Els marroquins d'Espanya es queden sense tombes per als seus morts

Els emigrants marroquins residents a Espanya s’estan quedant sense tombes als petits cementiris musulmans, ja que el tancament de fronteres imposat pel coronavirus ha interromput una pràctica molt arrelada entre ells, com és el trasllat dels cadàvers per descansar al seu país. La comunitat islàmica de Catalunya ja va lamentar fa uns dies aquesta situació en una carta enviada al president de la Generalitat, Quim Torra.

La qüestió ha arribat a tal punt que l’estat marroquí, a través de la seva ambaixada i consolats, va anunciar que es farà càrrec de la sepultura a Espanya dels seus nacionals morts en aquesta conjuntura, sobretot dels que no disposen de diners (ja que els tràmits són cars, de fins a 3.000 euros) o d’assegurances de repatriació de cadàvers, segons va informar dijous l’ambaixada marroquina a Madrid. Fonts diplomàtiques consultades per Efe van indicar que aquesta mesura pot ser que s’estengui a altres ambaixades marroquines a Europa.

La preocupació per la destinació dels morts marroquins es va aguditzar després de la circulació d’informacions falses que asseguraven que els cadàvers dels que estiguessin infectats pel coronavirus serien incinerats, una pràctica inacceptable en l’islam.

La notícia falsa va haver de ser desmentida per la Comissió Islàmica d’Espanya, que va garantir que els cadàvers de musulmans, amb coronavirus o sense, serien sepultats a la terra.

Espais insuficients

Hi ha en total 35 cementiris específicament musulmans a tot Espanya, a més d’algunes parcel·les habilitades dins dels cementiris municipals. Espais que són insuficients per atendre una comunitat musulmana que supera els dos milions de persones, segons va lamentar un imam marroquí a Espanya, que va demanar l’anonimat.

«El problema dels cementiris per a musulmans no és nou, però s’ha agreujat ara que hi ha més morts i que s’ha suspès la repatriació de cadàvers», va deplorar aquest imam.

Per exemple, el cementiri musulmà de Griñón, a Madrid, està rebent cadàvers d’altres comunitats autònomes, com Extremadura i Castella-la Manxa.

Al límit a Catalunya

Mentrestant, a Catalunya els espais de sepultura de musulmans estan a punt de la saturació, va recalcar Mohamed Alami Susi, president de l’Associació Amics del Poble Marroquí (Itran), que va lamentar la divisió de la comunitat musulmana a l’hora de reclamar els seus drets davant de l’Estat espanyol.

La repatriació funerària era una mesura que alleujava la pressió sobre els cementiris musulmans a Espanya i Europa, sobretot per als emigrants de la primera i segona generació, que reclamaven tornar a la terra natal tot i que fos com a cadàver.

És difícil saber el nombre de cadàvers que cada mes o cada any es repatrien al Marroc, però, per exemple, el consolat marroquí de Rennes rep cada mes una mitjana de 20 peticions de trasllat de cadàvers (i a Europa hi ha més de 60 oficines consulars marroquines, 12 de les quals, a Espanya).

Una assegurança ‘ad hoc’

La preferència per la sepultura en sòl marroquí s’explica per raons culturals però també religioses: són molts els que creuen que només al seu país es respectarà de forma ortodoxa el ritu musulmà en l’amortallament i l’enterrament (el mort ha de mirar sempre a la Meca).

S’imposen també altres motius de caràcter econòmic. Les despeses funeràries ascendeixen fins als 3.000 euros, que és el que costa repatriar un cadàver d’Espanya o França al Marroc.

És una pràctica tan usual que diversos bancs marroquins tenen una assegurança ‘ad hoc’ (d’entre 30 i 50 euros anuals) que cobreix totes les despeses de trasllat del cadàver.

I si alguns emigrants no han contractat aquesta pòlissa, és freqüent que les mesquites facin col·lectes voluntàries entre els fidels per poder costejar l’últim viatge del difunt.

Pràctiques abusives

Cal afegir que una tomba al Marroc és vitalícia, mentre que a Europa un cadàver roman un temps limitat a la tomba, tret que la seva família pagui per l’espai funerari.

Diversos emigrants contactats per Efe es queixen, a més, de les pràctiques abusives d’algunes funeràries europees davant de la falta d’una normativa clara per a la comunitat musulmana referent a aquesta qüestió.

No obstant, la situació imposada per la crisi del coronavirus, amb el tancament de les fronteres aèria i marítima del Marroc per la propagació del Covid-19, ha fet que l’enterrament en un cementiri europeu sigui l’única opció possible.

Conscient de la situació, el Consell Europeu d’Ulemes Marroquines (amb seu a Brussel·les), membre de l’oficial Consell Superior d’Ulemes del Marroc, va tranquil·litzar els emigrants marroquins sobre l’opció d’enterrar els difunts als cementiris públics, en parcel·les habilitades per a musulmans.

Trasllat posterior

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

«Han de tenir en compte que no és la terra la que fa ningú sagrat, sinó que són les bones obres les que ennobleixen el difunt», va indicar el consell en un recent comunicat.

I per no tancar la porta al compliment del son etern, la comissió va aclarir que el difunt pot deixar un testament per al trasllat posterior a la terra natal, quan ho permetin les circumstàncies.