Front d’esquerres

Crítics d’ERC presenten una denúncia interna contra Rufián per «deslleialtat al partit»

Crítics d’ERC presenten una denúncia interna contra Rufián per «deslleialtat al partit»

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Col·lectiu Primer d’Octubre, un dels sectors crítics d’ERC més actius, ha presentat aquest dimarts una denúncia interna contra el portaveu de la formació al Congrés, Gabriel Rufián, per «deslleialtat amb el partit». L’acusen d’haver desenvolupat en els últims mesos una actuació política que «s’allunya de manera evident dels posicionaments oficials «acordats pels òrgans interns de la formació. Es refereixen a la insistència de Rufián per defensar que ERC impulsi un front d’esquerres en les pròximes eleccions generals.

La denúncia interna s’ha presentat davant la Comissió de Garanties d’ERC, l’òrgan que s’encarrega de dirimir les disputes internes en l’organització. En el text al·leguen que Rufián està impulsant una «estratègia política pròpia» per cercar «liderar» un «nou espai d’esquerres a escala estatal» i recorden que aquesta aposta política no se sustenta en cap «mandat orgànic», és a dir, que no ha sigut avalada ni per la direcció ni pel consell nacional. També exposen que tot això «genera confusió entre la militància i l’electorat, a més que «perjudica la credibilitat del partit» i compromet la seva «coherència política i estratègica».

Aquest sector crític d’ERC, que lidera Xavier Martínez-Gil, reclama que s’obri una investigació interna contra Rufián i que es «prenguin les mesures disciplinàries pertinents». També consideren que de manera cautelar, mentre es duen a terme les indagacions, Rufián hauria de ser apartat de la seva funció de portaveu al Congrés. En un comunicat posterior, han carregat contra el líder del partit, Oriol Junqueras, a qui acusen de «falta de lideratge» i de ser «incapaç de respondre i frenar personalment Rufián».

Xavier Martínez-Gil, Àngel Ruiz i Joan Segarra entregant els avals insuficients per liderar ERC. /

MARC PUIG I PÉREZ / ERC

Fonts pròximes a Rufián consultades per EL PERIÓDICO han assegurat que el portaveu al Congrés expressa «tot el respecte a la llibertat de tothom a dir el que consideri». La direcció de Junqueras no comparteix el front d’esquerres de Rufián, però no s’ha plantejat ni sancionar-lo ni retirar-li les funcions. Ara per ara, s’ha limitat una vegada i una altra a rebutjar aquesta proposta d’unitat de les esquerres. L’última vegada va ser quan Rufián va fer un acte a Barcelona per defensar-la. L’endemà, la cúpula del partit va donar un nou cop de porta a la idea.

Notícies relacionades

S’ha de veure quines possibilitats té una denúncia així de prosperar, però la iniciativa dels crítics d’ERC torna a posar sobre la taula una qüestió recurrent: que Rufián defensa un front d’esquerres que no està contemplat en el full de ruta actual del partit. Això genera incomoditat tant a la direcció com a una part de l’organització que s’oposa amb vehemència a la iniciativa. No obstant, Rufián no està sol en la seva idea. Al febrer va néixer un corrent intern liderat per l’exdiputat Joan Tardà que defensa aquesta unitat de les forces d’esquerres. El debat està servit.

Un altre front obert

El Col·lectiu Primer d’Octubre, impulsor de la denúncia interna contra Rufián, va ser un dels sectors del partit que va intentar disputar el lideratge a Oriol Junqueras en el congrés d’ERC del 2024. No va aconseguir els avals necessaris per presentar candidatura. No obstant, s’ha mantingut el corrent crític més actiu des d’aleshores. És un col·lectiu que, des que es va crear el 2018, s’ha oposat sistemàticament a l’estratègia pactista que ha aplicat ERC al Congrés amb el PSOE i al Parlament amb el PSC. De fet, el Col·lectiu té ara mateix un altre front intern obert: està provant d’impulsar una consulta a la militància perquè ERC trenqui amb Illa i Junqueras hagi de renunciar a pactar els pressupostos d’aquest any. Per forçar la votació han de presentar 772 firmes abans del 29 de maig.