Retrobaments, estranyesa i números que no surten en la fase 1

Mig Espanya ha iniciat aquest dilluns la fase 1 de la desescalada. Després de dos mesos de tancament, comerços, mercats ambulants i terrasses comencen a aixecar la persiana amb dubtes sobre la rendibilitat dels seus negocis.

Més del 51% de la població resident a 16 comunitats autònomes (totes menys Madrid), més les ciutats de Ceuta i Melilla, pot des de dilluns consumir en una terrassa, amb un aforament del 50% i no més de deu persones per taula; veure alguns familiars o amics, comprar sense cita prèvia en locals amb una superfície igual o inferior als 400 metres quadrats i assistir a vetlles i llocs de culte.

Als territoris que van passar a la fase 1 el 60% de les botigues menors de 400 metres quadrats i que no es troben dins de grans superfícies van obrir les seves portes dilluns, segons les dades facilitades per la Federació d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA). 

El percentatge més alt d’obertures es troba, segons ATA, en els negocis de perruqueria i centres d’estètica, que ja estan entre el 73% i el 75% d’obertures de mitjana a Espanya. 

Un dels sectors més afectats per l’aturada, el de l’hostaleria, veu la reobertura de les terrasses en aquesta primera fase «més com un pilot» que com una oportunitat per tornar a recuperar l’activitat, tal com va apuntar el secretari general d’Hostaleria d’Espanya, Emilio Gallego. 

Molt desigual en funció de la zona, el primer dia de la fase 1 va oscil·lar entre la il·lusió i la prudència, amb un cert halo d’estranyesa a les terrasses. 

TARRAGONA S’AFERRA A LES TERRASSES

Tarragona s’ha començat a desprecintar sota un sol prometedor. Però la primera gran ciutat catalana en canviar a la fase 1 continuava fent olor a confinament. I per ganes que tingués de creure que amb l’aixecament de les restriccions començaria a oblidar el malson, la pandèmia continua viva a tots els racons. Ciutadans amb mascaretes i guants, massa persianes encara abaixades i en l’aire la mateixa sensació d’irrealitat que va instaurar l’estat d’alarma. L’únic brot verd estava en terrasses com les de la Rambla Nova o les de les places Mossèn Cinto Verdaguer o de la Font. Escenaris de situacions estranyes, com la d’algú que s’acosta a una taula i agafa amb la mà un encenedor aliè i el seu amo, incapaç de reaccionar, opta per regalar-l’hi. Però també de retrobaments de persones que es trobaven molt a faltar.

La Gemma (20 anys), l’Edu (20 anys), l’Andrea (20 anys) i l’Andrea (22 anys) s’han reunit finalment al voltant d’una taula acabada de desconfinar. Amb els mateixos nervis i el mateix riure fluix «d’una primera cita», sense abraçar-se, sense tocar-se, però bojos de ganes de mirar-se per fi als ulls i de xerrar agafats a una cervesa. L’Andrea –la de 22 anys– ha viscut l’infern dels geriàtrics amb dotze morts a la seva residència, l’Andrea –la de 20 anys, l’única que encara no treballa– ha trampejat el caos de les classes telemàtiques, l’Edu ha hagut de penjar el seu vestit de zombi perquè Port Aventura segueix tancat i la Gemma ha patit la crisi dels malalts i les morts pel coronavirus a l’hospital de Santa Tecla.

El seu debut en el món laboral ha coincidit amb un episodi social insòlit i han hagut d’explicar-l’hi a través de videotrucades, un succedani insuls per als amics acostumats a veure’s gairebé cada dia des que els va ajuntar el seu pas per l’escola del Carme. «Ahir a la nit vaig passar nervis perquè sabia que avui els veuria», admet l’Andrea. «El telèfon no compensava, només cara a cara perceps les emocions», explica l’Edu. «Fa ràbia no poder tocar-nos, però hem complert, ara i durant el confinament, diguin el que diguin, els joves ho hem respectat», reivindica la Gemma. 

