Reinventar l'ensenyament pel coronavirus

Dies abans de l’anunci de confinament, Xavi de Lucas, professor de Química de 2n de batxillerat a l’escola concertada Corazonistas de Sarrià, tranquil·litzava els seus alumnes, inquiets per la selectivitat. Els va dir que, si calgués quedar-se a casa, ell connectaria amb ells via Skype per prosseguir les classes. I així ho va fer. El dilluns 16, ja confinats, van fer la seva primera classe de Química ‘online’.«Connecto la meva pantalla amb ells i la utilitzo de pissarra; així veuen el que escric, alhora que m’escolten», explica el professor. «No és igual que a l’aula física, que veus les cares de tots, però pots continuar fent classes més o menys de manera normal», afegeix De Lucas. Això sí, les pràctiques que feien al laboratori són insubstituïbles; és l’únic que ara no poden fer.

Pocs dies després d’aquella primera classe ‘online’, des de l’escola van anunciar el mateix mètode per a tots els cursos, i des d’aleshores, els seus alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat de Química i Matemàtiques i els de Biologia d’ESO segueixen les classes a través de la pantalla. «Crec que han agafat ja la dinàmica i, entre tots, professors i alumnes, hem aconseguit suplir la carència que ens hem trobat. Però està clar que la classe presencial, amb el ‘feedback’ directe de la motivació de l’alumnat, és impagable», afirma el professor. En els seus grups de 2n de batxillerat i 4t d’ESO, sí que ha optat per avançar matèria, però a un ritme més pausat. De Lucas és també tutor de 3r d’ESO. «Recordo que les primeres setmanes sí que els vaig notar amargats, potser perquè no acabaven d’ajustar el seu temps a les tasques a casa. Però aquestes últimes setmanes veig que van treballant bé i fent tot el que toca, a més s’han acomodat bé un horari a casa», diu. Les seves sessions de tutoria fins ara han sigut globals de tot el grup, però durant la revisió de notes de la segona avaluació va obrir una sala de Skype i cada alumne anava passant d’un en un.

Nou o deu hores davant la pantalla

En total, al final del dia, durant el confinament, els professors acaben acumulant massa hores davant la pantalla. A les reunions de claustre ‘online’, l’atenció als seus alumnes i tot el temps dedicat a refer el pla de classe, els docents hi han de sumar ocupar-se dels seus propis fills, anar a comprar, cuinar... «Compaginar la docència amb les tasques domèstiques i la cura dels fills és dur», diu Xavi de Lucas.

«Des que t’aixeques, fins a les deu de la nit, pots estar rebent correus, whatsaps, trucades... Per on poden, els alumnes entreguen les tasques. Tenim la plataforma Moodle, però de vegades no té prou capacitat, i ho envien per correu electrònic; en qualsevol hora t’ho entreguen». És l’experiència de Carles Farré, professor de Matemàtiques a l’institut Hug Roger III de Sort. Assegura que després de Setmana Santa va ser tot més metòdic i, amb el temps, ha anat adaptant i reestructurant constantment la seva feina, depenent del grup. Ell també destaca que els alumnes de 2n de batxillerat estaven molt inquiets per la selectivitat i que eren ells mateixos els que demanaven avançar temari, perquè «pateixen molt per no saber què passarà amb la selectivitat, i has d’anar buscant l’equilibri. Això és una cosa inesperada i extraordinari per a tothom, però ha sigut caòtic, no per culpa de ningú, perquè la situació és la que és», afirma Farré.

Un altre dels greuges comparatius en aquestes circumstàncies i per a professors com ell, en poblacions d’àmbit més rural, és la gran diversitat de grups de la qual es responsabilitza un mateix docent. Exposa que «en instituts grans de capitals, per exemple, segurament tenen més alumnes, però són del mateix nivell; és una situació més homogènia per al professorat. Jo, en canvi, porto quatre nivells diferents i ara he d’adaptar les classes a cada un». Assegura que està sent «duret». Cada dia prepara un vídeo de tres minuts per als de 2n de batxillerat, amb les tasques que han de fer. «És un treball brutal. A més, cada persona és un cas, però ens hem hagut d’espavilar», conclou.

