27 maig 2020

Anar al contingut

després del confinament

El turisme rural confia a ser el primer en rebre clients

La tipologia dels seus allotjaments, familiars i amb poques places, inspiren més seguretat que les grans infraestructures hoteleres

El sector es mostra optimista amb el viatger de proximitat, a l'espera que es concretin les noves mesures de seguretat sanitària

Carme Escales

El turisme rural confia a ser el primer en rebre clients

Sense que ningú sàpiga encara quan podrà sortir de casa per allotjar-se en un altre lloc, i imaginant que es començarà amb petits desplaçaments i evitant qualsevol aglomeració, els propietaris d’allotjaments de turisme rural confien a poder ser els primers en rebre clients. Amb tota la incertesa d’aquests moments, «deduïm que la mobilitat s’anirà permetent a poc a poc i per la tipologia dels nostres allotjaments, molt grans, per a poques persones i de la mateixa família, creiem que això ens facilitarà ser dels primers en obrir quan s’autoritzi. Hi confiem. El juliol i l’agost no tenim grups, només turisme familiar», explica Ferran Miquel, propietari del turisme rural El Reixac, a Sant Joan de les Abadesses.

El Ferran és, a més, el vicepresident de l’associació Turisme Rural de Girona, que ofereix més de 240 establiments a les 8 comarques de Girona, i ara prepara una central de reserves centralitzada: TuralGi. «El sector ha perdut 15 dies molt bons (els dies festius de la Setmana Santa a Catalunya, a València i a les Balears) que era com mig agost per a nosaltres. Els que vivim d’això esperem poder tirar endavant, malgrat això», afirma Miquel. El Reixac comprèn cinc apartaments de lloguer individual. «El nostre producte no necessita activitats extraordinàries, estem a dos quilòmetres del poble i les basses del riu, la piscina a casa, els senders per caminar i els passejos en caiac al riu Ter són el nostre valor afegit, lluny d’aglomeracions», diu.

Sense avions

 «Per viure una setmana en una casa rural desconnectant del que es fa habitualment i aquesta vegada sortint de la claustrofòbia de tantes setmanes sense poder sortir, no fa falta agafar avions», apunta Ferran Miquel, mentre s’afana a arreglar el jardí primaveral, intentant no pensar en totes les anul·lacions que van haver de fer aquell divendres 14 de març.

La Carme i el Ferran són al capdavant d’El Reixac, una casa de turisme rural a Sant Joan de les Abadesses / EL REIXAC

           

Des d’Àreu, al Pallars Sobirà, la Trini Agulló fa 26 anys que gestiona Casa Currona, casetes rurals i apartaments per a famílies, sense zones comunes, amb una capacitat total de 26 places. «Els clients de cada any ja ens han reservat els seus dies a l’agost. D’aquí fins aleshores, a veure si no es produeixen rebrots del virus i es pot començar a normalitzar tot una mica. Jo tinc esperança que així sigui», diu. Té una autèntica casa de pagès pirinenca a l’últim nucli de població català de camí de la Pica d’Estats. Un dels fills de la Trini s’ocupa del bestiar, vaques i eugues, i també tenen un taxi per portar d’excursió els clients.

            «El sector ho està passant molt malament. Hem perdut el març i la Setmana Santa i ningú sap com evolucionarà la pandèmia. Però conservem l’esperança que, si no s’agreuja la situació, al juny o al juliol podrem tornar a treballar», diu la Montserrat Coberó, des de la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (Turalcat), amb 500 cases associades de Lleida i Barcelona. «Esperarem també conèixer quins seran les indicacions de l’administració sobre desinfecció per a tot el sector turístic», afegeix Coberó. Tot i que detalla que «pel bé del client i pel nostre propi, en el nostre sector sempre és tot impecable, som molt atents amb la neteja dels establiments». Així que el compromís de seguretat el tenen més que assegurat. «Per a qui vulgui oblidar una mica la tragèdia amb una escapadeta a pobles petits de pagès, molt saludables, enmig de la naturalesa, la nostra proposta és molt segura», conclou la Montserrat.

L’allotjament rural de Vallfogona de Ripollès Mas Regort celebra aquest abril els deu anys de la seva obertura, un aniversari que la pandèmia els obliga a posposar per poder compartir-lo amb els seus clients. / mas regort

           

El producte local, el km 0 de les vacances, serà el turisme rural. Per salut i per l’afectació que poden haver patit els ingressos. «Al turista internacional el considerem totalment perdut i creiem que costarà molt recuperar-lo. L’optimisme el tenim en el turisme interior. La gent buscarà destinacions properes i tranquil·les, tot i que també costarà, perquè la gent té por i no hi ha res pitjor que això», explica l’amo del turisme rural La Torre del Codina, a l’Urgell, Jaume Ramon, que presideix la Federació de Cases Rurals a Lleida, amb 300 cases inscrites.

