Dones rescatades de la prostitució fabriquen mascaretes per a avis

El seu pare la va vendre quan tenia 14 anys al pastor de la seva comunitat a Benín City, l’epicentre del tràfic de dones a Nigèria. Després, el seu pastor la va entregar a una xarxa mafiosa que la va traslladar a Espanya. La Sandra va arribar amb barco a València fa sis anys. Una mami de l’organització la va recollir i la va portar llavors fins a un pis de Pamplona. «Primer va permetre que el seu fill em violés. Després, em va deixar mig nua en un polígon, al costat d’un supermercat Eroski i em va dir: has de fer-me guanyar mil euros a la setmana. Si no ho fas, ja saps el que passarà amb la teva mare i els teus quatre germans». Ella va intentar resistir-s’hi: ‘Això no m’agrada’, li vaig dir a la dona. ‘No ha d’agradar-te, és la teva feina’, va contestar ella. Però per mi, allò no era ni serà mai una feina». Un any després, va ser rescatada: «La Policia m’estava vigilant i va venir a salvar-me, sabia que jo era menor d’edat».

La Sandra té cara de nena i la fortalesa d’una dona nigeriana que, amb només 20 anys, ha sigut esclavitzada sexualment, alliberada i s’ha convertit en rescatadora. Agraeix la seva segona oportunitat als policies que la van recollir d’aquell polígon de la capital navarresa i a Apramp, l’oenagé que li ha donat una nova vida a l’altre costat del problema: ara és ella que ajuda altres joves que són prostituïdes al nostre país. Al taller de costura que té a Madrid l’Associació per a la Prevenció i Reinserció de la Dona Prostituïda ha trobat la seva vocació. Ho diuen les seves companyes: dues brasileres, dues veneçolanes, una peruana, una colombiana, una paraguaiana, una equatoriana, una romanesa, una nigeriana... que amb ajuda de l’oenagé també van aconseguir escapar de proxenetes que les obligaven a tenir sexe en clubs i «pisos invisibles». També ho confirmen els seus dissenys: La Sandra serà una gran modista. I aquests dies té un encàrrec molt especial del qual ha sigut testimoni EL PERIÓDICO.

800 mascaretes al dia

Ella i 14 dones més rescatades de la prostitució per la Policia i Apramp fabriquen 800 mascaretes cada dia per a residències d’avis i centres sanitaris espanyols al taller ubicat en un cèntric carrer madrileny, una zona que s’ha convertit en punt estratègic per a màfies del tràfic.

Amb la crisi del Covid-19, la Sandra i les seves companyes han deixat aparcats els vestits de gala i altres arranjaments per posar l’agulla en un altre tipus de peces, amb finalitats sanitàries. «Quan la meva situació era difícil vaig arribar a aquest taller, vaig conèixer les meves companyes i... havien passat pel mateix que jo, però estaven tan tranquil·les, somrient, vaig veure que allà hi havia amor. Llavors a mi em van salvar i ara em fa sentir bé poder tornar aquesta ajuda a altres persones», afirma la dona, elevant la veu per fer-se sentir a través de la seva mascareta i del sotragueig de les màquines de cosir de les seves companyes.

Tallen la tela, fan els repunts necessaris, afegeixen les gomes i... «una mascareta més, una altra vida protegida», explica mentre es frega els guants de làtex la María, la dona equatoriana encarregada del taller, que integra 48 dones entre treballadores i alumnes en formació. Avis de Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa i també els malalts i sanitaris de l’hospital de campanya d’Ifema han rebut ja més de 8.000 mascaretes cosides per elles en menys d’un mes, seguint les recomanacions marcades per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.

«La idea sorgeix d’una xarxa solidària formada per empresaris, botigues de barri i modistes que s’han unit a nosaltres, oferint teles, materials i els seus coneixements per fer possible aquest projecte meravellós», explica Rocío Nieto, presidenta i fundadora d’Apramp. És el cas del dissenyador Ulises Mérida, que ha canviat la passarel·la Cibeles pel taller del carrer de Ballesta per posar-hi el seu gra de sorra. Des de fa uns dies també fan bates per a sanitaris. El procés, a més d’elaborat, compleix totes les directrius de seguretat imposades pel Govern. «Nosaltres només fabriquem el material. Després l’empresa Ilunion, del grup social ONCE, s’encarrega de desinfectar-lo a les seves bugaderies i, quan està llest, la Fundació Reale el trasllada fins al seu destí i també desinfecta el nostre taller», detalla Nieto.

Guants, gel i preservatiu

Notícies relacionades

Sis de cada 10 prostitutes van començar a ser explotades sexualment quan eren menors

Així viuen les esclaves sexuals en temps del coronavirus

Més de 2.500 dones passen pel centre integral d’Apramp cada any. Són les mateixes víctimes, com la Sandra, que una vegada recuperades exerceixen de mediadores amb dones que són explotades sexualment al carrer, en pisos, en clubs... Els ofereixen informació, seguretat i una alternativa vital i laboral. Aquests dies, a més, també els entreguen un kit de protecció que inclou una mascareta, guants, gel desinfectant, i preservatiu. «No podem evitar que algunes continuïn exercint, hi continua havent demanda i els seus puters no les protegiran. La nostra unitat mòbil s’ha trobat de tot quan ha visitat les dones als pisos. Algunes no sabien ni què era el coronavirus, molt menys saben com poden evitar infectar-se», denuncia Rocío Nieto.

«Una dona rescatada per les meves companyes fa uns dies els va dir que ella pensava que amb el virus es moriria, que no hi havia cap altra opció», assegura la Yane, una altra de les rescatadores d’Apramp que confecciona mascaretes a un ritme vertiginós aquestes setmanes. Malgrat les situacions a què s’ha d’enfrontar cada dia, la veneçolana, de 35 anys, conserva el bon humor i anima la resta de costureres amb bromes i el seu riure contagiós. Fa sis anys estava tancada en un pis de Madrid amb els seus capturadors, una parella per a la qual netejava que l’explotava laboralment dia i nit i la maltractava. Va poder escapar i va trobar refugi a Apramp. Avui és ella que es posa «a les sabates d’altres noies que estan robant la seva llibertat, la seva joventut i la seva dignitat», perquè la Yane adverteix: «El passat que t’han tret mai torna, ningú te’l torna, però aquí ens van fer entendre que malgrat això val la pena lluitar per tenir un futur».  Això fan elles aquests dies, al seu taller de costura, mascareta a mascareta, ajudar a protegir el present per al futur.