Residències de discapacitats i salut mental, abandonades pel Govern durant la pandèmia

Sense equips de protecció, sense accedir a tests, sense desinfeccions i sense cap administració que compti el nombre de persones mortes i afectades pel coronavirus en aquests centres: així afronten la pandèmia mundial les residències que atenen persones amb discapacitat, addiccions i trastorns mentals. Les entitats lamenten sentir-se «desateses» i «oblidades» pel Govern, mentre que algunes federacions, com DINCAT, compten almenys 55 morts i més de 700 contagiats, la meitat sense accedir a proves que ho confirmin. 

A Catalunya, a part d’avis en geriàtrics, hi ha 10.167 persones amb discapacitat física, intel·lectual, greus trastorns mentals i addiccions que viuen també en centres assistencials. Però, a diferència de les residències per a gent gran, la resposta del Govern no és que hagi sigut desafortunada o tardana: és que no ha existit, segons diverses entitats consultades. Cinc setmanes després de la declaració de l’estat d’alarma, comencen a rebre el material per protegir professionals i malalts. «Hem tingut sort que vam comprar el material a principis de març, al veure el que passava a Itàlia, perquè si hem de confiar que ens el donés el Govern, encara estaríem esperant», explica Mireia Álvarez, directora de la residència Esclat Marina, a Barcelona, que atén persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat que, de moment, no ha registrat cap cas de coronavirus. 

«Estem parlant de persones que tenen molts problemes respiratoris i coronaris associats: asma, atròfies, pneumònies... I les cures que requereixen necessiten saltar-se el distanciament social. És un col·lectiu molt vulnerable i no entenem per què hem sigut els últims en tota aquesta emergència», exposa Mercè Batlle, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars (FEPCCAT), que gestiona una desena de residències. Batlle veu com aquesta setmana s’han començat a repartir equips de protecció per als centres de persones amb discapacitat. «Fins avui hem sobreviscut amb donacions, sobretot de les famílies, i comprant nosaltres el material amb uns diners que no tenim», es queixa. Però també veu una actitud de menyscapte amb l’atenció mèdica rebuda. «S’ha donat per fet que els nostres sanitaris, que treballen aquí algunes hores, podrien fer-se càrrec dels malalts, cosa que no és així. I ha costat molt que els hospitals acollissin els malalts fins i tot si el centre no els podia aïllar, sobretot als centres de l’àrea metropolitana», lamenta.

Situació dramàtica

La federació DINCAT, especialitzada a atendre persones amb discapacitat intel·lectual, confirma també la dramàtica situació en la qual viu el sector. «Fins i tot malgrat les recomanacions de l’OMS, que cataloga les persones amb discapacitat com un dels col·lectius més vulnerables, no hem sigut prioritaris», es queixa el director de l’entitat, Carles Campuzano. Un dels casos que ha generat «més angoixa», assenyala Campuzano, és la situació d’algunes residències que no tenien capacitat per aïllar els contagiats. «Vam haver d’avisar el Govern, i aquí sí que van derivar els malalts en un equipament de Barcelona», assenyala. Uns trasllats que la Generalitat ha hagut d’estendre a un hotel de Sabadell, un centre de Girona i un alberg de Vic, i que ara busca un espai per a l’àrea metropolitana i Barcelona.

De moment, la Generalitat ni tan sols té dades de la presència del virus en aquests equipaments. Per això, la federació DINCAT ha decidit preguntar a uns 70 centres que atenen persones amb discapacitat intel·lectual. Segons les seves dades, 55 persones haurien mort en aquests centres, un centenar estarien hospitalitzats i 750 estarien contagiades. D’aquestes, només la meitat s’han pogut fer la prova. Però recorden que la incidència real és «molt més gran», tot i que «desconeguda».

Protocols que els ignoren

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El Comitè Català de Persones amb Discapacitat (COCARMI) assenyala que l’«oblit» i la «dubtosa» gestió del Govern sobre el sector no només es mostra en la falta de mesures preses a les residències, també en els protocols d’atenció. «No s’ha tingut en compte en cap moment les barreres que impliquen per a una persona amb discapacitat a l’hora de comunicar les informacions oficials, ni a l’hora de fer els aïllaments», es queixa la gerent del comitè, Meritxell Caralt. 

Però és que a més el COCARMI assenyala el polèmic protocol de Salut on es crivellava l’accés a l’uci. «Allà deien que un dels criteris a valorar eren les seqüeles que podrien deixar els tractaments a les persones, com la discapacitat. Això és gravíssim, posa les persones amb discapacitat en un segon nivell, les discrimina», insisteix Caralt, que explica que algunes famílies s’han queixat que no s’ha atès correctament els seus familiars dependents. «Volem saber quantes persones amb discapacitat han mort a casa sevas, per poder saber si realment se les deriva a l’hospital o no, sospitem que no està passant, però reclamem tenir les dades», assenyala Caralt.