Catalunya dona la targeta sanitària a persones en situació irregular

Per primera vegada les persones en situació irregular a Catalunya poden obtenir, a causa de l’estat d’alarma per coronavirus, el codi d’identificació personal (CIP) de la Targeta Sanitària Individual (TSI) sense necessitat d’estar empadronats, han informat Europa Press fonts de la conselleria de Salut.

La Generalitat ha obert, com indica la pàgina web del Servei Català de Salut (CatSalut), aquest «sistema d’acreditació extraordinària» que es pot tramitar telemàticament i que dona accés, entre d’altres, a l’atenció sanitària en hospitals i centres d’atenció primària (CAP), i a les mascaretes gratuïtes i medicines subvencionades a les farmàcies.

immigrants sense papers o persones sense llar

Segons han explicat a Europa Press experts i oenagés, poder sol·licitar el CIP sense necessitat de padró obre la porta de la sanitat pública i els serveis socials a persones que generalment estaven excloses del sistema, com immigrants sense papers o persones sense llar.

Fins ara les prestacions del CatSalut només eren accessibles per a les persones en situació irregular després de tres mesos d’empadronament a Catalunya, excepte embarassades i menors, o en cas d’urgència o accident greu.

Mesura temporal

L’investigador del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob) i expert en migracions Francesco Pasetti, ha explicat que «la sanitat és un dret garantit formalment, però a la pràctica el camí és més complicat, i molta gent es queda fora».

La decisió, que respon a la impossibilitat de tramitar-ho físicament i als problemes per empadronar-se en el confinament, ha sigut acollida amb satisfacció per les entitats d’atenció als migrants consultades per Europa Press, tot i que han lamentat el caràcter temporal de la mesura.

«¿Què passarà quan acabi la pandèmia?»

L’activista Roser Añó, de les plataformes Jo Sí Sanitat Universal i Papers i Drets per Tothom, ha dit que «és un gran gest que s’hagi obert la targeta sanitària telemàtica, ¿però què passarà amb aquesta gent quan acabi la pandèmia?».

I la representant de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), Anna Martínez, ha parlat en el mateix sentit: «Entenem que quan acabi l’estat d’alarma els sol·licitants de la targeta hauran d’acreditar que estan empadronats i tornarem al mateix problema».

El problema del padró

Accedir al padró –i per tant, a la targeta sanitària– resulta, segons Francesco Pasetti (Cidob), molt difícil per a les persones en situació irregular a causa de l’heterogeneïtat de criteris de les autonomies –que tenen la competència de salut–, els municipis –encarregats d’empadronar– o els CAP.

«També hi ha múltiples barreres administratives, idiomàtiques i, fins i tot por d’empadronar-se», segons l’expert, i ha explicat que, sense aquest tràmit, els ajuts mai arriben als migrants irregulars.

La llei exigeix arrelament als sol·licitants

Anna Martínez (Pasucat) ha assegurat que, «tot i que des del 2015, i fins i tot des de 1997, tot el qui visqui en un municipi ha de poder empadronar-se, molts ajuntaments ho bloquegen», ja que la llei exigeix un arrelament als sol·licitants que dona lloc a moltes interpretacions.

Per això, Martínez ha lamentat especialment la paralització del nou reglament de la llei d’universalització de l’assistència sanitària a Catalunya, que ha quedat pendent a causa de l’epidèmia del coronavirus i que les entitats confien que defineixi millor l’arrelament i protegeixi els ‘irregulars’.

Barcelona permet empadronar-se sense domicili fix

Mentrestant, ha explicat Roser Añó, molts municipis impedeixen que persones que viuen al carrer, en infrahabitatges i, fins i tot, rellogades en un pis, puguin accedir al padró; tot i que altres ciutats com Barcelona permeten l’empadronament sense domicili fix.

Notícies relacionades

El Govern renova durant sis mesos els permisos de residència i treball dels estrangers

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Segons Franceso Pasetti, «en condicions normals, els ‘irregulars’ ja són el col·lectiu més vulnerable de la societat; però aquesta situació s’ha agreujat amb l’epidèmia del coronavirus» per culpa de la destrucció de llocs de treball ocupats per migrants o el bloqueig de peticions d’asil.

100.000 sol·licituds d’asil pendents a Espanya

«Abans de l’epidèmia ja hi havia 100.000 sol·licituds d’asil pendents a Espanya, amb un 5% d’acceptació; si el sistema ja estava col·lapsat llavors, ara més», i ha recordat que els permisos de residència poden caducar si es perd la feina.