El dia de les barberies

A Barcelona ja quedaven pocs exemples del botiguer  a L’auca del senyor Esteve (1907), però un organisme ultramicroscòpic li ha tornat de cop el sentit a l’anomenat comerç de proximitat. El primer dia d’obertura amb cita prèvia, els eixos turístics de la ciutat estaven buits, mentre que als barris començava a escoltar-se una bullícia comercial no exclusivament alimentària. Tot i que moltes botigues petites esperaran al dia 11 per obrir definitivament, algunes barberies no donaven l’abast i fins i tot a les perruqueries canines hi havia llista d’espera.

El Pla de Transició a la Nova Normalitat, un títol amb ecos d’ocupació alienígena, va generar ahir un esperit de veïnat molt característicament terrícola. A la plaça de la Vila de Gràcia, el Joel i el seu fill Bartomeu fullejaven diversos llibres il·lustrats davant la porta de la llibreria La Memòria: «Els volia comprar per Amazon, però he vist que estava obert i he preferit venir perquè m’assessorin perquè si no és molt impersonal», explicava el Joel mentre el seu fill relatava alegrement l’argument de les seves últimes lectures.

El llibreter Xavier Cortés posava el fre davant de qualsevol impuls de fer una lectura optimista sobre la revaloració de les petites llibreries i de la seva en particular, no en va el setembre passat es va salvar pels pèls del tancament gràcies a una parella de clients mecenes del barri. Cortés ha pogut negociar una rebaixa del lloguer durant la quarantena i gràcies al projecte col·laboratiu Llibreries Obertes i als encàrrecs a través de la web va aconseguir facturar el 40% d’una campanya de Sant Jordi normal. Però és caut: «Avui la sensació és especial, perquè tot i que la gent no pugui entrar, tornem a veure’ns les cares, però s’haurà d’esperar almenys sis mesos per veure si els hàbits canvien».

Amb bicicleta, millor

A pocs carrers de la plaça, Marcio Lima obria per primera vegada la botiga taller de bicicletes Bicitecla, del carrer de Bonavista, després de 50 dies de quarantena. Davant dels plans de reforma de la mobilitat urbana, aquest sector és un dels pocs que té bones perspectives però aquest petit empresari d’origen brasiler no les té totes: «Avui ha entrat feina per al taller i he rebut trucades que pregunten per bicis noves, però vaig molt perdut –confessa–. Necessito palpar les sensacions de la gent al carrer per veure per on aniran les coses, però si la gent no té diners no comprarà». Lima anima «a començar una vida nova sense temor», però adverteix que el control social i les fake news

Els eixos comercials de la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia oferien un panorama desolador. Davant de la seva dependència del consum massiu i del turisme alt poder adquisitiu, la majoria de botigues de menys de 400 metres quadrats van optar per no obrir. Al local de la dissenyadora Sita Murt al carrer de Mallorca, un dels pocs on es veia vida, l’encarregada Claudia Bobés feia preparatius de cara a l’obertura del dia 11: «Encara no sabem gaire bé com funcionarem. Del turisme ja ens en podem oblidar i de cara a les clientes mirarem de fer videotrucades per ensenyar les peces i evitar que hagin de desplaçar-se».

Al mateix barri, l’activitat a la botiga de Belles Arts Vicenç Piera, que porta més de 50 anys al carrer de Còrsega, era contínua a mig matí: «El telèfon no ha deixat de sonar –explicava l’Anna Piera–. La majoria dels nostres clients són artistes i s’havien quedat sense pintures, sense pinzells, sense papers i sense teles. Tot i que hem hagut de fer un erto, nosaltres tenim l’avantatge de tenir una clientela fidel i el local en propietat. Els locals de restauració i de roba del barri estan molt pitjor».

Una merceria amb 111 anys d’història

La merceria Rosell del carrer d’Enric Granados, amb 111 anys d’història, va apujar breument la persiana ahir però només per preparar el gènere per a la setmana que ve. Jordi Rosell, la quarta generació d’aquesta família de botiguers, es mostrava resilient: «Aquesta botiga ha passat la guerra i fins i tot la grip del 1918».

Però, sens dubte, ahir va ser el dia dels perruquers, humans i canins. A les 8.15 hores del matí, Dani Gayán ja esperava per entrar a la barberia de Vicenç Moretó al carrer de Joaquim Costa: «He estat treballant tota la quarantena a Mercadona i estava desesperat, em veia fatal –es lamentava–. Una cosa és quedar-te a casa i una altra és que els clients et vegin amb els cabells fatal».

Gayán fa sis anys que posa la seva imatge en mans d’un dels barbers més prestigiosos de la ciutat. Vicenç Moretó va començar en la professió fa 30 anys i en fa 15 que és en aquest local del Raval. Ha hagut de reduir la plantilla en una persona, però amb 176 reserves i una setmana de llista d’espera ahir va obrir excepcionalment a les vuit del matí: «Tinc una sensació molt estranya. Si ho penso, em poso a plorar... És una barreja de ganes de tornar i il·lusió de tornar a veure cares conegudes».

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada

Moretó té clients de 100 països, la majoria residents a Barcelona: «Hem perdut un 15%-20% d’estrangers de pas però crec que amb el temps ho podem recuperar amb clientela local –afirma–. No queda cap altre remei que adaptar-se, esperar que surti la vacuna i mentrestant complir escrupolosament els protocols d’higiene i desinfecció per evitar contagis». De moment, el procés d’adaptació passa per deixar de banda el telèfon i derivar tota la gestió online.

I si 176 semblen moltes reserves, el campió d’Espanya i del món de perruqueria canina les supera. Gairebé 200 gossos esperen per passar per les mans de Santi Sarrià a la Samoa Estilistes Canins del carrer d’Indústria amb Lepant. Només avui deixarà 18 gossos com una patena.