Així viuen les esclaves sexuals en temps del coronavirus

Les dones prostituïdes són les «oblidades» de la crisi del coronavirus. Les dades oficials calculen que són unes 50.000 a Espanya, la mà d’obra d’un negoci mafiós que mou uns cinc milions d’euros cada dia. La crisi del coronavirus les ha fet «molt més invisibles», segons Rocío Mora, coordinadora d’Apramp (Associació per a la Reinserció de la Dona Prostituïda), l’oenagé que prova de rescatar-les i donar-los una nova vida. L’any passat, les Forces de Seguretat van identificar gairebé 12.000 dones en situació de risc.

Unes dues mil d’aquestes dones, segons estimacions de les oenagés, viuen encara dins dels clubs on són explotades. Tots estan tancats, els seus neons de colors apagats, però des de les carreteres es veuen alguns llums encesos a les seves habitacions. Gairebé totes són estrangeres. No tenen on anar. A algunes les estan fent fora. L’encarregat d’un d’aquests locals admet que des del tancament pel coronavirus «se n’han anat» 13 dones i «segueixen a dins deu», que compten, segons la seva versió, amb «una cuinera que els farà el dinar i el sopar i vigilants 24 hores».

«Festes privades per a puters»

Als clubs, les dones paguen «la diària», una quantitat entre «50 i 65 euros al dia» per llit i menjar. Aquestes setmanes no hi ha clients, de manera que elles no generen diners per a les xarxes. «El seu deute amb les màfies va pujant, perquè no tenen gairebé clients», explica Ana Estévez, coordinadora de la Unitat de Rescat d’Apramp. Estévez matisa el «gairebé» en aquests temps de confinament: «Hem tingut notícies que alguns clubs estan fent festes privades per a puters». En un hotel pròxim al polígon Marconi, a Madrid, assegura, els proxenetes romanesos vigilen les dones a les habitacions, a l’espera de poder reprendre el negoci quan l’epidèmia remeti. 

L’últim estudi de la Policia Nacional, recopilat el 2014, recollia uns 1.600 bordells a Espanya; Barcelona, amb 139 locals registrats, era la província líder, però el nombre ha caigut en picat des d’aleshores. «Abans que comencés tot això, se les han anat emportant a pisos, on són encara més invisibles», explica Rocío Mora.

Al tancar els bordells pel coronavirus, moltes dones han sigut directament expulsades al carrer, on tampoc poden estar. I han perdut el seu únic lloc per menjar i dormir. «Ens truquen i ens diuen que les han fet fora. Algunes han demanat places a oenagés. D’altres se n’han anat a hostals o amb una persona amb la qual tenen algun vincle. Fins i tot amb algun client que les ha ficat a la casa seva. Totes estan en precari», recalca Ana Estévez. Els bordells, a més, tenen llicència per funcionar com a hostals, i aquests establiments hauran de tancar dijous que ve per ordre del Govern.

Una explotada, 600 euros al dia

Aquesta rescatadora de dones prostituïdes els envia informació sobre l’‘app’ de Sanitat perquè comprovin si tenen símptomes del virus. Creu que el mateix està passant en els milers de pisos dedicats al tràfic sexual, especialment en barris de classe treballadora que no estiguin molt allunyats del centre de la ciutat. A Madrid parlem de «Vallecas, Tetuán, Ventas», segons dades de les oenagés. «Les dones són una inversió per a ells. Quatre o cinc dones explotades poden donar-los 3.000 euros al dia, per això a moltes no les deixen anar-se’n», afegeix Ana Estévez. A més, la majoria d’aquestes dones tenen un deute amb la xarxa de la qual responen familiars seus (mares, germanes, fills) que viuen al seu país i a qui envien diners cada mes.

Ningú sap quantes dones estan recloses aquestes setmanes en pisos per ser prostituïdes. Sense clients, pagant la «diària», sense poder sortir, veient com el seu deute amb la trama mafiosa augmenta cada dia, sense poder enviar diners a les seves famílies. «Només a Madrid a Apramp estem atenent i entrant a 201 pisos», explica Estévez.

Notícies relacionades

La pobresa arrossega dones veneçolanes a prostituir-se a Espanya

Mabel Lozano: "Vuit milions d'espanyols han anat de putes"

Les dones prostituïdes i ara tancades més encara en pisos i clubs «no existeixen, ningú pregunta per elles», afirma Rocío Mora. «Són les grans oblidades. Es contagiaran, no saben on anar. Molt aviat mercaderia d’un sol ús», afegeix. «Solen ser de zones rurals i pobles petits als seus països, algunes no saben castellà, les porten amb avió, les posen en un cotxe i d’allà van a un pis o a un club. No saben ni en quina província o ciutat estan treballant. Ens hem trobat ja amb algunes que encara no saben el que és el coronavirus», conclou la rescatadora Ana Estévez.

En aquests temps de confinament, la Policia Nacional manté obert el telèfon 24 hores de lluita contra el tràfic, al qual les víctimes i qualsevol altre ciutadà poden trucar en qualsevol moment per denunciar aquestes situacions. És el 900.10.50.90. La trucada és confidencial i no queda registrada a la factura telefònica.