Natzarens de passadís pel coronavirus

Balcons adornats amb faldons granat i or, palmes arrissades, olor d’encens i fins i tot l’eco llunyà dels sons d’alguna marxa de les bandes de cornetes. Qualsevol diria que la vida ha tornat a la normalitat en algunes capitals andaluses, però el cert és que, en plena crisi sanitària, els natzarens són un trist record per a molts confrares que aquest any no trepitjaran el carrer. En temps de confinament pel coronavirus, la Setmana Santa es reinventa per convertir-se en una celebració més íntima a casa, plena de meditacions, misses i viacrucis o estacions de penitència des de cada parròquia retransmeses en ‘streaming’ per les germandats. I els més incansables tenen l’opció d’enganxar-se al Neflicofrades, una plataforma audiovisual que triomfa com mai a base de vídeos de processons d’anys anteriors.

La Covid-19 ha provocat una setmana de Passió inèdita per a tothom, i no només per les pèrdues milionàries que provoca la seva suspensió, xifrada en 400 milions únicament a Sevilla. No hi ha confraries, però tampoc vacances per als més petits, que farts ja de sofà no comprenen la diferència entre la setmana passada i aquesta. El mateix els passa als treballsadors que estan de vacances forçoses des de fa dies, o a qui durant uns dies podran escaquejar-se del teletreball per (la pandèmia els obliga) continuar a casa. I després hi ha els treballadors dels serveis essencials, que han de continuar anant-hi, però ara sense necessitat de buscar camins alternatius per evitar els talls de trànsit pel pas de processons.

Entre els devots, la frase que més es repeteix és: «L’any que ve la recuperarem». «Fa una mica de pena i melancolia, però ha de ser així», explica Manuel Ruiz. Vinculat a les confraries de Sevilla des de petit, aquest any la setmana li deixa un buit estrany, ja que sempre es demanava vacances per poder participar com a portant de passos en fins a cinc germandats. Per fer aquesta Setmana Santa més «lleugera», ho té clar. «Treballaré al matí, i a la tarda estaré tan connectat com pugui veient redifusions». Un pla vespertí que es repetirà també a casa dels seus familiars.

A falta d’asfalt, la cita del Consell de Germandats i Confraries de Sevilla amb els confrares es trasllada a les xarxes socials, on podran seguir un viacrucis diari, a més d’imatges i vídeos de les confraries que tenien processó cada jornada. Cenyides a actes litúrgics als seus temples, les germandats se centren en la seva tasca més social, ja sigui de repartiment de menjar entre els més vulnerables o de mascaretes. Però no només de xarxes socials viuen els devots.  A més de la televisió autonòmica, les emissores locals de les capitals andaluses s’han abocat a una celebració anòmala i retransmetran les processons previstes per a cada dia recorrent a l’arxiu d’anys anteriors. Hi ha previst tertúlies i fins i tot programes especials, això sí, reduint les connexions en directe al mínim perquè tampoc hi ha gaire a explicar des d’unes portes d’esglésies tancades i barrades.

Túniques penjades

La del 2020 havia de ser també una setmana molt especial per a Francisco Esteban i la seva filla de set mesos. La petita Martina havia de jurar com a germana de la confraria de San Roque el divendres dels Dolors, «una cerimònia preciosa i molt emotiva davant dels passos ja preparats per sortir el Diumenge de Rams». Era el tràmit imprescindible perquè la nena pogués participar en la processó com a escolana amb el seu pare, al qual només la pluja i la mort d’un germà han apartat de sortir de natzarè. Diumenge, no obstant, les dues túniques van quedar penjades a l’armari de casa dels avis, esperant l’any que ve.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La del pare de Soledad Rodríguez, de Dos Hermanas (Sevilla), també esperarà anys millors. «Casa nostra s’omple de gent cada Dissabte Sant, quan esperem que passi la nostra germandat, el Sant Enterrament», explica, «ho vivim igual que si anéssim de natzarens». Aquest abril havia de el primer any que sortís el seu nebot, de 10 anys, que s’ha hagut de conformar amb «fer rèpliques dels passos i exposar-les a la terrassa». I, al seu carrer, els veïns es van engalanar com un Diumenge de Rams més quan van sortir als balcons a complir el ritual d’aplaudir els sanitaris a les 20 hores. «Alguns fa dies que posen música de Setmana Santa per ambientar-nos», assenyala la Sole, que dies enrere ja va aprofitar una visita a l’herbolari per comprar pastilles d’encens.

Malgrat no fer la processó, cap dels tres perdonarà la resta de tradicions, especialment les culinàries. El Manuel aprofitarà que ha d’anar a portar el menjar a la seva mare, aïllada per evitar el contagi amb un dels familiars amb qui habitualment conviu perquè és personal de risc, per demanar-li «torradetes de Santa Teresa i un bon bol d’arròs amb llet, tot i que ja m’ha deixat caure que aquest any no està per orgues i que em tocarà comprar-lo en alguna pastisseria». Més enllà d’aquests gestos, «toca viure-ho de manera íntima i recollida a casa, com ha de ser», diu la Soledad. Una fórmula que, de passada, permet aïllar-se de la situació del país. «Et dona esperança», apunta.