Nous horitzons

«Pedagògicament, qualsevol situació social és d’aprenentatge. Pot ser significatiu o nul, i ara s’ha d’intentar que d’aquesta nova realitat sorgeixi un aprenentatge significatiu, però, a més, sota les mateixes condicions, democràticament. Això és el més important, i que en això els alumnes tinguin un bon acompanyament», precisa Joan Gamero, vocal de Pedagogia i Escola del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Gamero és, a més, director pedagògic del’escola L’Oreig de Pallejà. Ha viscut en directe la reinvenció de l’escola i com els professors han pres més el rol d’acompanyants. Dona per fet que la formació ‘online’ ha agafat a tots d’improvís. També a les famílies. «Això és un canvi de paradigma total, i una bona oportunitat de canvi de conceptes, en què la competència digital haurà augmentat moltíssim, tant en adults com en menors», diu. Segons ell, el projecte educatiu ara s’ha d’enriquir de manera ‘on line’, des de cada centre, i sempre tenint present la igualtat d’oportunitats.

A nivell pedagògic, segons comenta el pedagog Joan Gamero, els professors han hagut de canviar les tasques dels alumnes, perquè les previstes en un curs normal ara són obsoletes, no són importants. «La línia d’un projecte educatiu està pensada en l’àmbit físic; ara s’ha d’adaptar a una escola ‘online’ i som tots molt conscients que s’han d’atendre les diversitats i necessitats emocionals i educatives».

Seguint les directrius del Departament d’Educació, aquest tercer trimestre és de consolidació. «Ara es tracta de crear tasques i aportar les eines per realitzar-les, que siguin atractives i que no suposin repetició ni moltes hores davant la pantalla», puntualitza Gamero. Però la realitat és que no totes les famílies tenen la mateixa disponibilitat per ajudar els seus fills en aquest nou context. Tal com ell explica, «en una classe de 25 alumnes poden donar-se 20 realitats diferents, fet que requereix una reinvenció més gran i un bagatge pedagògic molt important».

Que som davant d’una realitat que ha superat a tots està clar, i el professorat també s’ha d’anar formant per estar al dia. Ara –segons apunta el pedagog– ha de prevaler la formació entre iguals, s’ha d’apoderar la comissió de noves tecnologies i resoldre les necessitats que van sorgint. Amb un responsable, professor, o grup de professors, en funció del que necessiti cada centre, treballar en xarxa la part tecnològica i informàtica. La formació també del professorat es considera imprescindible perquè «el projecte educatiu ara està clar que s’ha d’enriquir o millorar ‘online’ des del centre, i tenir present el que farem amb equitat de l’alumnat i igualtat d’oportunitats. Ensenyament ha de garantir a tot l’alumnat les eines tecnològiques, però les eines didàctiques i pedagògiques han de sortir de cada centre ara», conclou Gamero.

A primària

Aquesta setmana, a l’escola Estel Guinardó han repartit les dues últimes tauletes que dos alumnes necessitaven. El seu director, que és també professor de llengua castellana a tercer de primària i d’informàtica per a tots els cursos, José Ramón Albiach, parla també d’autoreinvenció de la metodologia i continguts imposada pel moment excepcional, cada un a casa seva. Ells ho fan posant el focus en l’aspecte emocional, interactuant molt amb l’alumnat. «Hi ha moltes casuístiques complicades, alumnes de pares separats que no han fet el canvi de cada 15 dia d’un a l’altre progenitor, altres que han perdut els seus avis. Per tant, anem fent la nostra tasca educativa, però el benestar emocional de nenes i nens és prioritari ara», puntualitza Albiach.

Al seu centre plantegen reptes als alumnes perquè participin amb les seves idees a resoldre situacions reals, els problemes que van sorgint. Per exemple, aquest any no han pogut celebrar la jornada de portes obertes pel confinamenti per motivar els alumnes els van demanar que escriguessin ells la seva experiència a l’escola. Amb textos i fotos van preparar unes portes obertes virtuals. I així, ja han fet cin reptes. «L’últim quart d’hora de classes el dediquem a càpsules formatives, en les quals els ensenyo a realitzar alguna cosa pràctica. Poso la meva pantalla en control remot i així poden veure com ho faig i fer-me preguntes».