Sense l’entusiasme d’aquesta edat però amb el mateix afany que les formigues, desenes de comerciants han afrontat també aquest dilluns les primeres vendes sota les regles de la Covid-19. La Remei és l’encarregada de la botiga de roba Xarol. Només té una talla per peça. Cada vegada que un client s’emprovi una peça aquesta s’ha de quedar 48 hores arrestada al soterrani per prevenir el contagi abans de tornar a la vista del públic. Si una mala tarda coincideixen tres compradores indecises poden deixar-la dos dies sense gènere. La Remei, ni així s’ensorra. Com el Gabriel, al capdavant d’un negoci d’electrodomèstics, que confia que el mes d’avantatge que els petits comerços treuen a les grans superfícies suposin un baló d’oxigen. O com el Carlos, un tatuador que també veu el costat bo de les coses. «Les perruqueries ho tenen pitjor perquè són moltes: aquí els clients només entren d’un en un i ho tinc tot preparat per evitar infeccions». Dia 1 de la fase 1. Ciutat valerosa, ambient descafeïnat. 

HOSTALERIA AL RALENTÍ A LA CERDANYA

La comarca de la Cerdanya ha estrenat aquest dilluns la fase 1 del desconfinament del coronavirus amb un ús pràcticament intern. Els avantatges que suposa la permissivitat més gran amb l’activitat econòmica d’aquesta etapa no serviran per fer calaix a bars, restaurants o hotels, ja que els seus principals clients són lluny de la zona. Els únics establiments que han aixecat la persiana són els que tenen una terrassa prou generosa com per justificar la feina d’una o dues persones.

A les vuit del matí, Josep Tubau ha obert l’històric bar Snack a Bellver de Cerdanya, conegut per tenir una de les terrasses més grans de la comarca, amb uns 900 metres quadrats. Amb el menjador tancat, el local oferirà aquesta setmana esmorzars i dinars. Sopars, no, perquè les nits encara són fredes a la zona i la plantilla no està al complet. 

L’economia en la fase 1 a la Cerdanya busca un equilibri impossible perquè requereix molts factors: disposar d’una terrassa gran, comptar amb la fidelitat dels clients locals, treballar sense gaire marge de benefici i... que faci bon temps. Pràcticament impossible, segons han remarcat representants del sector.

El nou període sí que ha servit per permetre als grups d’amics i coneguts retrobar-se. Uns dels primers clients han sigut Andrea Garrido, Albert Osa i Roc Codina, que han esmorzat en una taula amb la normalitat d’abans de la pandèmia. Els tres amics han volgut aprofitar de seguida la nova permissivitat per reunir-se i recuperar les sensacions d’estar junts prenent alguna cosa. Després, tots han tornat a casa: «Ens hem quedat sense feina», diuen.

Delicat equilibri

Aquest delicat equilibri econòmic de la fase 1 no és factible per a tothom. Així ho remarca Pepita Colina, del restaurant La Solana de Bolvir, un altre dels establiments amb terrassa clàssica per aturar-se a menjar a peu de la carretera N-260. De moment, la Solana no obrirà aquesta setmana. «Amb el mal temps que farà i encara sense poder treure treballadors de l’erto, ho veig molt difícil; tenim moltes despeses entre el lloguer i el personal i, per tant, veig precipitat obrir», va argumentar Codina.

A la seva terrassa «podria ficar unes 30 persones en un dia assolellat», però les dificultats són moltes. «Hauria de cuinar, ser a la barra i servir sola anant amunt i avall», explica per justificar que no ho veu possible. «A partir de la setmana que ve, segons com ho vegi, m’ho plantejaré...», comenta.

Ganes d’activitat

Al centre de Puigcerdà alguns establiments amb terrassa han decidit obrir perquè compten amb una clientela habitual local i el propietari ha preferit anar escalfant motors. És el cas d’El Cafè de la Plaça, un dels més populars de la plaça dels Herois. El seu responsable, Francisco González Halcón, netejava i desinfectava les taules a les vuit del matí amb l’esperança que aquest dilluns sigui el principi del retorn a la normalitat. Halcón ha explicat que obria «perquè ja feia dies» que tenia ganes i la gent de Puigcerdà també».

«Fins ara havia fet menjar per emportar, però avui és el primer dia que obrim als clients, i no sabem si serà rendible. Segons com vagi, decidirem què fem. De moment, la gent va venint. Oferim esmorzars, bocates i algun plat combinat i tapes tot el dia», explica el propietari. 

Paradoxa

Els hotels de la comarca han viscut aquest canvi de fase com si res hagués canviat. De fet, els hotelers del Pirineu es troben amb la paradoxa que tenen autorització legal per obrir, però els seus clients, la major part visitants de fora de Catalunya, no tenen autorització per sortir del seu entorn geogràfic. Aquesta situació és vista com una contradicció que impossibilita reobrir els negocis. Tant és així que aquest dilluns els establiments hotelers de la Cerdanya han mantingut el cartell de tancat.