            Una mica més incerta encara serà l’ocupació de les cases de turisme rural que comparteixen espais amb els propietaris, com en el cas de Mas Regort, a Vallfogona de Ripollès. «Hem fet els deu anys confinats. Vaig fer un mural amb fotos dels clients i els l’he enviat agraïnt-los tots aquests anys amb nosaltres», explica la propietària, la Cari González. «Ajornarem la celebració, com hem fet amb els dos casaments que teníem ara a l’abril, posposades de moment a mitjans de juny una i l’altra a juliol. I ja ho veurem», diu. «Ara intentaré fer campanya de promoció a través de les xarxes socials per facilitar que el sector sanitari pugui venir», explica González.

            Les institucions turístiques també tenen esperança en el turisme rural per ajudar a recuperar, almenys, part de la temporada d’estiu. «Per a nosaltres el turisme és una acció social. En alguns pobles, la casa de turisme rural és l’únic centre social, l’única cafeteria. I a Lleida, amb tres grans espais naturals –el parc nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici i els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró–, el nostre eix és el turisme sostenible. És un catalitzador importantíssim per a les comarques rurals, un dinamitzador econòmic i social durant les quatre estacions de l’any», exposa Juli Alegre, responsable de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

            Segons detalla el director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font, «gairebé el 80% de viatgers usuaris de turisme rural a Catalunya l’any passat van ser catalans».

Casa Mora és un establiment de turisme rural situat al poble d’Arrós de Cardós, al Pallars Sobirà / TURALCAT

«Queda’t a Catalunya»

El que sí que està bastant clar és que les campanyes de promoció de la pròxima temporada turística, arribi quan arribi, posaran el focus en el turisme de proximitat, amb partides extraordinàries per a això. «El primer que farem serà visitar el que tenim més a prop, per això preveiem que tant el turisme rural com els apartaments turístics en sortiran menys perjudicats. El més complicat serà generar confiança a la gent», expressa el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Dulsat. «Estem dissenyant una campanya dirigida al turista ubicat a 3 o 4 hores amb cotxe de la seva destinació vacacional, és a dir, Catalunya i part de l’estat espanyol i el sud de França. L’objectiu és que la temporada alta es pugui tenir amb certa normalitat, que per Sant Joan o a principis de juliol el turisme es pugui reactivar, perquè aquest ha sigut un fort cop a l’economia», precisa Dulsat.

És clar que, com apunta Juli Alegre des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, «tenint en compte que tots ens focalitzarem en el turista de proximitat, hi haurà també molta competència». A més, diu, «no s’ha d’oblidar que la pandèmia haurà deixat molta gent en una situació complicada, afectats per ertos, per exemple, i el turisme és un sector molt sensible a qualsevol impacte negatiu, ja ho vam veure amb la crisi del 2007».

«El turisme local i de proximitat adquirirà una gran importància, a prop de casa, no massificat i més assequible econòmicament», exposa el regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé. «Treballem conjuntament amb la Diputació de Barcelona», va afegir. Des d’allà, Ana Ma Sánchez, directora de Màrqueting Estratègic de la Destinació Barcelona de la Diputació de Barcelona, explica que és un bon moment per «conjugar Barcelona i la seva província, aprofitant la proximitat de propostes de turisme rural, enoturisme i càmpings». Tot i que, afegeix, «no sabem com aniran les coses ni què tindrem ganes de fer. Tot són intuïcions, anem a les palpentes. Però hem de donar suport des de la petita a casa de turisme rural fins al camp de golf», declara Sánchez. Sempre, és clar, «pendents de les normatives que vagin sorgint, anirem inspirant el client. Som conscients de com està patint el sector i els volem donar el màxim suport. Farem una campanya dirigida a aquest turisme de proximitat, com la casa fora de casa, on sentir-se a gust, còmode i segur», diu.

«Sens dubte, això provocarà canvis en el comportament i les preferències dels turistes. Però tant institucions públiques com privades coincidim a centrar-nos en campanyes més específiques dirigides a l’estat espanyol i català, al mercat de proximitat», puntualitza el director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font. «Destinarem una dotació pressupostària extraordinària al mercat de més proximitat, amb missatges que ara preparem sobre conceptes com Catalunya és casa teva, que expliqui la diversitat de Catalunya tant a algú d’aquí com d’un altre lloc, adaptables a zones, productes i experiències», conclou David Font.