L’escola Estel Guinardó ja és, per si mateixa, molt familiar, la participació dels pares és sempre molt benvinguda, i ara, durant el confinament, l’atenció telefònica amb ells també té un pes important en la tasca diària dels mestres. «Amb els alumnes, fem molta més tasca psicològica que de mestres. Els pares ens comenten que alguns d’ells estan vivint la síndrome de la cabanya, la por de sortir al carrer. Per això treballem molt nen a nen. I la figura del tutor és molt important en aquest moment», diu. És clar que en aquesta nova situació són les dotze de la nit i potser encara està treballant, resolent dubtes de pares o preparant els pròxims reptes.

Aquesta escola del barri barceloní del Guinardó té 225 alumnes i fa 15 anys va decidir agrupar els tres cursos de parvulari en un, i va reduir la ràtio de 25 a 18, 6 alumnes de P3, P4 i P5 treballen conjuntament en una mateixa aula, com si fos una escola rural.

Repercussió en les emocions

«Emocionalment, les primeres setmanes més o menys es va portar bé», apunta la psicopedagoga del centre Sensus, a Barcelona, Marta Jiménez. «Ser a casa i poder jugar més els va ajudar; a més era la novetat per a tothom. Però a mesura que han anat passant les setmanes ja no ho portaven tan bé i es van començar a veure problemes de conducta més disruptiva», afegeix. De fet, en la seva consulta han constatat que les famílies que solien acudir-hi per dèficits en els resultats acadèmics ara ho fan molt més per temes de conducta, atenció, pors o tristesa.

«Observem molta ansietat, en alguns de menors, per no assolir els termes d’entrega de les tasques; molts no se saben organitzar el temps», detalla la psicopedagoga. Els deures han augmentat molt, tant per a nens com per a adolescents, i en el cas que ja tinguessin certes dificultats d’aprenentatge, de manera virtual, al seu centre de psicopedagogia estan veient com la situació es complica més. «Ara que han pogut començar a sortir estan més calmats, perquè el confinament ha propiciat més nervis i problemes de conducta, en general, por de sortir al carrer i por de la malaltia, perquè als menors també els arriba molta informació», afirma Marta Jiménez.

Quant als alumnes de batxillerat, el que han vist és que no els preocupa tant el que van fent, que bàsicament és repàs, sinó no saber si els continguts de la selectivitat seran els que han estudiat fins al març. «Què trobaran en l’examen és la seva principal preocupació», diu l’especialista en aprenentatge i estat emocional. I hi afegeix: «Nosaltres, que treballem més habitualment amb alumnes amb dificultats com dislèxies o discalcúlies, o problemes de comportament, TDAH i conductes de l’espectre autista, tot i que totalment funcionals, estem veient en ells a nivell emocional més ansietat, baixa autoestima i dificultat amb les habilitats socials».

Notícies relacionades

Educació confirma que a Catalunya el curs 2020-21 serà en part 'online'

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

També han observat que en les famílies culturalment més preparades també coincideix que són les que es dediquen més en tots els sentits a recolzar els seus fills amb les tasques a casa. «Són més estructurades en l’organització del temps i donen més pautes als menors. Això ho notem. Ja ho vèiem quan l’escola era presencial, i normalment sí que evidencia una relació directa entre el tema econòmic i el cultural. Com pagaré les factures és lògic que sigui la prioritat dels qui es vegin ara amb més dificultats econòmiques», declara. A més, en una llar en la qual el pare i la mare hagin de teletreballar i necessitin el mateix ordinador que els seus fills per fer les tasques, els menors poden acabar fent els deures des del telèfon mòbil, que no seria l’adequat, segons la psicopedagoga.

En conclusió, l’especialista apunta que, tot i que molts s’han adaptat a la situació, la incertesa dels adolescents pot portar-los a viure la sensació de preocupació respecte a què es trobaran d’ara endavant. També a experts com ella els preocupa que aquests menors estiguin en contacte amb problemes d’economia familiar que a la seva edat no els correspondria viure. «Si recuperem la normalitat, es tornarà a homogeneïtzar tot més a l’aula. Ara per ara tot és molt nou per a tothom i poden anar sorgint moltes i noves preocupacions», conclou Marta Jiménez.