L’Hotel Bellavista de Bellver, un dels negocis històrics de la comarca, ha sigut un dels que no ha obert les portes. La seva propietària, Núria Vila, explica que «fins que no hi hagi turistes és absurd obrir». «Nosaltres vivim de la carretera, de la gent que viatja cap a Andorra, i sense trànsit no té cap sentit reobrir l’hotel», exposa Vila.

GANDIA ASSABOREIX LA VELLA NORMALITAT

«‘Baaaares, qué lugares...’». Són les nou del matí a Gandia i Voro estrena l’entrada en la fase 1 cantant i prenent un cafè amb uns amics en una terrassa. «Hi havia ganes; això és el que més he trobat a faltar. Al final, tant esport és dolent», assegura entre rialles. Ha tornat l’alegria, les compres que es paguen amb monedes i una certa relaxació en les normes. Manen les mascaretes, però ja es veuen les primeres abraçades clandestines, els primers copets a les espatlles.

Els somriures del carrer són ganyotes dins del bar. «És la prova de l’ou», explica resignat el Jose, el seu propietari. «Hi ha més incertesa que una altra cosa. No sabem com funcionarà sol amb la terrassa i la gent no té clar a quines hores pot venir o si pot venir amb nens», explica. Amb l’interior del local inutilitzat almenys fins a final de mes, ha demanat duplicar les taules fora per poder treure les que ja tenia. «Però cal tenir firma digital i està tot col·lapsat», apunta.

Malgrat les traves, la ciutat més gran de la província de València que ha canviat d’etapa en la desescalada del coronavirus s’ha despertat amb una altra cara. Al carrer Major, després de gairebé dos mesos amb la persiana abaixada, l’Alfonso ha reobert una rellotgeria que fa mig segle que marca l’hora del carrer més comercial de la ciutat. 

Ell i la Tere, la dependenta, estan reorganitzant la botiga. Hi ha mampares a tot arreu i s’ha limitat l’espai on hi pot haver els clients i així s’evitarà que deambulin a la recerca del rellotge desitjat. «Veurem com va l’assumpte. Crec que segons vagi el matí decidirem si obrim aquesta tarda», diu insegura.

Ganes de comprar

«Espero que la gent tingui ganes de comprar», diu el cap. Com si l’hagués sentit, el primer client entra a la botiga. Només han passat deu minuts i surt de la vitrina el primer rellotge («amb energia solar, calendari i agulles», recita el Francisco, que sembla que fa sis setmanes que pensa en el model).

En dos minut l’Alfonso tanca la primera venda des del 14 de març abillat amb una pantalla protectora. Aquest matí són el producte estrella. Les venen des de farmàcies fins a les perruqueries i entre els que estan de cara al públic van guanyant quota de mercat a poc a poc.

Uns metres més enllà, l’Amparo està esperant la seva per obrir la botiga de joguines on treballa. Agrana i frega amb una il·lusió que segur que no tenia amb aquestes mateixes tasques a principis de març. «Es nota que hi ha un raig d’esperança; segur que costarà tirar endavant, però almenys ja hem pogut obrir», apunta. 

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

Explica que l’ànim en els xats aquest cap de setmana havia canviat per complet. «Quatre amigues meves tornaven avui a treballar», anuncia. En el seu cas, han trampejat aquest temps amb un erto i amb el bon funcionament de la web. D’alguna manera calia entretenir els nens a casa.

A un parell de quilòmetres d’allà, a la zona de platja d’aquesta localitat, les millors terrasses treballen gairebé a preu fet mentre s’acosta el migdia. Taules separades, sí, però ¿quanta gent pot compartir-la? Ningú ho té gaire clar. Sigui per les franges horàries, per la falta de costum de deixar passar el temps o per solidaritat amb els que esperen, hi ha bon ritme en la rotació. Tant que de vegades els nous clients s’asseuen abans que s’hagi netejat la taula. Quant a les cadires, potser per al segon dia. Vaja, el que es feia fins que va esclatar la crisi de la Covid-19. Però aquest dilluns sembla que l’antiga normalitat ha empatat el partit. S’haurà de veure quines implicacions té això per a la segona part.