27 maig 2020

Anar al contingut

TECNOLOGIA QUE ANIRÀ A MÉS

Dades mòbils contra el coronavirus: així és com el Govern respon a la pandèmia

L'Executiu llança un projecte de rastreig dels moviments ciutadans impulsat per la Generalitat Valenciana i una app d'autodiagnòstic per mitigar l'impacte del Covid-19

Carles Planas Bou

Dades mòbils contra el coronavirus: així és com el Govern respon a la pandèmia

David Zorrakino - Europa Press

«No podem acudir a les eines habituals en uns temps tan inusuals». Com ja va advertir António Guterres, secretari general de l’ONU, frenar la corba de propagació del coronavirus passa per nou mètodes com el Big Data. Davant aquest escenari de crisi mundial, a Espanya ja s’han començat a desenvolupar projectes de rastreig de dades mòbils per mirar d’aturar la pandèmia.

Aquest exercici de contenció passa per diversos interrogants. ¿Està funcionant el confinament a casa? ¿Fan falta més restriccions de moviment? ¿Seria més eficient controlar focus específics del Covid-19? Conèixer aquestes dades pot ajudar a millorar les prediccions i dibuixar nous panorames de reducció del virus, però per conèixer-les fa falta seguir l’empremta digital dels ciutadans a través de la telefonia mòbil.

Dimarts passat el Govern va posar en marxa dues respostes tecnològiques a la crisi: l’app Asistenciacovid19 per a aquells que presentin símptomes i l’estudi de mobilitat anònim DataCOVID, que rastrejarà més de 40 milions de mòbils. «Mirarem de desenvolupar elements d’intel·ligència artificial per entendre els desplaçaments de les persones i anticipar colls d’ampolla, aglomeracions o situacions de tensió», va explicar la ministra d’Economia, Nadia Calviño. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha remarcat que per frenar la pandèmia es necessita limitar un 75% la mobilitat ciutadana, ja que el contacte la propaga.

VALÈNCIA PIONERA

Les respostes digitals del Govern es reflecteixen en iniciatives de les comunitats. D’una banda, en el projecte pioner impulsat des del 12 de març per al País Valencià, que se serveix de les dades anònimes i agregades –que permeten conèixer la posició del mòbil però no identificar els usuaris– per conèixer la mobilitat de la població, saber si es compleix el confinament i a quines zones el virus té un impacte més gran. Mai abans s’havia utilitzat una eina de rastreig per intentar frenar una pandèmia.

El pla valencià, liderat per l’enginyera de telecomunicacions i investigadora Nuria Oliver, se serveix de les dades recollides per les operadores telefòniques (Telefónica, Vodafone i Orange) i gestionades de forma centralitzada pel Ministeri d’Economia per mapar els fluxos de moviment dels ciutadans en massa (cel·les de 5.000 persones). Aquesta taxa, que afecta directament la d’infecció, permet conèixer quins municipis estan més afectats, quins hospitals tracten més pacients, quins són a l'uci i l’impacte de l’arribada de ciutadans d’altres comunitats en la propagació del virus.

Estudiat per un equip de fins a 20 especialistes en salut pública, tecnologia i matemàtiques, el projecte és una versió a petita escala de l’estudi que va iniciar l’INE a l’octubre. «Davant d’aquesta crisi, sorgeix la necessitat d’estar com més informats millor», explica Ana Berenguer, directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat Valenciana. Aquesta informació ajuda a prendre mesures públiques més eficaces.

Peu de foto / AUTOR FOTO (FONT)

GEOLOCALITZACIÓ I APPS D’AUTODIAGNÒSTIC

La nova app impulsada pel Govern beu de projectes com el de la Comunitat de Madrid. El 20 de març va llançar CoronaMadrid, una eina d’autodiagnòstic amb l’objectiu final d’evitar el col·lapse de les línies telefòniques. Després de la petició de la seva presidenta, Isabel Díaz-Ayuso, les tecnològiques espanyoles CARTO, ForceManager i Mendesaltaren van dissenyar aquest sistema amb el recolzament de Telefónica, Ferrovial, Google i Goggo. Per a això, sol·licita als usuaris nom i cognoms, telèfon, DNI, adreça i informació de salut, dades a les quals aquestes empreses tenen accés limitat «d’acord amb les instruccions» de l’administració pública, segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Aquest model sí que desperta recels. «És una cosa tràgica», explica Simona Levi, cofundadora del projecte activista XNET. «L’autodiagnòstic està bé, però no té cap sentit que el gestionin empreses privades, es podria fer de forma anònima». Per exemple, fa anys que, Google, fa negoci amb la compra de dades personals a apps de salut i assegurances sanitàries. Tot i que el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) prohibeix que això passi a la Unió Europea (UE), la seva participació inquieta els experts. «El sector públic s’ha vist superat i busca aliances privades tot i que això comporti violacions de la privacitat que en altres condicions no toleraríem», remarca Enric Luján, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i membre de Críptica.

Per a l’app nacional, que des d’aquest dilluns ja funciona en sis comunitats autònomes, el Govern ha firmat un conveni amb Telefónica i defensa la geolocalització «per saber en quina comunitat estàs». Tot i que veu amb bons ulls l’ús de la tecnologia per frenar els contagis, la Fundació Ciudadana Civio lamenta la falta de transparència. «No crec que sigui una invasió de privacitat, però utilitzar una cosa tan sensible com la geolocalització per a una cosa tan petita és contraproduent, genera desconfiança», remarca David Cabo, el seu director.

A Catalunya, la Generalitat ha impulsat l’app StopCovid19Cat. Aquí, l’usuari no ha de donar el seu número de telèfon, però s’ha d’identificar amb la targeta sanitària i la seva geolocalització per accedir a un test que fa un seguiment mèdic, dona un diagnòstic i recomana com actuar. La ubicació també permet traçar, de manera anònima, un mapa públic amb els més de 650.000 reports de símptomes registrats fins ara.

En aquest cas, no hi participen empreses privades. «Totes les dades que recollim, siguin o no casos greus, les gestiona únicament la Generalitat», explica Elisabet Garcia, gerent d’innovació del Servei Català de la Salut. «Les dades mèdiques es tracten amb la mateixa confidencialitat amb la qual es tracten les que ja estan en el sistema».

PARTINT DE LA LLEI

Utilitzar dades ‘sense cara’ per optimitzar les polítiques de salut pública és una cosa que la comunitat científica reclama des de fa anys. A mitjans de març, un grup de 60 acadèmics, advocats i experts en privacitat van firmar una carta per recolzar la decisió del Govern central d’«utilitzar mitjans tecnològics» per acabar amb la pandèmia.

La GDPR permet a l’Executiu manejar aquesta informació de manera excepcional sempre que es faci de manera segura i proporcional, que la conservació d’aquestes dades estigui limitada per l’objectiu a complir i que les dades analitzades siguin anònimes. Amb això es pretén evitar que qualsevol organisme públic utilitzi una situació de crisi i d’emergència per ampliar el seu poder i instal·lar «un estat de vigilància tecnològica permanent».