La capacitat per fer PCRs, clau per avançar de fase

Disposar de «prou» capacitat per fer proves PCR a la població davant un augment de la incidència del coronavirus ha sigut un dels principals criteris que Sanitat ha tingut en compte per permetre avançar als territoris en la desescalada, una de les raons per les quals Madrid ha passat a la fase 1. 

El Ministeri de Sanitat va publicar, ahir a última hora, els informes sobre el canvi de fase de les comunitats autònomes, que com ja havia avançat el seu titular, Salvador Illa, es coneixerien quan tots els territoris estiguessin en la fase 1 de la desescalada, cosa que va passar aquest dilluns.

Situació epidemiològica, detecció precoç i pressió hospitalària

Els informes, firmats per la directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació del Ministeri de Sanitat, Pilar Aparicio, i datats entre el 2 i el 22 de maig, valoren també la situació epidemiològica de cada província, illa o àrea sanitària, el sistema de detecció precoç en atenció primària i la pressió hospitalària.

Quant a la disponibilitat de llits d’uci o de pacients aguts, un altre dels aspectes que Sanitat té en compte a l’hora de decidir el canvi de fase, pràcticament totes les comunitats superen els criteris requerits.

Catalunya

Sanitat va valorar que a Catalunya –en fase 1 des del 18 de maig, tret de Barcelona i la seva àrea metropolitana– es començava a implementar «un circuit de diagnòstic de casos sospitosos en atenció primària amb disponibilitat d’un resultat en 24-48 hores, així com coordinació amb Salut Pública per a la traçabilitat dels contactes».

Barcelona i àrea metropolitana

Respecte a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, Sanitat va recolzar el criteri de «prudència» de la Generalitat per no permetre el seu pas a la fase 1 fins aquest dilluns, tenint en compte tant la densitat de població, com el fet de ser un nus central de comunicacions i, per tant, existir un risc més elevat de contagi.

Madrid va avançar en la capacitat de fer PCRs

La Comunitat de Madrid, amb dos intents frustrats de passar de fase que van generar les crítiques dels responsables autonòmics, va aconseguir finalment avançar a la 1 després que l’últim informe, del 22 de maig, constatés que havia incrementat «notablement» la capacitat de realitzar PCRs.

Així, en aquell moment es trobava al 50,4% de la seva capacitat, «per la qual cosa podria considerar-se que existeix una reserva suficient si es produeix un nou increment de la incidència compatible amb el desplegament de l’estratègia de diagnòstic exhaustiu de casos sospitosos en atenció primària alhora». A més, entre el 12 i el 17 de maig es va fer un PCR al 100% dels 1.948 casos sospitosos detectats en atenció primària.

País Valencià

En el cas del País Valencià, que no va poder passar íntegrament a la fase 1 l’11 de maig, l’informe de Sanitat demanava «un esforç» per fer més proves de diagnòstic per PCR (com a mínim al 80-100% de casos sospitosos en 24 o 48 hores) i el seguiment dels seus «contactes estrets».

Andalusia

També a Andalusia, que va avançar a la fase 1 en la primera onada, tret de les províncies de Màlaga i Granada, li sol·licitava «assegurar» la realització de PCRs com a mínim al 80% dels casos sospitosos en un termini de 24-48 hores.

Castella i Lleó

Castella i Lleó, que no va poder completar fins aquest dilluns el pas de tota la comunitat a la fase 1, comptava, segons l’últim informe (del 22 de maig) d’una capacitat diària de PCRs «adequada» a totes les províncies en els set dies anteriors, mentre que la detecció de sospitosos en atenció primària als quals se’ls fa la prova és superior al 80% a cinc de les nou províncies.

Castella-la Manxa

Sanitat va considerar que Castella-la Manxa estava fent «un esforç important» per reforçar la seva capacitat diagnòstica i el seu sistema de detecció precoç i seguiment de contactes en atenció primària, amb una estratègia que està en marxa des de l’11 de maig. Així es recull a l’informe del 15 de maig, en el qual es va autoritzar que les províncies de Toledo, Albacete i Ciudad Real passessin a la fase 1, atès que Conca i Guadalajara hi havien entrat l’11 de maig.

Euskadi

Entre les consideracions que el Ministeri de Sanitat va tenir en compte per autoritzar l’11 de maig el pas d’Euskadi a la fase 1 destaca la capacitat per incrementar el 1.867 el nombre de llits en hospitals en un termini d’un a cinc dies, a més de ser de les comunitats que més proves PCR fa per 1.000 habitants, només superada per La Rioja.

La Rioja

Aquesta comunitat és una de les poques on els serveis d’atenció primària fan un 100% de proves PCR als casos sospitosos.

Aragó

L’evolució favorable de casos de Covid-19 i la capacitat sanitària, per recursos instal·lats, possibilitats d’ampliació de llits i reserves de material sanitari, amb un circuit per garantir sis setmanes, van permetre a Aragó passar a la fase 1 l’11 de maig.

Navarra

Igualment, la «bona situació epidemiològica», indicadors «molt positius» en la capacitat del sistema i un procediment «efectiu» per fer PCR a tots els sospitosos (en atenció primària, en les primeres 24 hores) són alguns aspectes valorats per Sanitat per permetre també a Navarra avançar a la fase 1 en aquesta mateixa data. 

Cantàbria

Notícies relacionades

El Govern proposa reunificar Barcelona i retardar el canvi de fase per a Lleida

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Una capacitat superior als mínims establerts de llits, una taxa de test PCR «significativament molt per sobre de la mitjana nacional» i un estoc de material de protecció per a vuit setmanes són diversos dels criteris que van permetre el pas a la fase 1 de Cantàbria.

Astúries

El Govern central va autoritzar el pas d’Astúries a aquella mateixa fase després que reforcés en més d’un 1% la plantilla d’atenció primària i un 11,8% l’hospitalària, un reforç de personal al qual s’uneix «una reserva important» de llits per a aguts i d’uci.