Climate and Health Alliance d’Austràlia.